A la vida ALBERT GARCIA I HERN?NDEZ
Cante la vida plena des de la vida buida (...) i el cor em diu que s¨ª, el cervell diu que s¨ª i tot en mi ¨¦s un s¨ª que mai no acabar¨¤", escrit i musicat per Ovidi Montllor.Editat en un disc amb un t¨ªtol que venia a ser-ne un exemple: A Alcoi.
En una mar de reflexions, debats, commemoracions de morts, de vida buida per dedicar-la en contra de qualsevol cosa, una mar enfosquida per onades del no, Ovidi hi erigia la seua illa. Amb una amena?a: "un s¨ª que mai no acabar¨¤".
Hi afegia: "Encara espere tant de tu que esperant mor amb tu" i "esperem tant i tant de tu que no mate el meu cos, segueix amb tots".
Aix¨° pel que fa a la lletra de la can?¨®. Si voleu, pel que fa a aquesta elemental declaraci¨® de principis.
Ara b¨¦, com agafar aquest personatge, a la lletra?
Podr¨ªem dir que Ovidi roman interessant perqu¨¨ ens evoca qualsevol cosa universal en la particularitat de cadasc¨²?
Plantejada la pregunta des d'una altra perspectiva: Quines possibilitats de superviv¨¨ncia tindria Ovidi ara i ac¨ª? O: On s¨®n els Ovidi actuals?
El personatge, a la lletra, va triar la vida enfront de la mort. El fet de morir jove no ¨¦s una contradicci¨® envers l'anterior afirmaci¨®. Quina vida (impl¨ªcit: contra quina mort?)?
Supose que la vida dedicada a fer all¨° que un vol, all¨° que un desitja. No all¨° que es vol o es desitja capritxosament -aix¨° es compra amb diners-, sin¨® all¨° tan dif¨ªcil d'assolir, com ara saber qu¨¨ ¨¦s el que realment un vol. Cal deduir-ho de la seua pr¨°pia lletra: esperar tant de la vida per a no matar el cos i seguir amb tots. No ¨¦s qualsevol cosa.
Si els capritxos es compren amb diners, quin ¨¦s el preu de triar la vida, aquesta vida? Ovidi n'¨¦s un exemple: des de passar fam, fins a passar la humiliaci¨® de no ser reconegut pel m¨®n "homologat", pel m¨®n tradu?ble en xifres, en categories, en t¨ªtols acad¨¨mics, en professions, etc. ?s el preu d'una certa solitud que el remei narcisista no acaba de calmar.
La quietud, la calma, el confort... potser ¨¦s la mort en vida.
Ovidi pagava per la seua vida: avui manobre, dem¨¤ actor, ahir int¨¨rpret de doblatge (cal menjar), mentre esperava tant de la vida. ?s m¨¦s, i de cada pagament, tamb¨¦, fer-ne vida.
Potser per aix¨° acaba el disc amb: "Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer". Potser avui hauria d'anar a una empresa de treball temporal per a poder seguir vivint. O no.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.