Sota el signe de Fraga Iribarne i de Joan Fuster

No crec en els hor¨°scops. Ara, si necessitara cap ra¨® abans de descartar-los, nom¨¦s em caldria recordar que Fuster i Fraga van n¨¤ixer el 23 de novembre de 1922. Pel que s¨¦ de Fuster i de Fraga, ja puc suposar que pocs dies hauran compartit un encert en el pron¨°stic.Les coincid¨¨ncies formals de principi podrien fer-nos dubtar. El pare de Fraga -agent d¡¯un cacic- va ser alcalde amb la dictadura de Primo, amb la Rep¨²blica -per la CEDA- i amb la insurrecci¨® de 1936. El pare de Fuster -carlista- va ser alcalde de Sueca un poc temps, despr¨¦s de la vict¨°ria franquista, i abandon¨¤ el c¨¤rrec per discrep¨¤ncies amb la repressi¨® dels vencedors. El de Fraga devia ser m¨¦s tolerant. El pare de Fuster havia estat empresonat en la zona republicana durant la guerra, per¨° no sembla que, despr¨¦s, haguera volgut prendre¡¯n venjan?a.

Ac¨ª podria comen?ar la diverg¨¨ncia mental entre aquells xiquets que tenien catorze anys en sublevar-se Franco. Problema de sinceritat, de mem¨°ria o d'amn¨¨sia. Fraga, en plena Transici¨®, quan no sabia qu¨¨ fer per inventar-se un passat "liberal", arribava a la inf¨¤ncia i, falsejant, declarava: "Galicia no conoci¨® represi¨®n de ninguna clase". Fuster no solia parlar de les afliccions que pat¨ª la seua fam¨ªlia en territori republic¨¤ durant el conflicte. Ni de les que sofr¨ª una altra part, quan es van girar les cartes.

Fraga i Fuster entraren a la Universitat. En distintes ¨¨poques, gr¨¤cies, precisament, al fet que el futur ministre de Governaci¨® s'havia mantingut en la zona afortunada. El 1944 reb¨¦ el t¨ªtol de V¨ªctor de Plata i guany¨¤ una pla?a d'oficial lletrat de les Corts Espanyoles -una instituci¨® at¨°nita, a la vista dels fracassos de l'Eix Roma-Berl¨ªn. Als vint-i-sis anys (entorn del 1948), Fraga era catedr¨¤tic a la Facultat de Dret de Val¨¨ncia. Just quan Fuster n'acabava d'eixir -el 1947- i no podria tornar a entrar-hi -com a professor i despr¨¦s de superar mil obstacles burocr¨¤tics- fins al 1983.

Haver passat la guerra en una zona o en una altra explica que persones d'una mateixa edat acabaren els estudis amb vora tres anys de difer¨¨ncia. Fuster, a pesar que pertanyia a una fam¨ªlia tan "vencedora" com la de Fraga, no podia tenir les mateixes oportunitats.

Ni ho pretenia, perqu¨¨ ben aviat es van orientar per camins d'idees i projectes que no tenien cap acceptaci¨® en l'ambient oficial. En algun moment pens¨¤ d'anar-se'n, com altres feren, per¨° primer les obligacions filials i sempre el seu comprom¨ªs amb el pa¨ªs, ell que volia veure'l canviat i millorat, li ho van impedir.

En el primer n¨²mero de Cuadernos de Ruedo Ib¨¦rico (1965), revista editada a Par¨ªs per un exiliat valenci¨¤, Jos¨¦ Mart¨ªnez Guerricabeitia, hi ha una descripci¨® sobre la personalitat juvenil de l'actual president de Gal¨ªcia: "cuando lleg¨® a Madrid, era un joven rollizo t¨ªmido y laborioso, se puso a estudiar para ministro de todo en un Colegio Mayor y se puso a vencer su timidez con el cultivo de la arrogancia mussoliniana".

Mentrestant, el prim¨ªssim Fuster -que havia estat del Frente de Juventudes, per¨° que evolucion¨¤ de pressa cap a posicions democr¨¤tiques- va arribar a la Universitat de Val¨¨ncia i malvivia en una pensi¨® presidida pel raquitisme alimentari, comen?ava a llegir autors que Fraga hauria considerat perversos i es feia nacionalista. Fraga, en aix¨°, hi ha arribat m¨¦s tard: ¨¦s tan galleguista com l'electorat vulga.

Ac¨ª van comen?ar els problemes de Fuster. Si per comptes de jugar a la contra haguera jugat a favor, s'hauria trobat amb tots els vents de cara. Podia haver estat un element destacat en l'escalaf¨® cultural del R¨¨gim. A poc a poc eleg¨ª la vida poc c¨°moda d'un intel¡¤lectual independent, que havia de viure de les col.laboracions de premsa i que s'aventurava per especulacions mentals lliures i per estudis d'hist¨°ria cultural -El descr¨¨dit de la realitat, Diccionari per a ociosos, Figures de temps, Babels i babil¨°nies, La Decad¨¨ncia al Pa¨ªs Valenci¨¤- que no tenien relaci¨® amb el brillant curr¨ªculum que Fraga anava creant-se entre les files dels "addictes".

B¨¦, alguna relaci¨® s¨ª que n'hi ha: la que existeix entre dues maniobres contraposades.

A partir d'aix¨°, es podrien tra?ar, si l'espai ho permetera, columnes de fets en vides paral.leles. Per exemple: el 1962, Fraga era designat per Franco ministre d'Informaci¨® i Turisme i Fuster publicava Nosaltres, els valencians, Q¨¹esti¨® de noms i El Pa¨ªs Valenciano. En aquella ¨¨poca, el segon comen?¨¤ una activa pres¨¨ncia com a signant de demandes col¡¤lectives antifranquistes, algunes destinades al totpoder¨®s ministre. Era una relaci¨® distanciada: exactament, la que pot haver-hi entre el poder exercit per un intel.lectual org¨¤nic d'un r¨¨gim dictatorial, servidor de les seues abjeccions i arbitrarietats, i la independ¨¨ncia d'un altre intel.lectual que mirava de tombar aquella situaci¨®.

A partir de la Transici¨®, sense haver trencat mai amb el franquisme, Fraga comen?¨¤ a ser un dels beneficiaris del nou r¨¨gim. Mentrestant, Fuster trob¨¤ suficients motius per a sentir-ne m¨¦s i m¨¦s desconfian?a. Un d¡¯ells, la successi¨® de premeditades campanyes d¡¯intoxicaci¨® informativa a qu¨¨ fou sotm¨¦s el Pa¨ªs Valenci¨¤, que, entre altres coses, el feren v¨ªctimes d¡¯insults i atemptats. Un altre va ser veure com apareixien liberals de sota les pedres i no perqu¨¨ hi estiguessen amagats. Fraga n¡¯era un.