De Ramon Llull a Eduardo Mendoza

La part central de la literatura catalana, no obstant, es troba en el territori po¨¨tic. Ben arrelades, les lli?ons de Carner, Foix i Riba s¨®n un manantial que no ha cessat i que ha rebut elogis entusiastes d'Octavio Paz. No pot ser considerada com a menor una tradici¨® que aplega diversitat de rostres i maneres de fer, des dels jocs de mans de Joan Brossa fins el goig verbal de Blai Bonet, des de l'aventura moral de Gabriel Ferrater fins a la tensi¨® educadament inflamable de Narc¨ªs Comadira, des del radicalisme de Carles Hac Mor fins a l'excentricitrat de Miquel Bau?¨¤, des de la investigaci¨® de Pere Gimferrer fins la vehem¨¨ncia expressiva d'Enric Casasses. La riquesa, el plaer i el consol que regala aquesta mina d'or de la literatura catalana no pot amagar, per¨°, l'anomalia que representa comen?ar la casa pel teulat. La brillantor l¨ªrica i l'afany per ca?ar el sublim ha impedit que el conreu de la ficci¨® en prosa es desenrotll¨¦s amb la naturalitat que caldria. No ¨¦s fins despr¨¦s de la mort de Franco quan el buit pel que fa a les formes i els g¨¨neres dels discursos narratius comen?a a omplir-se. Des dels espais institucionals s'ha volgut privilegiar la quantitat damunt de la qualitat, per¨° el cert ¨¦s que hi ha una diversitat de camins en marxa que fan sospitar la possibilitat d'un optimisme. Quim Monz¨®, Jes¨²s Moncada i Baltasar Porcel, Miquel de Palol i N¨²ria Perpiny¨¤, Juli¨¤ de J¨°dar i M¨¤rius Serra, Vicen? Pag¨¨s i Imma Mons¨®, Llu¨ªs-Anton Baulenas i Biel Mesquida, podrien ser alguns dels noms que prometen en el terreny de la prosa la varietat de registres i rumbs narratius que procurin al lector constant la felicitat, l'orgull i l'anhel de llegir que ja ofereix la literatura catalana en els dos camps anteriors.