Peixos sense bicicleta

Tant la producci¨® liter¨¤ria de Maria Ant¨°nia Salv¨¤ (Palma, 1869 - Llucmajor, 1958) com la de Carmelina S¨¤nchez-Cutillas (Madrid, 1927) no ¨¦s extensa. Maria Ant¨°nia Salv¨¤, que formava part de l'escola mallorquina de principis del segle XX, public¨¤ sis llibres de poesia entre els anys 1910 i 1952; Josep Carner en f¨¦u una tria en una antologia que es public¨¤ el 1957, un any abans de la seva mort. Carmelina S¨¤nchez-Cutillas va escriure quatre llibres de poesia en plena efervesc¨¨ncia de l'anomenat realisme social, entre 1964 i 1980, moviment al qual se l'adscrigu¨¦ tot i el seu extraordinari i rar llibre de poemes en prosa Els jerogl¨ªfics i la pedra de Roseta, que va sortir a la llum el 1976, un any abans que es publiqu¨¦s el primer llibre de Maria Merc¨¨ Mar?al, Cau de llunes, que qui sap si l'havia llegida anteriorment, donada la sorprenent coincid¨¨ncia de temes i fins i tot de motius entre totes dues.

Vivim en una cultura liter¨¤ria egoc¨¨ntrica catalana, nom¨¦s estem atents al nostre melic

De Maria Ant¨°nia Salv¨¤ all¨° que enamora ¨¦s la seva extraordin¨¤ria facilitat per agafar el tema po¨¨tic menys l¨ªric, o fins i tot el m¨¦s rebregat i repetit, i saber aixecar el text fins a la confecci¨® d'un alt¨ªssim al¨¨ po¨¨tic, sense caure en el t¨°pic; amb una destresa i habilitats sorprenents. Poemes com "Poesia", "Els Talaiots" o Excursi¨® de Lluneta del Pag¨¨s, el seu darrer llibre, en s¨®n bona mostra. La poesia de la Salv¨¤ sempre es mou en una emotivitat pl¨¤cida, on hi t¨¦ cabuda aquesta pau ¨ªntima tan buscada pels gurus del nostre segle. A l'altre extrem d'aquesta emotivitat, Carmelina S¨¤nchez-Cutillas basteix una po¨¨tica tamb¨¦ basada en els elements d'una quotidianitat, si b¨¦ ciutadana, on l'angoixa, la tristesa, el silenci, la lenta prostraci¨® del poble valenci¨¤, la submissi¨® de la dona i el reclam de la llibertat en s¨®n els temes principals; tot exceptuant-ne el seu incre?ble llibre de prosa po¨¨tica, on abandona tota realitat per tal de parlar de l'amor vist com a for?a, motor i gaireb¨¦ religi¨®, m¨¦s enll¨¤ de tota cultura. Els jerogl¨ªfics i la Pedra de Roseta, un dels millors llibres de poema en prosa del segle XX, no obstant, no va trobar cabuda en aquella antologia anomenada Tenebra blanca -que esdev¨¦ sense ella Tenebra grisa.

Tot sospesant els casos de la bale¨¤rica Maria Ant¨°nia Salv¨¤, a qui la voluminosa hist¨°ria de la literatura catalana no dedica ni uns fulls escadussers per fer, si ja no un estudi merescud¨ªssim, una aproximaci¨® descriptiva; o el de la valenciana Carmelina S¨¤nchez-Cutillas, el desconeixement de la qual arriba fins i tot al mateix nom, no puc deixar de pensar que vivim en una cultura liter¨¤ria egoc¨¨ntrica catalana, en la qual nom¨¦s estem atents al propi melic i que, sovint, reclamem una atenci¨® i una complicitat que nosaltres mateixos no som capa?os de dispensar. M¨¦s enll¨¤ d'aquesta primera apreciaci¨®; la segona incorre ja en un masclisme historicista literari que s'arrossega des dels temps de la maricastanya, aix¨° ¨¦s exactament des del segle XIX en?¨¤. I quan dos autors (i uso aquesta paraula en un sentit totalment neutre) de l'al?ada liter¨¤ria de Salv¨¤ o de S¨¤nchez-Cutillas no posseeixen, no dic ja la projecci¨® que d'altres autors m¨¦s mediocres i contemporanis a elles aconsegueixen sense altre esfor? que el que els atorg¨¤ la causalitat en el sexe, sin¨® que nom¨¦s aconsegueixen l'inter¨¨s justet i adequat (i aix¨° si tenen molta sort) a la seva qualitat liter¨¤ria; em ve al cap aquella frase tan encertada que diu que una escriptora sense un cr¨ªtic literari deu ser com un peix sense una bicicleta.