Entesos

Tot esperant que el nom faci la cosa, de moment canviem el nom. All¨¤ on abans ten¨ªem un govern catalanista i d'esquerres ara en tindrem un d'entesa. Torna el vell llenguatge de l'Assemblea de Catalunya. Si Artur Mas ha apel¡¤lat al referent kennedy¨¤ durant la campanya, el front progressista treu de l'armari dels mals endre?os la vella icona de l'antifranquisme unitari. La paraula entesa est¨¤ carregada de derivades: entesa per damunt de les paraules, tu ja m'entens, quedem entesos, etc¨¨tera. Hi ha sentiment gregari, pertinen?a al grup, acord entre membres de la fam¨ªlia, oh, quin gran goig, quina joia, quan els germans s'estimen. Naturalment, la nova f¨®rmula esborra el fat¨ªdic plural d'esquerres, que massa sovint ha donat la imatge de tants caps tants barrets. Tamb¨¦ el concepte tripartit ha passat a millor vida. Ara el govern ser¨¤ un i nom¨¦s un, encara que se'l reparteixin tres: si la Sant¨ªssima Trinitat se'n surt, ni que sigui tirant de misteri, Montilla, Carod i Saura no han de ser menys. I si per la unitat cal carregar-se, posem per cas, un bon conseller de Cultura, doncs muts i a la g¨¤bia, que tampoc ¨¦s q¨¹esti¨® d'entrar en detalls.

Pel que fa a la naturalesa de l'entesa, la nova nomenclatura detalla que ¨¦s "nacional per al progr¨¦s". ?s a dir, l'entesa fa la naci¨®, o la naci¨® fa l'entesa: en qualsevol cas, que no hi falti el toc organicista. Per¨° aix¨° cal recon¨¨ixer que ¨¦s pr¨¤ctic. At¨¨s que el pr¨°xim Govern promet no entretenir-se en q¨¹estions identit¨¤ries, resumir-les totes al titular ¨¦s una nosa que et treus de sobre. Finalment, la refer¨¨ncia al progr¨¦s ¨¦s tot un cl¨¤ssic: les forces de progr¨¦s mai sabrien estar-se'n! La posada en escena de tot aix¨° al Parlament, dimarts passat, va ser s¨°bria. Van parlar els tres, per¨°, vaja, com si fos un de sol. Al darrera, tots els electes, barrejats. Nom¨¦s hi va faltar Llu¨ªs Llach cantant-los: "Que tingueu sort i que la vida us doni un cam¨ª¨ª¨ª¨ª ben llarg".