Nihilisme cinematogr¨¤fic

Les pel¡¤l¨ªcules del laberint

Jordi Ram¨ªrez

Pag¨¨s editors

Lleida, 2006. 236 p¨¤gines

All¨¤ on hi ha un ¨¦sser hum¨¤ hi ha una escala de valors. Fins i tot un assass¨ª o un su?cida expressen unes determinades prefer¨¨ncies vitals amb els seus actes. Per aix¨° s'ha d'anar amb compte a l'hora de parlar del nihilisme com a abs¨¨ncia total de valors. Aquesta associaci¨® sol amagar un afany de presentar els propis valors com els ¨²nics possibles per part de qui parla, tot foragitant les actituds que no agraden vers una exterioritat no humana, definida nom¨¦s per negacions o abs¨¨ncies. La interpretaci¨® habitual del sentit i el paper del nihilisme en l'obra de Nietzsche ¨¦s sens dubte una bona mostra de l'¨²s esbiaixat i interessat d'aquesta noci¨®, clau per entendre qui som i d'on venim. Recordem que el pensador alemany certament caracteritza com a nihilista l'atmosfera intel¡¤lectual de la seva ¨¨poca, en qu¨¨, com a resultat del fenomen de "la mort de d¨¦u", dominarien la desorientaci¨® i el pessimisme pel fet de creure que sense els valors tradicionals la vida ja no tindria sentit. Per¨° el que se sol passar per alt ¨¦s que, segons Nietzsche, els valors que han dominat tradicionalment a Occident s¨®n tamb¨¦ nihilistes o decadents, pel fet de negar o reprimir les forces vitals. I en aquest sentit el nihilisme contemporani vindria a ser una mena de negaci¨® de la negaci¨®, que en bona mesura ajudaria a alliberar els antics valors tr¨¤gics i afirmatius que el cristianisme i el platonisme haurien atacat i pervertit.

Doncs b¨¦, tot aix¨° fa al cas perqu¨¨ l'¨²s que Jordi Ram¨ªrez fa del terme nihilisme al llarg d'aquest llibre presenta una certa indefinici¨®. A vegades ¨¦s identificat amb "la buidor existencial", amb "el totalitarisme", amb "l'animalitat", o fins i tot ¨¦s ent¨¨s com "el triomf de la mediocritat i la banalitat", tot menyspreant, per¨°, la seva funci¨® terap¨¨utica. ?s a dir, s'identifica sobretot amb la crisi dels valors tradicionals, com si aquests fossin els ¨²nics possibles, tot pressuposant que el millor seria recuperar-los. De fet, la recurrent invocaci¨® a "l'obertura al pro?sme", entesa en el sentit transcendent de L¨¦vinas, com a millor ant¨ªdot contra el nihilisme, aix¨ª sembla indicar-ho. Per¨° si ¨¦s discutible el rerefons ideol¨°gic que inspira la selecci¨® de les deu pel¡¤l¨ªcules analitzades al llibre, el que s¨ª que ¨¦s inq¨¹estionable ¨¦s que l'autor ens ajuda a entendre-les millor, i d'aquesta manera tamb¨¦ a nosaltres mateixos, en tant que referents ineludibles de la cultura contempor¨¤nia. Apocalypse now , ? bout de souffle, La dolce vita o Taxi driver no nom¨¦s ens atrauen perqu¨¨ posen en evid¨¨ncia les nostres pors i els nostres fantasmes, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ han contribu?t a crear-los. En aquest sentit, les vinculacions personals i generacionals que Jordi Ram¨ªrez va establint al llarg del text amb les pel¡¤l¨ªcules tractades aporten un contrapunt molt suggerent a la tend¨¨ncia inevitable a l'abstracci¨®, atesa la seva formaci¨® filos¨°fica, al marge, ¨¦s clar, d'haver triat la concreci¨® del m¨®n de les imatges com a objecte de reflexi¨®. Tot i els anys que ja fa que conviuen "l'amor a la saviesa" i "el set¨¨ art", sembla que se segueixin comportant com dos desconeguts que experimenten una atracci¨® m¨²tua, per¨° alhora tamb¨¦ malfian?a, at¨¨s el prestigi de l'altre. La mateixa formulaci¨® usual de "filosofia i cinema" o de "cinema i filosofia" ja connota una certa por a ser fagocitat per l'altre. Per aix¨° mateix, cal donar la benvinguda a obres com aquesta de Jordi Ram¨ªrez, pel fet de contribuir a fer baixar la gu¨¤rdia, i a mostrar com el cinema i la filosofia estan condemnats a enriquir-se m¨²tuament.