Comadira, jutge i part

No conec personalment Narc¨ªs Comadira, llevat dels escrits que sobre Rafael Mas¨® ha publicat conjuntament amb el bon amic Joan Tarr¨²s, i encara que esperades, m'han sobtat les seves declaracions del passat 26 d'octubre al Quadern. Quan el Col¡¤legi d'Arquitectes de Girona em va proposar comissariar l'exposici¨® que havia d'organitzar la Fundaci¨® La Caixa sobre el gran Mas¨®, pels vols de juliol de 2005, vaig respondre que hi havia persones molt m¨¦s coneixedores del tema que jo. Era obvi: tots dos, Tarr¨²s i Comadira, s'han erigit en els seus indiscutibles bi¨°grafs. Per¨°, a la fi, em van conv¨¨ncer que ning¨², ni els artistes, ¨¦s patrimoni exclusiu d'uns determinats estudiosos i vaig pensar que, precisament, el fet que n'hi hagi m¨¦s interessats, els atorguen un car¨¤cter universal. Va ser aleshores que vaig formar equip amb els arquitectes Llu¨ªs Cuspinera i Francesc Bala?¨¤, i ens vam posar a la feina.

De bon comen?ament vam decidir fer un gui¨® -s¨ª, senyor Comadira, vam fer-ne un gui¨®, encara que vost¨¨ digui el contrari- que fos quelcom diferent dels plantejaments establerts fins aleshores sobre l'arquitecte Mas¨® i sense perdre de vista que al mateix temps se celebrarien altres exposicions que tractarien el personatge des de les seves facetes m¨²ltiples. Vam rec¨®rrer tots els municipis i totes les obres on havia deixat alguna empremta, vam con¨¨ixer de primera m¨¤ edificis dels quals no s'havia parlat o ni tan sols se n'havia fet una ressenya succinta, i vam creure oport¨² d'aportar alguna cosa m¨¦s a la investigaci¨®. ?s cert que hi van sorgir obres que vost¨¨ anomena banals, per¨° ens va semblar que Mas¨®, fins i tot en els projectes m¨¦s senzills, mantenia la seva capacitat creativa, la seva posici¨® racional i la seva sensibilitat. Com a historiadora que s¨®c, vaig preferir donar una visi¨® de conjunt que permet¨¦s aprofundir en el coneixement de l'obra arquitect¨°nica de Mas¨®.

Potser vost¨¨ no ho ha sabut copsar, o no ho ha volgut, per¨° hi ha un fil conductor, cronol¨°gic, que mostra un Mas¨® en relaci¨® amb la seva evoluci¨® formal i ling¨¹¨ªstica. L'exposici¨® est¨¤ concebuda amb dos grans apartats. El primer fa refer¨¨ncia a una colla de clients fidels a l'arquitecte, com les fam¨ªlies Ensesa, Teixidor, Cendra, Salieti, Vi?als o les entitats financeres, per als quals va treballar des que va acabar la carrera fins gaireb¨¦ la seva mort en una s¨¨rie d'obres que palesen els canvis de llenguatge que s'operen en la seva traject¨°ria professional i la varietat tipol¨°gica que conrea per a cada un d'ells. Aquesta era una de les lectures que es podia fer de l'arquitecte. El segon gran apartat est¨¤ dedicat als tipus arquitect¨°nics i funcionals (p¨²blic i funerari, religi¨®s, urb¨¤, industrial, comercial i de serveis, residencial, rural, etc.), que no pod¨ªem amagar, en primer lloc perqu¨¨ vam creure que eren actuacions importants, i en segon, perqu¨¨ ens van semblar, en molts casos, exquisides intervencions d'un Mas¨® sensible amb l'arquitectura preexistent i amb el seu entorn. En cada cas, l'ordre d'aparici¨® de les obres ¨¦s cronol¨°gic i s'hi copsa perfectament l'evoluci¨® estil¨ªstica i la tend¨¨ncia a la simplificaci¨® d'un arquitecte madur. A banda d'aquests apartats, vam presentar la seva intervenci¨® a les cases amb fa?anes a l'Onyar (aspecte que per a nosaltres no ¨¦s gens banal) i vam voler, tamb¨¦, mostrar una s¨¨rie de cadires i mobles de mida petita en els quals es podia llegir, tamb¨¦, l'evoluci¨® de l'artista. Tot el que s'hi exhibeix est¨¤ documentat, b¨¦ pels expedients que es conserven en els arxius, b¨¦ a trav¨¦s dels descendents dels clients. Per tant, si vost¨¨ hi ha trobat algun error no ¨¦s perqu¨¨ hi hagi hagut en nosaltres, els comissaris, un bri de mandra en la investigaci¨® (respecte a l'al¡¤lusi¨® a la casa Batlle, si Comadira ha visitat l'exposici¨®, haur¨¤ vist que hi ha el projecte original de Mas¨® al costat de la foto actual). Hem comptat amb l'ajut incondicional dels fills, nebots i n¨¦ts d'en Mas¨® i dels Ensesa, amb els arxius municipals i els museus, amb els propietaris de les obres de l'arquitecte, especialment les rurals i les religioses, que no han escatimat les informacions i ens han adre?at als llocs idonis; i amb tanta i tanta gent desinteressada i il¡¤lusionada amb el projecte, que nom¨¦s ens resta agrair-los, de nou i amb tot el cor, la seva col¡¤laboraci¨®, com el mateix Mas¨® hauria fet. Tot aix¨° queda reflectit al cat¨¤leg de l'exposici¨®, que els comissaris considerem tan sols un complement al magistral llibre escrit per Tarr¨²s i vost¨¨, que, com que s¨®n humans, tamb¨¦ hi han com¨¨s algun error.

La nostra ha estat una visi¨® diferent, senyor Comadira, per¨° no menys cient¨ªfica que la seva. Gosaria dir que ha estat menys sect¨¤ria i menys ideol¨°gica. La seva frase: "La Caixa no far¨¤ altra cosa que construir un engany hist¨°ric sobre l'arquitecte que costar¨¤ anys de desfer", ¨¦s poc afortunada i nom¨¦s demostra que darrera d'aquesta afirmaci¨® hi ha un sentiment contrariat, de vendetta, que sembla que calia ventilar arreu. Ho he trobat innecessari i, sobretot, poc elegant. Si vost¨¨ no va voler participar en l'exposici¨®, pels motius que fossin, no ¨¦s culpa nostra. M'estranya, a m¨¦s, que sign¨¦s un cap¨ªtol del cat¨¤leg, que jo no li vaig demanar, cosa que segurament desorientar¨¤ i sorprendr¨¤ a qui hagi llegit el seu article al Quadern . Aix¨ª doncs, vost¨¨ ¨¦s part del proc¨¦s, com tamb¨¦ ¨¦s membre de la comissi¨® de l'Any Mas¨®, que tant ataca. Com ¨¦s que llen?a pedres al seu terrat?

Raquel Lacuesta ¨¦s doctora en Hist¨°ria de l'Art i co-comiss¨¤ria de l'exposici¨® Rafael Mas¨® i Valent¨ª, arquitecte