Les sibil¡¤les oblidades

El m¨®n m¨¤gic i fascinant de les antigues sibil¡¤les ens acompanya en la nostra vida de m¨²sics, ja des de la nostra joventut. Montserrat Figueras va descobrir el Cant de la sibil¡¤la durant la seva inf¨¤ncia, en ocasi¨® d'unes breus vacances de Nadal a Mallorca (1955). Deu anys m¨¦s tard v¨¤rem poder comen?ar a estudiar-lo durant la nostra col¡¤laboraci¨® amb Ars Musicae (on la Montserrat cantava i jo vaig comen?ar a tocar la viola de gamba) sota la direcci¨® del mestre Enric Gispert i, sobretot, gr¨¤cies als interessants estudis realitzats per Felip Pedrell i moss¨¨n Higini Angl¨¨s.

Fascinats en primer lloc per la misteriosa relaci¨® d'aquests personatges amb les antigues religions i mitologies, poc a poc v¨¤rem anar prenent consci¨¨ncia de l'extraordin¨¤ria import¨¤ncia d'aquest patrimoni oblidat. Conven?uts de la necessitat de valorar-lo no ¨²nicament com a meravellosa tradici¨® popular, sin¨® tamb¨¦ fortament motivats per recuperar-lo en tota la seva dimensi¨® espiritual i est¨¨tica, i, sobretot, com a obres mestres ¨²niques del repertori religi¨®s de tots els temps.

?s aquest missatge d'esperan?a en una just¨ªcia final el que van conservar a les illes

Ens cal esperar uns 20 anys, la primavera del 1989, dos anys despr¨¦s de la creaci¨® del conjunt La Capella Reial de Catalunya, per poder iniciar la concreci¨® d'aquest somni. Comen?a, aix¨ª, el primer de tota una s¨¨rie d'enregistraments (segell Astr¨¦e) que dedicarem a aquest cant, amb la recreaci¨® de les sibil¡¤les llatina (segles IX-X), proven?al (XIII) i catalana (XVI). Set anys m¨¦s tard, el 1996, v¨¤rem presentar dues de les m¨¦s importants sibil¡¤les hisp¨¤niques (segell Auvidis); la galaica d'Alfons X El Savi (segle XIII) i la castellana del monest ir de Silos (segle XVI). El 1998 v¨¤rem completar aquesta primera s¨¨rie de set sibil¡¤les amb les dues altres sibil¡¤les m¨¦s importants dels pa?sos de parla catalana: la mallorquina, amb la versi¨® del monestir de monges de La Concepci¨®, i la valenciana, basada en les Hores de Setmana Sancta, de 1533, conservada a la catedral de Val¨¨ncia (Alia Vox).

Per a la preparaci¨® de totes aquestes versions i interpretacions, ha calgut un llarg i intens treball d'investigaci¨® sobre les diferents fonts hist¨°riques, liter¨¤ries i musicals, acompanyat de l'estudi dels treballs m¨¦s importants realitzats pels principals experts en el tema (Higini Angl¨¨s, Felip Pedrell, Theodor Gerold, M. Sanchis Guarner, Miquel Dol?, Josep Baucells i Reig i Josep Maria Pujol) per arribar finalment a la fase de reconstrucci¨® dels elements musicals m¨¦s importants corresponents a cada estil i ¨¨poca.

Cal retrocedir a les mateixes fonts de la nostra civilitzaci¨®, cap a finals del segle VI abans de Crist, per trobar les primeres refer¨¨ncies a aquests ¨¦ssers misteriosos i semidivins, com la sibil¡¤la herofilea, una de les m¨¦s antigues i prestigioses per la seva capacitat de predir els esdeveniments futurs i totes elles posse?dores de poders endevinatoris, atorgats segons la tradici¨® pel mateix D¨¦u Apol¡¤lo.

Van exercir la seva activitat en llocs m¨¤gics, boscos profunds i cavernes ja en l'antiga Gr¨¨cia, sempre, per¨°, al marge de l'activitat oficial dels temples. Al sud d'It¨¤lia encara es conserven algunes coves on, despr¨¦s d'entrar en tr¨¤ngol profund, exercien d'oracles descrivint amb gran for?a nombrosos detalls sobre els esdeveniments venidors.

Al m¨®n oriental i grec, les sibilles m¨¦s famoses van ser la de Marpeso o hel¡¤lesp¨°ntica, que habitava a la muntanya Anada (al sud-oest de Troia); la sibil¡¤la eribraca, a J¨°nia (?sia Menor), i principalment la sibil¡¤la d¨¨lfica (de Delfos), que havia desposse?t l'anciana P¨ªtia, sacerdotessa d'Apol¡¤lo. Entre els romans fou molt coneguda la sibil¡¤la tiburtina, per¨° fou la sibil¡¤la cumana (de Cumas) la que es va convertir en el gran oracle oficial dels patricis fins al principi de l'Imperi Rom¨¤.

Al llarg dels segles va haver-hi una tal profusi¨® de profecies sibil¡¤lines que els capellans especialitzats anaven a Roma per estudiar les diferents versions i trobar, al temple de J¨²piter Capitol¨ª, les solucions als problemes m¨¦s dif¨ªcils. Per desgr¨¤cia, tots aquests documents van ser destru?ts durant l'incendi del temple l'any 83 abans de Crist. El Senat es va ocupar d'establir una nova col¡¤lecci¨® basant-se en gran diversitat d'informacions procedents d'?frica, Gr¨¨cia i la mateixa It¨¤lia.

El prestigi d'aquestes profecies va ser respectat encara pels primers emperadors cristians. La cat¨¤strofe, per¨°, es va produir l'any 398, quan Teodosi va decidir cremar tots els textos existents, privant-nos d'una font d'informaci¨® ¨²nica que ens hagu¨¦s perm¨¨s de con¨¨ixer molt millor el pensament i les creences del m¨®n antic i la seva expressi¨® liter¨¤ria.

A aquest m¨®n, i particularment a la sibil¡¤la de Cumas, es refereix Virgili (Buc¨°liques IV, 4-7) quan evoca l'¨²ltima edat de l'home, de la profecia de Cumas: "Vet aqu¨ª que recomen?a el gran ordre dels segles. Ja torna tamb¨¦ la Verge, torna el regne de Saturn. Una nova generaci¨® descendeix des de dalt dels cels". No ¨¦s molt sorprenent, doncs, que els primers cristians conservessin el mite de la sibil¡¤la, ja que amb aquesta profecia es recolzaven en el seu prestigi per recuperar-la com a oracle de la vinguda de Crist al m¨®n i per anunciar els diferents signes que precediran l'Apocalipsi i el Judici Final.

S¨ª s¨®n sorprenents, en canvi, els seus m¨¦s de 1.000 anys de pres¨¨ncia ininterrompuda a la lit¨²rgia cristiana hisp¨¤nica, especialment a les illes Balears. ?s cert que el fascinant Cant de la sibil¡¤la mant¨¦ un misteri¨®s r¨¨cord de perman¨¨ncia, nom¨¦s comparable amb la tamb¨¦ meravellosa representaci¨® de la mort i ascensi¨® de la Verge del Misteri d'Elx. En els dos casos es tracta de tradicions de gran for?a simb¨°lica, que es perpetuen sobretot, i per damunt de les m¨²ltiples i importants fonts escrites, gr¨¤cies a una continuada transmissi¨® oral de profund arrelament popular i local. Un fet tant o m¨¦s sorprenent, ja que es produeix malgrat la supressi¨® obligat¨°ria del Sermo de symbolo, del qual era part intr¨ªnseca el Cant de la sibil¡¤la, imposada pel Concili de Trento el 1568.

La introducci¨® d'aquest nou Breviari va fer que aquesta antiga invocaci¨® desaparegu¨¦s a la major part de les cerim¨°nies lit¨²rgiques de l'Esgl¨¦sia occidental, llevat d'uns pocs llocs de Castella i Catalunya, entre els quals destaquen la catedral de Toledo, on es continua representant fins a principis del segle XIX, i especialment a les esgl¨¦sies de Mallorca, on la for?a de la tradici¨® i, sobretot, la voluntat popular fan possible que continu? present de manera ininterrompuda fins als nostres dies. Com explicar aquest arrelament tan popular d'una missatgera que amb les seves visions ens anuncia la fi del m¨®n i el terrible Judici Final? ?Ser¨¤ el missatge de just¨ªcia inherent al mateix text? Probablement s¨ª, ja que des de les primeres versions al segle IX la sibil¡¤la llatina ens diu amb gran contund¨¨ncia:

"Tradentur fontes eternaque flamma cremabit / Occultos actus retegens, tunc quisque loquetur" (Un foc etern cremar¨¤ els culpables. Descobrint els seus actes ocults i cadascun confessar¨¤ els seus secrets).

Tamb¨¦ s'aferma en aquesta mateixa l¨ªnia la sibil¡¤la mallorquina (del monestir de monges de La Concepci¨®, de finals del XV) quan ens anuncia una just¨ªcia sense privilegis: "Llos puygs e.els plans seran eguals, / aqu¨ª ceran los bons e.ls mals; / los reys, e.ls comptes e.ls barons / qui de lurs fayts retran raysons" (Muntanyes i valls seran iguals, aqu¨ª hi seran bons i dolents, reis, ducs, comtes, barons que dels seus actes rendiran comptes).

?s important imaginar i ressaltar l'impacte psicol¨°gic que havien de tenir tots aquests missatges, especialment sobre les classes m¨¦s desafavorides, en una ¨¨poca profundament injusta i en la qual els poderosos tenien sempre la ra¨® del m¨¦s f ort. No hi ha dubte que ¨¦s justament aquest missatge d'esperan?a en una just¨ªcia final, que posava en evid¨¨ncia i q¨¹estionava el poder absolut dels poderosos, el que van voler conservar i perpetuar aquests pobles de les illes, aferrant-se, any rere any, segle rere segle, a aquesta esperan?a de llum i just¨ªcia venidores, ja que estaven conven?uts (tal com cantaven tots els fidels en el refrany) que "Al jorn del Judici, parra qui haur¨¤ fet servici".

Tamb¨¦ la fascinaci¨® que suscita encara avui aquesta melodia ancestral, amb aquest inici tan caracter¨ªstic de l'interval de cinquena i els seus melismes tan suggerents i expressius, ¨¦s general i sobrepassa les nostres fronteres i l'antic m¨®n. En el moment de la sortida del primer enregistrament, una de les emissores de r¨¤dio m¨¦s importants d'Estats Units les van difondre diverses vegades i ens van comentar que mai no havien rebut tantes trucades de gent tan diversa (del m¨®n de la m¨²sica cl¨¤ssica, de l'anomenada word music o del jazz) interessant-se i preguntant qu¨¨ era i d'on venia aquest cant.

Durant aquests ¨²ltims 30 anys hem tingut l'oportunitat de portar-lo arreu del m¨®n i les reaccions han estat sempre de gran inter¨¨s i fascinaci¨®. De vegades, per¨°, la utilitzaci¨® d'aquesta m¨²sica pot prendre dimensions inesperades, com aquella d'unes fam¨ªlies del Quebec que durant la guerra del Golf les escoltaven cada vespre, envoltats d'espelmes, vivint-les com una preg¨¤ria collectiva feta per invocar el retorn de la pau.