B¨¨sties del pessebre

Des d'aqu¨ª el veig, acabat de fer, el nostre pessebre, la molsa encara fresca i un brot de roman¨ª que fa el paper de pollancre. En un rac¨®, un nopal de fang que vam dur de M¨¨xic i un parell de branquillons ressecs de savina, que fan d'arbres d'hivern, esquel¨¨tics i acerats. ?s tota la flora del nostre pessebre d'aquest any. ?s un pessebre modest, petit, on predominen les b¨¨sties. La geologia es basa en quatre pedres, pedres calc¨¤ries, amb forats, que van b¨¦ per clavar-hi els vegetals, i un parell de testos capgirats que, coberts de molsa, fan uns turonets arrodonits, pac¨ªfics i familiars. Un tronc corbat fa de cova. La resta ¨¦s una plana verda, amb un estanyol de paper de plata i una platgeta de sal gruixuda. La plana la travessa un cam¨ª, tot blanc de sal, o de gebre, i sobre l'estanyol hi ha una passera de fusta. De figures, n'hi ha poques, les justes. Un ¨¤ngel penjat dalt d'una penya, la mare de D¨¦u, sant Josep i el Nen, els tres Reis, un pastor que va a la cova, una dona que renta. I, en un rac¨®, el rabad¨¤ caganer. La resta s¨®n b¨¨sties. M'agrada posar-hi b¨¨sties, al pessebre.

Les b¨¨sties formen part de l'entorn del Nen i del nostre entorn, perqu¨¨ formen part de la nostra hist¨°ria

Aquest any hi tenim molta aviram, galls, gallines, un colom blanc i un de gris, una pintada, una oca, un gall d'indi, un parell d'aneguets que neden a l'estany. Tres o quatre xais que pasturen, un porquet, un gos, una cabra, un tigre, una tortuga, un papagai, una serp i un cocodril. Pel que fa a la fauna, es tracta d'un pessebre diguem-ne transgeogr¨¤fic. Per¨° posats a construir un espai de l'imaginari, per qu¨¨ no? L'any vinent hi posar¨¦ un parell de micos, per indicar la meva fe evolucionista, per mostrar que la carn del Nen t¨¦, com la nostra, un passat animal. L'home ¨¦s parent de les b¨¨sties, i el Nen, quan ser¨¤ gran, ser¨¤ l'Anyell de D¨¦u, que s'oferir¨¤ per nosaltres, per rentar les nostres animetes dels pecats que haurem fet; alguns d'aquests pecats, per ser parents de les b¨¨sties, d'altres, per voler ser com els ¨¤ngels o per pensar-nos que ho som, i aquests deuen ser els pecats m¨¦s greus. El Nen, quan sigui gran, ens dir¨¤ que hem de ser astuts com les serps i pac¨ªfics com els coloms. Que els ocells no sembren ni seguen. Que les guilles tenen cau, i ell no. Que abans no canti el gall, l'haurem negat tres vegades. Les b¨¨sties formen part de l'entorn del Nen i del nostre entorn, perqu¨¨ formen part de la nostra hist¨°ria carnal. I la figura del caganer remarca aquest nostre parentiu amb les b¨¨sties, per aix¨° ¨¦s tan important. Les b¨¨sties no raonen, no parlen ni riuen ni tenen sentiment de culpa. Per¨° tots defequem, les b¨¨sties i nosaltres. ?s una servitud del cos, i el Nen ha volgut tenir aquesta servitud i el pessebre ¨¦s l'espai de celebraci¨® d'aquesta servitud que iguala tot un D¨¦u amb nosaltres.

Ara em miro aquestes b¨¨sties que hem escampat pel nostre pessebre i veig el plomatge brillant del gall, el m¨¦s estarrufat de les gallines, els r¨ªnxols de llana dels xais, els colors del papagai, la pell tacada del tigre, les escames lliscoses de la serp, els escuts del cocodril. Me les miro i penso si tenen algun sentit, si les b¨¨sties solament s¨®n mat¨¨ria. Si la meravella de la seva varietat, les seves formes, els seus colors, el seu tarann¨¤, s¨®n aqu¨ª nom¨¦s com a testimoni del nostre passat, d'un llarg cam¨ª cap a la racionalitat orgullosa, cap a les vel¡¤le?tats ang¨¨liques.

No, no m'he descuidat del bou ni de la mula. Ells s¨®n les b¨¨sties m¨¦s entendridores del pessebre. De fet, acullen el Nen a casa seva, li cedeixen la palla de la seva menjadora i l'escalfen amb el seu baf i les seves c¨°rpores. C¨°rpores solemnes, grandioses. Per¨°, totes dues, b¨¨sties infecundes, condemnades a no tenir descend¨¨ncia; el bou, capat; la mula, est¨¨ril. La seva condici¨® ¨¦s senyal d'alguna cosa?

Em miro el pessebre i cantussejo: "Quan les b¨¨sties van saber/ que havia nat a Betlem,/ van a veure el Jesuset/ els esclopets tot posant-se,/ van a veure el Jesuset/ ben posats els esclopets". I hi van la llebre i el conill, el gripau, el gat i la rateta, la guilla i el llop, i les gallines i el gall, tot ballant el minuet, l'esparver, el rossinyol i els indiots, les granotes, el grill i l'¨®s, i les cuques, i fins i tot els peixos, saltant sobre la molsa, saltant i ballant, els m¨¦s grossos al davant. Pressento un reducte de remota felicitat.