Un museu per al debat arquitect¨°nic
El Ministeri de la Vivenda crea a Barcelona un centre dedicat a l'urbanisme
L'¨²ltim Consell de Ministres de l'any, el 29 de desembre passat, va aprovar un Reial Decret per el qual es creava el Museu Nacional de l'Arquitectura i l'Urbanisme (MAU), amb dos seus principals: una a Salamanca -que en principi s'ubicar¨¤ a l'antic edifici del Banc d'Espanya-, dedicada a l'arquitectura; i l'altra a Barcelona, consagrada a l'urbanisme. Un tercer Centre de Documentaci¨®, que es crear¨¤ a Madrid, hauria d'impulsar una xarxa de centres associats per tal de constituir un gran arxiu sobre les dues disciplines. La bicef¨¤lia -o tricef¨¤lia, si es t¨¦ en compte el centre madrileny- no ha agradat massa al sector, que la considera una "soluci¨® salom¨°nica" a un "problema pol¨ªtic", el que va suscitar al seu moment el retorn a Catalunya dels papers de Salamanca. Per¨° tot aix¨° ja ¨¦s aigua passada. La realitat ¨¦s que Barcelona, que s'havia postulat -tot cal dir-ho, sense excessiu entusiasme- com a possible seu del museu des que la ministra de la Vivenda, Mar¨ªa Antonia Trujillo, va anunciar el 2004 la seva creaci¨®, acollir¨¤, per primera vegada a la seva hist¨°ria, un museu de titularitat estatal. I aix¨° crea un escenari in¨¨dit en qu¨¨ les administracions catalanes i els operadors culturals de la ciutat han d'obrir el debat sobre el nou centre i com s'incardina a les diverses iniciatives preexistents.
Jordi Ludevid, deg¨¤ dels arquitectes: "L'Oliva Art¨¦s podria acollir el nou museu"
"?s un premi de consolaci¨®, per¨° benvingut sigui", diu el director de la Fundaci¨® Mies
El projecte urb¨¤ funciona com un 'zoom' que permet canviar d'escala a voluntat
Cal dir que dels objectius i els continguts del nou centre se'n sap encara ben poca cosa, m¨¦s enll¨¤ que haur¨¤ d'"investigar i difondre l'aportaci¨® de l'arquitectura i l'urbanisme a la cultura espanyola, aix¨ª com preservar els seus testimonis", i que es nodrir¨¤ de la col¡¤lecci¨® "constitu?da pels b¨¦ns pertanyents al patrimoni arquitect¨°nic, urban¨ªstic i documental adscrits al Minsteri de la Vivenda". Aix¨° s¨ª, es disposa ja de pressupost: 19 milions d'euros pels dos pr¨°xims excercicis que han de servir per condicionar les dues seus, a inaugurar pels volts de 2009.
L'alcalde, Jordi Hereu, reconeix que el decret especifica massa poc i per aix¨° ha demanat una primera reuni¨® entre el Ministeri, l'Ajuntament i la Generalitat. "Cal definir de quins continguts es tracta, quin tipus d'exposici¨® es persegueix i despr¨¦s plantejar on la col¡¤loquem. Problemes d'espai no n'hi haur¨¤, per¨° encara no sabem de quina superf¨ªcie estem parlant". El ministeri assegura, per la seva banda, que la ubicaci¨® ser¨¤ acordada sobre les propostes que li facin arribar la Generalitat i l'Ajuntament.
Passa a la p¨¤gina 2
Ve de la primera p¨¤gina
Posteriorment, el ministeri convocar¨¤ un concurs d'idees per rehabilitar, si s'escau, l'edifici triat i un altre concurs que rebr¨¤ les propostes museogr¨¤fiques.
De tota manera, s¨ª hi havia una idea d'ubicaci¨®, anterior a la decisi¨® que Barcelona fos una de les seus del MAU: l'Edifici F¨°rum, proposat en el seu moment per l'alcalde Joan Clos. Per¨° ara hi ha d'altres projectes per aquest espai: d'entrada, una exposici¨® temporal per als pr¨°xims dos anys sobre el nou urbanisme barcelon¨ª, mentre no es decideixi l'¨²s definitiu del triangle. Alguna altra iniciativa municipal hi vol ubicar un centre dedicat a la hist¨°ria natural, vinculat al zoo mar¨ªtim, que s'est¨¤ construint a la zona.
"El problema del MAU ¨¦s que no havia estat una demanda de Barcelona, que ning¨² no havia liderat la petici¨® perqu¨¨ no hi havia un projecte definit", opina Jordi Ludevid, deg¨¤ del Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). "Per mi la paraula clau ¨¦s coordinaci¨®, ¨¦s a dir, com el nou equipament s'articular¨¤ amb els que ja existeixen. Coordinaci¨® i lleialtat entre institucions. Finalment, els que ens dediquem a aix¨° som pocs". Precisament, el COAC va signar fa uns mesos un protocol d'intencions -que pr¨°ximament s'ha de convertir en conveni- amb l'Ajuntament per tal d'ocupar 6.300 metres dels antics tallers de la f¨¤brica Oliva Art¨¦s, al districte 22@. Sense deixar la seu de la pla?a Nova, es pret¨¦n amb aquesta ampliaci¨® disposar de m¨¦s espai per a l'arxiu hist¨°ric i l'imponent fons documental -uns 150.000 volums- del col¡¤legi, els quals creixen cada any amb noves donacions, i per exposicions (en els darrers quatre anys, el COAC n'ha fet 83, un munt). "No s¨¦ quin espai necessitar¨¤ el nou museu, per¨° jo no tindria cap inconvenient per acollir-lo a l'Oliva Art¨¦s. Cal veure-ho com una oportunitat, perqu¨¨ podem establir moltes sin¨¨rgies", assegura el deg¨¤ del COAC.
De fet, en el protocol d'intencions tamb¨¦ figura com possible futur inquil¨ª d'aquest espai la Fundaci¨® Mies van der Rohe. El seu director, Llu¨ªs Hortet, valora la concessi¨® a Barcelona del Museu d'Urbanisme com "un premi de consolaci¨®", at¨¨s que la ciutat aspirava a ser la seu de tot el Museu d'Arquitectura, en tant que "una de las grans capitals europees de la disciplina". "Dit aix¨°, benvingut sigui el nou museu. El paper que la Fundaci¨® Mies pot jugar del que resulti de tot plegat ¨¦s seguir sent una instituci¨® pont amb la dimensi¨® internacional". El premi europeu que concedeix la fundaci¨® i l'exposici¨® que monta amb els projectes finalistes enriqueix any rera anys els seus importants fons documentals. "L'exposici¨® de 2007 es portar¨¤ a la Fira de Francfort a la tardor. A part de la nostra, hi haur¨¤ altres dues exposicions d'arquitectura a la ciutat alemanya: la que prepara Ramon Prat sobre arquitectura catalana i una tercera dedicada a Gaud¨ª". "Fallem sempre pel mateix costat", expressa Hortet tornant a la q¨¹esti¨® del MAU. "Primer fem els contenidors, els edificis, depr¨¦s pensem en els continguts. En aquesta ocasi¨® hi ha dotaci¨® econ¨°mica, que ja ¨¦s molt, per¨° els continguts estan encara per fefinir".
Ramon Prat, que elabora el projecte museogr¨¤fic del Centre del Disseny que sorgir¨¤ en un futur a la pla?a de les Gl¨°ries, abunda en el "repartiment curi¨®s" de les seus. "Es pot fragmentar el discurs, es pot a?llar l'urbanisme de l'arquitectura?", es pregunta. Ell mateix respon: "Suposo que Salamanca plantejar¨¤ un discurs m¨¦s historicista. Barcelona pot encarar l'urbanisme com una disciplina vinculada a l'arquitectura o b¨¦ obrir-la a la sociologia, l'economia, la planificaci¨® del territori, etc¨¨tera. ?s un debat obert i potser fins i tot es pot optar per una doble via". El Centre del Disseny que Prat projecta i que hauria de tenir col¡¤locada la primera pedra a finals d'any per estar enllestit el 2012, es recolza sobre quatre sectors: la professi¨® (i vinculat a ella els centres acad¨¨mics, de transmissi¨® del coneixement); el sector productiu privat; el sector p¨²blic, i els consumidors. "L'arquitectura entra en aquest esquema com proc¨¦s de disseny del projecte. Jo entenc l'urbanisme vinculat a aspectes sociol¨°gics i econ¨°mics, de manera que penso que no hi haur¨¤ solapament, hi cabem tots. L'Edifici F¨°rum podria ser una bona ubicaci¨® pel MAU, al mig d'una gran esplanada. A m¨¦s, ajudaria a crear una nova centralitat des de la pla?a de les Gl¨°ries fins al mar".
El president de l'Arquifad, Quim Larrea, fa broma sobre la relaci¨® entre arquitectura i urbanisme. "A mi em recorda altres binomis, com f¨ªsica i qu¨ªmica, o geografia i hist¨°ria, disciplines que no tenen res a veure, per¨° que sempre es citen aparellades".
Passa a la p¨¤gina 3
Ve de la p¨¤gina 2
"Per mi l'urbanisme consisteix en la definici¨® del projecte urb¨¤. ?s a dir, ordenar la ciutat, pensar-la per tal d'estructurar el territori i evitar-ne la seva met¨¤stasi". Opina que Barcelona ¨¦s un bon dest¨ª per un museu de l'urbanisme, perqu¨¨ "hi ha tradici¨® de projecte urb¨¤". "Cerd¨¤ i l'Eixample s¨®n dos referents importants. Ara, jo crec que l'urbanisme ha de ser din¨¤mic. Per exemple, s'ha de tornar a pensar l'Eixample, tot revisant-ne l'al?ada. Jo crec que es poden plantejar puntualment agulles, edificis alts que permetin mantenir la densitat cr¨ªtica de la ciutat i alhora alliberar interiors d'illa. En certa manera, es tracta de tornar als or¨ªgens del Pla Cerd¨¤. Per mi, Diagonal Mar o la Vila Ol¨ªmpica no acaben de quallar perqu¨¨ estan per sota de la densitat cr¨ªtica que Barcelona necessita. Per tot aix¨°, jo veig interessant la idea d'un museu dedicat al projecte urb¨¤. Aquest funciona com un zoom : pot interessar-se tant per la soluci¨® arquitect¨°nica d'un espai concret, com analitzar barris, la ciutat sencera o territoris encara m¨¦s amplis. Pot jugar amb escales variables".
Larrea no es pronuncia sobre la ubicaci¨® del futur museu. S¨ª fa broma sobre el tarann¨¤ catal¨¤ consistent en inventar-se grans esdeveniments internacionals pels quals construeix obra ef¨ªmera que finalment reaprofita, amb problemes greus, ¨¦s clar. "Ens afecta una vertadera convulsi¨® per col¡¤locar un totxo sobre l'altre. Normalment els cal¨¦s se'ns acaben abans de posar-hi els continguts, ra¨® per la qual ens trobem sempre amb contenidors, car¨ªssims de mantenir i dels quals no sabem qu¨¨ fer-ne. El cas de l'Edifici F¨°rum, encara que no sigui ef¨ªmer, est¨¤ en aquesta mateixa l¨ªnia, i de fet t¨¦ molts problemes de manteniment. Del que es tracta ara ¨¦s de fer un bon projecte pel nou museu i buscar-li la ubicaci¨® m¨¦s adequada".
Un altre dels centres preexistents amb qu¨¨ el futur MAU s'haur¨¤ de coordinar ¨¦s el CCCB, que t¨¦ com a objecte principal d'estudi la ciutat, a la qual ha dedicat exposicions de refer¨¨ncia. Josep Ramoneda, director d'aquest centre, diu que encara se sap massa poc del MAU per aventurar qu¨¨ significar¨¤ per Barcelona, per¨° est¨¤ d'acord que potser obligar¨¤ al discurs de l'arquitectura i l'urbanisme catalans a obrir-se m¨¦s a l'arquitectura i l'urbanisme espanyols, cosa que tradicionalment ha fet ben poc. "Per¨° abans s'ha de con¨¨ixer b¨¦ la col¡¤lecci¨® del Ministeri de Vivenda per saber qu¨¨ se'n pot fer i on pot quedar situada. Est¨¤ clar que haurem de col¡¤laborar".
En general, la iniciativa es veu com una bona oportunitat, encara que es considera que els continguts estan a hores d'ara sense definir. Caldr¨¤ veure com es coordina la professi¨® i les iniciatives ja existents amb el centre nouvingut. Que ser¨¤, ja s'ha dit, d'abast espanyol: a Barcelona tindr¨¤ un sostsdirector, segons estableix el Decret Llei, depenent d'un director nomenat pel ministeri. Una experi¨¨ncia in¨¨dita en els darrers temps, certament.
Xarxa de museus
Tenir un museu d'arquitectura ¨¦s un vell desig de Barcelona. Un desig que est¨¤ justificat per la qualitat de la seva arquitectura i el seu urbanisme, de tants per¨ªodes que el museu podria abastar gaireb¨¦ 1.000 anys, com fa el MNAC, des de l'arquitectura rom¨¤nica fins el postmodern. I ¨¦s un desig que voldria equiparar Barcelona amb d'altres ciutats que ja tenen el seu museu o centre d'arquitectura, com Rotterdam, Par¨ªs, Viena, Estocolm, Bogot¨¤ o Montreal. De moment, encara n' estem lluny. Per mancar, manca un lloc adient per fer grans exposicions d'arquitectura, que generalment passen de llarg, a no ser que aconsegueixin ser acollides al CCCB (que tan bones exposicions ha fet entorn a les ciutats) o a la Fundaci¨® Joan Mir¨®. I manca la necess¨¤ria cura per una bona part del patrimoni arquitect¨°nic, aquest magn¨ªfic museu que tenim viu al carrer i que, a poc a poc, es va desmantellant. Per¨° vet aqu¨ª que s'ha aprovat que Barcelona tingui al 2009 un Museu d'Urbanisme, compartint capitalitat de l'arquitectura amb Salamanca i Madrid.
Anem per parts per tractar cadascun dels temes. Aquesta ¨¦s la tercera ocasi¨® en qu¨¨ es parla d'aquest desitjat Museu d'Arquitectura de Barcelona. Se'n va parlar des de finals de l'any 2000 fins a la primavera del 2001. A partir de llavors va haver-hi altres prioritats, com el F¨°rum 2004. En aquest inici es va fer palesa una q¨¹esti¨® de partida: no podria haver-hi un sol museu sin¨® una xarxa de museus; no es tractava nom¨¦s de museus sin¨® tamb¨¦ de centres i d'arxius; no hi pot haver un sol operador sin¨® moltes institucions protagonistes que tenen fons i intenci¨® de formar part de la iniciativa d'un museu d'arquitectura: l'Ajuntament de Barcelona, que t¨¦ fons hist¨°rics i que t¨¦ materials valuosos dels projectes urbans i de les obres d'art a l'espai p¨²blic dels darrers vint-i-cinc anys; la Fundaci¨® Mies van der Rohe, que t¨¦ el fons del premi europeu del seu nom; el Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya, que t¨¦ el millor arxiu d'arquitectura amb fons cabdals, com els del GATCPAC, i que com m¨¦s es consolida m¨¦s rep donacions de llegats d'arquitectes; i l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, que a m¨¦s dels seus fons hist¨°rics, com llibres procedents de la Classe d'Arquitectura de Llotja, creada el 1815 amb el professor Antoni Celles i els projectes finals de carrera de mestres d'obres i arquitectes, t¨¦ tamb¨¦ en dip¨°sit l'arxiu de la C¨¤tedra Gaud¨ª.
Se'n va parlar llavors, el 2001, perqu¨¨ tamb¨¦ s'estava preparant la gran Cit¨¦ de l'Architecture et du Patrimoine promoguda per l'IFA de Par¨ªs. El projecte ha tingut una gestaci¨® molt m¨¦s lenta del previst i, malgrat la destituci¨® del primer director, Jean-Louis Cohen, hi segueix intervenint l'equip catal¨¤ de Fernando Marz¨¤, Josep Subir¨®s i Eul¨¤lia Bosch.
I se'n va tornar parlar des de l'estiu del 2004 fins a finals del 2005, quan Salamanca va insistir a reclamar un dret antic per a un museu d'arquitectura (previst pel mateix Franco) i quan, desatenent els dict¨¤mens d'una comissi¨® estatal d'experts, es va decidir, per raons pol¨ªtiques, que el futur Museu d'Arquitectura i d'Urbanisme tindria dues seus: Salamanca i Barcelona. Es tractava d'una, diguem-ne, compensaci¨® pels papers de Catalunya que havien tornat al lloc que pertanyien. I aquestes dues seus haurien de compartir protagonisme amb una tercera, Madrid.
L'altra q¨¹esti¨® ¨¦s la de la macrocef¨¤lia d'aquest possible museu barcelon¨ª. De partida, faci on es faci, existeixen ja una s¨¨rie de museus, comen?ant pels llocs dedicats a l'obra d'Antoni Gaud¨ª: el petit museu al Parc G¨¹ell, l'Espai Gaud¨ª a La Pedrera, el museu a la base de la Sagrada Fam¨ªlia i, en certa manera, el Palau G¨¹ell. Aquesta xarxa, amb una seu central, es complementaria amb el contenidor del Museu del Disseny, a la Pla?a de les Gl¨°ries, on est¨¤ previst que l'arquitectura sigui un dels seus molts temes. En d'altres moments s'ha parlat que el museu aniria a l'edifici F¨°rum.
La millor soluci¨® seria com la del sistema dels museus de la Ci¨¨ncia i de la T¨¨cnica, que t¨¦ una seu a Terrassa i moltes subseus arreu de Catalunya. Aquest Museu d'Arquitectura (ara d'Urbanisme) podria tenir una seu central i una s¨¨rie de subseus situades en els petits museus existents, en els arxius i a fites com el Pavell¨® de Mies van der Rohe a Montju?c.
Aquesta xarxa seria l'ocasi¨® per recuperar edificis i conjunts oblidats, de patrimoni industrial o d'arquitectura moderna de postguerra, que no entren en el cercle de les obres emblem¨¤tiques. Vegi's com s'est¨¤ malmetent Can Ricart o com s'han mutilat les oficines de la companyia d'Aig¨¹es de Barcelona al passeig de Sant Joan. Estaria b¨¦ complementar la xarxa amb antics edificis industrials, com planeja el Col¡¤legi d'Arquitectes amb el futur Centre d'Arquitectura a l'antiga f¨¤brica Oliva Art¨¦s. I aquesta xarxa es podria ampliar amb joies com La Ricarda, al Prat del Llobregat, d'Antoni Bonet Castellana, que segueix dempeus gr¨¤cies a la voluntat dels propietaris, enmig del soroll embogidor dels avions. Podria ser una pe?a m¨¦s del museu, la que millor parla de l'alian?a entre l'arquitectura moderna a Catalunya i a Am¨¨rica, una casa que encara est¨¤ moblada i que mostra una manera de viure qualificada als anys seixanta, en un ambient que t¨¦ una mica de tr¨°pic.
En aquesta cerim¨°nia de la confusi¨® a totes les escales, Barcelona, una de les capitals de l'arquitectura, ens demostra que de la mateixa manera que per decisi¨® ministerial s'han creat tres seus nacionals a l'Estat, se'n podrien crear m¨¦s i la seu catalana ha de ser, necess¨¤riament, una xarxa de museus, centres i arxius que es vagin subdividint fins arribar als barris i als edificis mateixos, a les peces m¨¦s aut¨¨ntiques i reals de la col¡¤lecci¨®.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
