Maurice Denis

Visito al Mus¨¦e d'Orsay la retrospectiva dedicada a aquest pintor del qual mai n'havia vist m¨¦s que les obres disperses pels museus francesos. Una gran exposici¨® com aquesta pot fer un flac servei a un pintor que, a petites dosis, com a m¨ªnim, sense mai apassionar-me, sempre m'havia semblat interessant. Ja se sap que una retrospectiva, com que d¨®na una imatge global de tota la carrera d'un artista, te'l pot enaltir, te'l pot posar a dalt de tot, o b¨¦ te'l pot fer baixar for?a enters en la consideraci¨® que li tenies. Amb aquesta ombra vaig passejar per les sales del museu d'Orsay -aquell horror de museu perpetrat per Gae Aulenti- i el primer que em va sorprendre va ser la quantitat de p¨²blic que Denis convocava.

Vaig passejar pel museu d'Orsay i em va sorprendre la quantitat de p¨²blic que Denis convocava

Un p¨²blic una mica especial, tot s'ha de dir, un p¨²blic de senyores i algun senyor, ja d'una certa edat, ¨¦s a dir, m¨¦s grans que no pas jo, ben vestits, pertanyents a una burgesia molt francesa, la dels assistents a les misses de la Madeleine, una burgesia cat¨°lica, molt conservadora, que es mirava les pintures de Denis amb salivera de connaisseur, amb la satisfacci¨® d'admirar, per fi, l'art d'un creient per al qual el m¨®n estava ben fet, d'un creient no pas torturat, com ce agressif et bien sur h¨¦t¨¦rodoxe Rouault, que potser s¨ª que era cat¨°lic per¨° que pintava massa prostitutes i pallassos i guerres i mis¨¨ries. Denis, en canvi, quin benestar per a la vista i per als sentiments i per a les creences.

Les anunciacions, les processons de nenes de primera comuni¨®, les processons de Pasqua, les pujades al Calvari, aquestes formes endolcides, amb les l¨ªnies ondulants i els colors pastel, els arbres verd poma, els cels de color de rosa, els blaus cerulis de les t¨²niques, la pau, sobretot la pau que se'n despr¨¨n, dis-moi, te n'adones? I els cabells blanqu¨ªssims de ma ch¨¨re Genevi¨¨ve, com li va dir la seva acompanyant, que brillaven sota els focus, eren tamb¨¦ d'una dolcesa extraordin¨¤ria. Tu as raison, c'est vrai, aquest Denis ¨¦s de deb¨° un dels nostres, i un frisson petit, no pas excessiu, una esgarrifan?a ordenada va fer brillar aquells ulls ja cansats d'haver vist tantes coses. Ah, la Fran?a profunda, la Fran?a cat¨°lica que ha sobreviscut a totes les revolucions... He de dir que escenes com aquesta, que un p¨²blic com aquest, em fan veure Denis des d'un altre punt de vista, des del punt de vista del context per al qual pintava, i aix¨° ¨¦s important perqu¨¨ explica moltes coses d'un artista. I aix¨ª aquell Denis massa il¡¤lustrador, aquell Denis massa decoratiu, aquell Denis una mica d'estampeta, se li anava posant b¨¦ a l'est¨®mac de la meva comprensi¨® global. I vaig comen?ar a apreciar les seves delicadeses compositives i tonals, vaig comen?ar a veure que el seu art anava m¨¦s enll¨¤ d'uns pretextos i unes hist¨°ries, a veure que, com va escriure en la seva joventut, "cal recordar que un quadre -abans de ser un cavall de batalla, una dona nua, o una an¨¨cdota qualsevol- ¨¦s essencialment una superf¨ªcie plana recoberta de colors disposats amb un cert ordre". Vistes aix¨ª, m¨¦s enll¨¤ de l'argument, algunes de les seves pintures s¨®n realment precioses. Per¨° ¨¦s clar que ¨¦s una mirada, aquesta, una mica perversa, tan perversa, almenys, com la de madame Genevi¨¨ve i la seva amiga que, em temo, b¨¤sicament se les mirav en per l'an¨¨cdota cat¨°lica. Per¨° tenien ra¨® en fer-ho com ho feien i jo tamb¨¦. Perqu¨¨, si jo feia cas d'aquesta frase de Maurice Denis, elles en feien d'una altra, escrita als setze anys al seu diari, que li va marcar la vida sencera: "Cal un home cridat per D¨¦u, un monjo, un asceta, un m¨ªstic, un sant que alci als ulls del segle l'estendard de la revolta contra la impietat i la impuresa de l'art. Cal que aquest home provoqui controv¨¨rsies, atacs, entusiasmes, que faci escola i que tingui successors".

Maurice Denis va viure tota la vida d'acord amb aquest ideal. Va ser un pintor amb un m¨®n propi i la seva obra t¨¦ una confortable unitat. Em reconcilio amb les seves sinuositats, els seus capaltards, les seves platges d'un paganisme bene?t, la seva olor de ciri i de pins, les seves processons crepusculars, les seves visitacions, les anunciacions casolanes en qu¨¨ l'arc¨¤ngel Gabriel, vestit amb dalm¨¤tica diaconal, va precedit de dos escolanets sortits talment del presbiteri de Lisieux.