Insults

A Raimon Mart¨ªnez Fraile, delegat de la Generalitat a Madrid, se li va escalfar la boca dilluns passat en una entrevista i va titllar Pasqual Maragall d'estar "una mica malalt" i de trobar-se "en una situaci¨® no massa adequada f¨ªsicament i psicol¨°gica". Aquestes apreciacions han estat considerades insultants i, malgrat les disculpes posteriors, el president Jos¨¦ Montilla, que sobre aquesta q¨¹esti¨® havia imposat un silenci absolut als seus coreligionaris, l'ha obligat a dimitir. Res a dir. Montilla fa del rigor la seva virtut principal i qui surti del cam¨ª fixat ha de saber a qu¨¨ s'exposa. Val per tothom aquesta regla? Per tothom menys per Maragall. Les maragallades han passat a formar part del nostre diccionari pol¨ªtic. Ja se sap, ell ¨¦s un dirigent que no se sotmet a cap disciplina partid¨¤ria, pensa sense demanar perm¨ªs a ning¨². Tot aix¨° l'ha fet entranyable al gruix de la poblaci¨®.

Ara: ning¨² no considera un insult que el president d'un partit no s'acosti per les reunions de l'executiva. Que flirtegi amb una formaci¨® pol¨ªtica europea allunyada de la seva i se'n vanaglor?i. Que digui ara que, si el proc¨¦s estatutari no arriba a bon port, haur¨¤ tingut ra¨® Jordi Pujol quan sost¨¦ que Espanya nom¨¦s es pot conllevar. I que tot aix¨° ho faci amb unes eleccions municipals a la vista. Si jo fos militant del PSC, francament, em sentiria of¨¨s. Perqu¨¨, de fet, d'of¨¨s ja me'n sento, en tant que votant de l'Estatut. No ¨¦s que an¨¦s a votar donant saltets d'alegria, enteneu-me, i no tant pel contingut, on vaig donar per bo el criteri majoritari, com per la forma, que grinyola de mala manera. Per¨° que qui va promoure aquest text ad majorem gloriam surti dient que no pagava la pena l'esfor? em sembla injust. I posats a fer la comparativa amb Pujol, penso que no seria desencertat que Maragall aprengu¨¦s a callar com el seu predecessor. La bona pol¨ªtica tamb¨¦ consisteix en administrar els silencis.