Informe

Es llegeix d'una tirada Informe al difunt, de Teresa P¨¤mies (La Campana). Cent p¨¤gines dedicades al seu marit, mort a l'habitaci¨® 2.112 de l'Hospital de l'Esperan?a, el 17 de novembre de 2007, cap a les dues de la matinada. L'¨²ltima m¨¤quina d'afaitar que feia servir el finat era una Braun 4775, el¨¨ctrica. L'esquela de La Vanguardia, un text de quatre l¨ªnies, va costar 725 euros. Les cendres reposen des del 23 de gener al n¨ªnxol n¨²mero 2.894 de l'Agrupaci¨® 7, Columbari B, a la via de Sant Jordi del fossar de Montju?c. T¨¦ aix¨°, aquest escrit: la precisi¨® d'un informe del comit¨¨ central, la claredat expositiva d'un discurs a R¨¤dio Praga, els fets pel davant de qualsevol altra consideraci¨®: el millor homenatge a una personalitat com la de Gregorio L¨®pez Raimundo. Cap concessi¨® al sentimentalisme, ¨¦s a dir, a l'adjectiu. I malgrat aix¨°, emergeix el relat literari: una mena de Cinco horas con Mario, on el retrat del difunt va sorgint implacable par¨¤graf rere par¨¤graf, per¨° sense cap "v¨ªdua desconsolada" en posici¨® narradora, m¨¦s aviat tot el contrari: la dona que parla discrepa sovint de l'home traspassat, el tracta per moments amb ironia afuada, en descriu tics i febleses i no li tremola la m¨¤ a l'hora d'explicar els estralls de la senectut, fins i tot els m¨¦s desagradables. ?s en aix¨° on aquest text agafa una volada insospitada: en la mirada directa, nua de la vellesa, en la den¨²ncia valenta de les seves perversitats. "Jodida vejez, esa putada...", posa l'autora en boca de don Gregorio, un aragon¨¨s del morro fort, i de cop totes les tonteries d'una tercera edat feli? ballant salsa al casal d'avis cauen sense haver estat ni tan sols citades. El menyspreu potser sigui l'¨²ltim refugi de la lluita quan ja no queden m¨¦s forces.

Per sota d'aquesta contenci¨® formal hi batega en tot moment la complicitat d'una llarga vida en com¨² i la capacitat per explicar-la. ?s aix¨ª com un material en aparen?a tan neutre com l'agra?ment per les condol¨¨ncies rebudes esdev¨¦ literatura. "Aqu¨ª podria acabar aquest Informe", escriu P¨¤mies al darrer par¨¤graf, "per¨° hi faltaria el principal: dir-te que t'enyoro molt". De cop, l'informe es fa poesia. Misteris i privilegis de l'escriptura.