Pol¨ªtica dels bojos

Els bojos a Catalunya. 1850-2000

S¨ªlvia Ventura

Edicions 62

352 p¨¤gines. 20 euros

Si en valorar aquesta obra de S¨ªlvia Ventura hom pogu¨¦s prescindir de la pres¨¨ncia dels quatre darrers cap¨ªtols, sens dubte podr¨ªem afirmar que es tracta d'un text molt s¨°lid, erudit, que ressegueix els avatars hist¨°rics de la psiquiatria -des que l'any 1850 es va comen?ar a considerar la bogeria com a malaltia mental fins avui- i que fa valuoses aportacions al coneixement de com s'ha anat desenvolupant aquesta branca de la medicina, sobretot a Catalunya. Un dels cap¨ªtols recorda els primers psiquiatres catalans, com Emili Pi i Molist, fundador del manicomi de la Santa Creu; Mari¨¤ Cub¨ª, considerat el pare de la frenologia espanyola, o Pere Mata, que va fundar a Reus el darrer gran manicomi privat. En un altre cap¨ªtol se'ns parla de com, durant la Rep¨²blica, es va promulgar, l'any 1932, la llei de "vagos y maleantes" (tot i que molta gent creu que fou decretada durant el franquisme), que en ficar dins del mateix sac totes les conductes "antisociales e inmorales" va fer que molts malalts mentals fossin tancats a la pres¨®. I podem assabentar-nos, tamb¨¦, que el metge rom¨¤ Gal¨¨ ja va descobrir que les lesions d'una banda del cervell es corresponen amb les extremitats de la banda contr¨¤ria.

Per¨° altra cosa s¨®n els quatre darrers cap¨ªtols de l'obra. El discurs deixa de ser, sobretot, descriptiu, i passa a tenir un caire molt m¨¦s pol¨¨mic. La tesi que s'hi defensa ¨¦s que "la societat ha necessitat la medicina i el dret a protegir-se a cada moment hist¨°ric de determinades persones, ja fossin malaltes o indesitjables en opini¨® de les classes dirigents". Aix¨ª, el que anomenem bogeria seria una invenci¨® dels psiquiatres, servint els interessos dels poderosos, per tal d'estigmatitzar i marginar "tot aquell que fa, parla o raona, d'una manera marcadament diferent del que faria la majoria". D'entrada hi ha un parell de factors que poden desvirtuar aquesta tesi. Una ¨¦s que a l'hora d'esmentar els autors que la recolzen (o millor recolzaven, ja que aquest plantejament va dominar sobretot els anys 70 del segle passat), a m¨¦s dels representants de l'antipsiquiatria (Basaglia, Laing o Cooper), s'hi troba a faltar refer¨¨ncies a Michel Foucault, com a pensador que amb m¨¦s rigor ha defensat la tesi que la bogeria ¨¦s un producte del poder. I un altre factor que pot fer relativitzar les idees defensades en el llibre ¨¦s el fet que l'autora ocupi el c¨¤rrec de magistrada al jutjat de 1a inst¨¤ncia especialitzat en internaments psiqui¨¤trics i incapacitats, perqu¨¨ ¨¦s molt dif¨ªcil que es prengui seriosament una cr¨ªtica al sistema quan es fa des de dins.

Amb tot, el problema de fons ¨¦s el de saber fins a quin punt considerar els bojos com una invenci¨® cultural o pol¨ªtica no deixa de ser una altra forma de menysprear-los, i de tenir una explicaci¨® tranquil¡¤litzadora de la seva conducta, an¨¤logament a la consideraci¨® que estaven posse?ts per forces divines o demon¨ªaques (tal com era propi de l'antiguitat o l'Edat Mitjana) o que patien una manca de racionalitat (tal com era propi de la modernitat).