Mercuri devorant (la pintura)

Pollock es va inspirar en el gaudi despreocupat d'un nen en desfigurar, en aquest "divertir-se perqu¨¨ s¨ª". Mondrian, en les seves ¨²ltimes pintures de Nova York, va incloure al¡¤lusions a la sorollosa vivacitat del jazz. Dubuffet va intentar cridar l'atenci¨® sobre l'art brut, el del marginat i el boig. Les boires tornassolades de Rothko s¨®n una esp¨¨cie de punt culminant per al sublim modern. I la pintura de Gordillo, qu¨¨ representa? ?s bellesa? Simple inspiraci¨®? Color/sentiment? Forma/sentiment? ?Categoria intel¡¤lectual? Dignitat? Veritat? M¨¦s aviat aix¨° darrer. Per¨° fem una precisi¨®. Veritable per a l'autor. I, afegim, els museus -i el mercat- el valoren per la seva autenticitat interior. El que vol dir que no t¨¦ per qu¨¨ agradar al p¨²blic, ¨¦s m¨¦s, pot irritar, per decorativa, per esquizofr¨¨nica, per repetitiva.

Malgrat tot, Gordillo es mou, aix¨° s¨ª, dins del seu cercle intern. Mai est¨¤ quiet, forada la seva ment i engoleix la pintura, crea paisatges ¨°ptics, "globulitos" els anomena, a la manera d'una ornamentaci¨® biom¨°rfica o parcel¡¤lacions ¨°ptiques que per a alguns pot ser, simplement, el dibuix d'un empaperat. Una catarsi tremenda, per a l'artista, i una ru?na per a l'espectador que observa l'¨¤nima d'un subjecte atomitzat, devorant-se a si mateix.

Luis Gordillo. Galeria Joan Prats. Rambla de Catalunya, 54. Barcelona. Fins al 24 de maig.