Paradoxes

Com que vivim en un m¨®n ple de contradiccions i paradoxes, no ens ha d'estranyar que en una societat com la nostra, tan apressada que no t¨¦ gaire temps per cuinar, els llibres i els programes de cuina tinguin ¨¨xit. I que hi hagi una bona quota de negoci reservada tant per a les empreses de menjars preparats com per a les que es dediquen a ensenyar-nos com els podem fer nosaltres mateixos. El K3 s'ha fet ress¨° d'aquesta tend¨¨ncia amb l'estrena d'un programa (els dilluns, a les 17.50h) dedicat a iniciar els m¨¦s menuts en els fogons. La cuina dels titelles ¨¦s una manera de familiaritzar-los amb les nocions b¨¤siques de l'alqu¨ªmia dels aliments, feta amb les eines pr¨°pies de l'entreteniment i la divulgaci¨® accessible als p¨²blics infantils.

Com el t¨ªtol del programa indica, els experts en aquest mestratge s¨®n ninos manipulats per adults, que en alguns moments es deixen veure en pantalla amb aquesta mateixa finalitat pedag¨°gica. At¨¨s que hi ha coses vedades als m¨¦s petits, com ara encendre el forn o fondre xocolata al bany maria, que podrien ser perilloses per a ells, s¨®n els grans qui les porten a terme. La resta d'accions s¨®n autoritzades per a qualsevol edat, i d'una manera senzilla se'ls explica com portar-les a terme. Fet amb l'estreta complicitat de l'experimentada companyia Estaquirot Teatre, el programa inclou molts elements propis del g¨¨nere dels titelles per a nens. Aix¨° s¨ª, les garrotades s¨®n substitu?des aqu¨ª pels cops de paella que el cuiner dedica al seu ajudant, una mica bambo per¨° ben intencionat.

I s'apliquen els principis generals dels programes de cuina. El plat¨® en recrea una de molt ben equipada, tot i que amb alguns detalls ex¨°tics i impossibles m¨¦s enll¨¤ de la fantasia. Per exemple, si se li demana a l'ajudant que vagi a buscar ous, se les haur¨¤ de veure amb una fam¨ªlia de gallines gens disposada a desprendre's de la covada. L'armari de les postres t¨¦ un encarregat propi, un ¨®s que gestiona els productes emmagatzemats. I un parell d'arnes es miren tot l'operatiu, disposades a dir la seva en tot moment. Un altre element afavoreix l'atractiu per als petits. ?s un cl¨¤ssic que els programes de cuina tinguin un convidat fam¨®s que es posa el davantal per compartir amb l'audi¨¨ncia les seves especialitats gastron¨°miques (tot i que, cada cop m¨¦s, la fama dels cuiners que els presenten sigui superior a la de l'invitat). Aqu¨ª s¨®n personatges de conte, els primers dels quals van ser la Caputxeta vermella amb un past¨ªs de xocolata, i el llop a l'aguait, maniobrant per ser ell i nom¨¦s ell qui gaud¨ªs del resultat final.

Per¨° la fantasia pura no existeix, i el programa no s'est¨¤ de donar-li un paperet al cuiner m¨¦s fam¨®s del m¨®n, ni m¨¦s ni menys que Ferran Adri¨¤, en una aparici¨® virtual via l¨¤mpada meravellosa (aqu¨ª, una tetera atrotinada) per dir als nens, justament, que un dels ingredients fonamentals de la cuina ¨¦s la imaginaci¨®. Val a dir, per¨°, que la seva pres¨¨ncia no ¨¦s del tot gratu?ta. Ell ¨¦s el president de la Fundaci¨® Al¨ªcia, que aporta l'assessorament nutricional al programa i la llista de receptes senzilles i a l'abast, perqu¨¨ els nens tinguin l'oportunitat de donar les primeres passes a la cuina, acompanyats dels pares, i temptejar com els prova l'experi¨¨ncia. Qui sap si d'aqu¨ª en sortir¨¤ un bon xef del futur. O si, de m¨¦s grans, descobriran que aquell antic aprenentatge roman al calaix dels coneixements en des¨²s per manca de temps per fer-los servir.