Univers de passions humanes

Miquel ?ngel Riera. Obra narrativa

Miquel ?ngel Riera. Pr¨°leg de Pere Rossell¨® Bover

Edicions del Salobre

1.505 p¨¤gines. 50 euros

Amb la seva saviesa ir¨°nica Borges va recordar que el concepte d'obra acabada nom¨¦s pertany a la religi¨® o al cansament. ?s evident que les obres completes pertanyen a la biologia. ?s a dir, a la mort. Per no caure en una segona mort, Edicions del Salobre ha publicat la narrativa completa de Miquel ?ngel Riera (Manacor, 1930-Palma, 1996). Som davant la summa liter¨¤ria d'un escriptor molt important de la literatura catalana del segle XX, forjador d'un estil refinad¨ªssim que, des del seu equilibri barroc, ¨¦s capa? de transferir la for?a anorreadora de les passions humanes. Resseguir la vitalitat de la narrativa de Riera tamb¨¦ ens obliga a precisar algunes zones de necrosi del nostre teixit literari, molt reticent a l'hora de recollir el mestratge de l'estil insubornable d'aquest autor, un estil que defuig el grau zero de la llengua i persevera en la idea que les facultats sint¨¤ctiques s¨®n part indissociable del contingut narratiu.

"Riera lleg¨¤ un fil¨® narratiu fonamentat en els dilemes de l'exist¨¨ncia humana"

Riera es va iniciar en el camp de la poesia. Aquesta empremta es deixar¨¤ notar en la seva narrativa, sempre dominada per una sensorialitat, una minuciositat i una tensi¨® po¨¨tiques. Influ?t per la Generaci¨® del 27, i sobretot per Rafael Alberti i Garc¨ªa Lorca, Riera va haver de fer un esfor? hom¨¨ric per bastir, enmig de la devastaci¨® cultural i ling¨¹¨ªstica que significava el franquisme, un estil literari vigor¨®s, comunicatiu i inconfusible. Els seus experiments amb diverses veus narratives, l'ampl¨¤ria del seu registre l¨¨xic, la complexa plasticitat de la seva sintaxi, aix¨ª com la voluntat de connectar la seva narrativa amb la gran tradici¨® liter¨¤ria europea dels segles XIX i XX (Proust, Thomas Mann, Flaubert, Yourcenar...), donen fe de l'elevat grau d'autoconsci¨¨ncia liter¨¤ria d'aquest escriptor, que era tamb¨¦ un gran lector.

No ser¨¤ fins a l'any 1973 que publicar¨¤ la seva primera novel¡¤la, Fuita i martiri de Sant Andreu Mil¨¤, aut¨¨ntic embri¨® d'un cicle novel¡¤l¨ªstic: Morir quan cal (1974), L'endem¨¤ de mai (1978) i Panorama amb dona (1983). Aquestes quatre obres es poden llegir com una continu?tat, tant per la intersecci¨® de personatges i moments paral¡¤lels com per les atmosferes morals que, empeltades amb les seq¨¹eles de la Guerra Civil, atrapen els protagonistes i els empenyen cap a fond¨¤ries introspectives que els faran adoptar resolucions d'ordre ¨¨tic i vital. Els d¨¦us inaccessibles, escrita l'any 1987, planteja el conflicte entre moralitat i atracci¨® per la bellesa. Per¨° tot i la seva factura elegant, no renova el repertori sobre aquest tema, ja que ¨¦s una obra massa enclotada en els prejudicis morals d'un passat extingit i, al mateix temps, ¨¦s massa subsidi¨¤ria de San Manuel Bueno m¨¤rtir, d'Unamuno, i de La mort a Ven¨¨cia, de Thomas Mann. A part dels contes de Cr¨°nica lasciva d'una decad¨¨ncia (1995), un p¨¨l afogats per la seva obsessi¨® moralitzant, queden pendents de consignar els relats de La rara anatomia dels centaures (1979) i la novel¡¤la m¨¦s alta de Riera, Illa Flaubert (1990), expressi¨® condensada i formidable de la reiteraci¨® d'uns centres de gravetat constants en l'obra d'aquest autor: el pas del temps, el ref¨²s de la mort, la sacralitzaci¨® de l'art com a forma de perdurabilitat, i la base dual de la naturalesa humana, sempre a cavall entre la moralitat i l'animalitat.

Amb una obra narrativa molt compacta, Riera va llegar no nom¨¦s les credencials d'una est¨¨tica liter¨¤ria sin¨® tamb¨¦ un fil¨® narratiu fonamentat en els dilemes de l'exist¨¨ncia humana. Va forjar una rica cosmogonia, on la literatura s'encavalca amb un rerefons manllevat a la teologia: la bellesa liter¨¤ria ¨¦s una forma d'immortalitat, els protagonistes de les seves obres -com elaborant un ric fresc del penediment i la pron¨²ncia moral- adopten una soluci¨® salv¨ªfica, persegueixen un horitz¨® inefable, una m¨ªstica que fa que les seves vides s'acostin a la millor tradici¨® martirol¨°gica, aquella que prepara psicol¨°gicament el m¨¤rtir perqu¨¨ pugui resistir la dur¨ªssima prova que se li acosta. Per¨° que el lector no s'afeixugui, perqu¨¨ ¨¦s una teologia de mesures humanes. Riera sap que les temptatives redemptores acaben en purs assajos, en noves modulacions de l'objecte literari m¨¦s intemporal: les passions humanes. Per aix¨°, a causa d'aquest logos, l'univers literari de Riera continua essent el nostre.