Perdut a l'estaci¨® central

Em fa l'efecte que la cara que has acabat fent no t¨¦ res a veure amb cap imatge que et poguessis pensar que tenies. La imatge no existeix, nom¨¦s sura en el m¨®n dels pensaments quan vas distret i desapareix com una bombolla que es fon aix¨ª que tu o l'altre obriu la boca per dir "ei, qu¨¨ tal" o el que sigui. La cara ens ve donada, s¨ª, per¨° de seguida comencem a fer-la nostra, comesa per a la qual tot pot servir: els nostres actes, les circumst¨¤ncies dites externes, la cosa aquella que et va dir tal dia tal persona, els pensaments m¨¦s complicats de confessar... Tenim cara, no imatge, per molt que alguns desesperats procurin procurar-se cara de foto, com l'ingenu de l'Andy Warhol volent fer creure que ell era un holograma i la seva ¨¤nima una quadricromia. Potser s¨ª, per¨° fins a les fotos o al darrere de les fotos se li veu l'orella, al seu esperit d'home perdut a l'estaci¨® central.

Hi ha dies que faig bona cara i altres que no, i hi ha dies de fer cara rara, per¨° no he canviat mai d'imatge, sempre he tingut la mateixa: la d'una fletxa brunzidora que vola inclinada amb un angle de pocs graus sobre l'horitzontal, no dirigida a cap fita visible "i que no sap on ella | tremolant es clavar¨¤". La d'un porc senglar amb barretina i traient foc pels queixals en una dansa d'aparen?a matussera per¨° que potser no ho ¨¦s tant. La d'una ombra vibr¨¤til a penes visible rere una columna del claustre de la sorbona petita, la sorbona dels bons, i sentint no gaire lluny el repetit repicar dels daus a dins del gobelet. La d'home entre els homes o m¨¦s ben dit la de sardina entre les sardines que s'esmunyen lliscant ben de pressa per mirar d'esquivar l'ombra enorme dels gavians. I, en fi, la imatge d'un follet t¨ªmid i temerari, molt llest amb algunes coses i molt cap de suro en d'altres, que s'ha atrevit a abandonar el m¨®n multiforme i sempre canviant dels boscos pel "si visc no visc" de la gran ciutat dels humanets, en la qual nom¨¦s de nit pot trobar una mica miqueta de sensaci¨® de seguretat.

No cal dir que la fletxa va o ve bene?da pels bene?ts o, per dir-ho clar, que t¨¦ la benedicci¨® dels poetes, el senglar t¨¦ la de sant Antoni, l'ombra quasi invisible t¨¦ la de les quimeres mentals que brillen un instant als ulls del desconegut que no s'adona que l'ha vista, i l'home o sardina va amb la benedicci¨® que li daren els pares quan l'enfocaren o enflocaren a la vida. El follet, en canvi, no va ni bene?t ni male?t, simplement improvisa, com el Charlie Parker del poema d'en Camacho Grau.

Jo, que de sempre he crescut magre i m'he sentit dir fideu, he admirat des de nen la grassor de certes persones que ¨°bviament i visiblement fru?en, i no de la seva imatge sin¨® del seu ser com eren. La directora de la nostra escola, mestra de llengua i literatura i de grec i llat¨ª, era una d'aquestes persones, la Carme Serrallonga, traductora al catal¨¤ del teatre de B¨¹chner, entre altres coses. El comprom¨ªs social, la lluita per la dignitat, l'intent d'ensenyar Kleist i Kafka o Stendhal i Simenon a la colla de gamarussos que ¨¦rem nosaltres, no li estroncaren el sentit del plaer d'imaginar, d'enraonar, de moure's amb una humanitat m¨¦s abundant i generosa que Mart¨ª l'Hum¨¤.