'Il divo'

Vaig sortir alleujat de veure Il divo, la gran pel¡¤l¨ªcula sobre Giulio Andreotti. Reconec que ¨¦s una reacci¨® estranya davant d'una obra tan inquietant com aquesta, per¨° ¨¦s que em vaig recon¨¨ixer en el punt de vista del director, Paolo Sorrentino. De l'estadista itali¨¤ m¨¦s important de la segona meitat del segle XX nom¨¦s se'n pot fer, en efecte, un retrat intermitent, impressionista, fragmentari, postmodern, citant els mil afers en els quals ha estat involucrat i dels quals n'ha sortit pol¨ªticament il¡¤l¨¨s, des de l'assassinat d'Aldo Moro al del periodista Pecorelli, tot passant per les connexions amb la m¨¤fia, les finances vaticanes, els serveis d'espionatge, les l¨°gies ma?¨°niques, les trames feixistes i "chi pi¨´ ne ha, pi¨´ ne metta", com diuen a It¨¤lia. En abs¨¨ncia d'una veritat que no es podr¨¤ escriure mai, l'¨²nica narraci¨® possible sembla la que Leonardo Sciascia va practicar a la seva literatura: el misteri ¨¦s irresoluble, ens depassa, l'¨²nica constataci¨® possible ¨¦s el rastre de depravaci¨® moral que deixa. Sorrentino segueix aq uest mestratge. Ni que sigui un magre consol, compartir la ignor¨¤ncia quan no pots explicar els fets d¨®na pau.

Per¨° vet aqu¨ª que he llegit l'entrevista al divo que va publicar el diari La Stampa fa uns dies i he tornat a caure en el desassossec. Diu a prop¨°sit d'Eluana Englaro: "Hi ha vicissituds en les quals la pol¨ªtica ha de quedar-se a la porta de casa de les persones" i insisteix sobre la idea que cap govern t¨¦ dret a immiscir-se en q¨¹estions tan estrictament privades. Encara ser¨¤ Andreotti l'¨²nica veu assenyada en aquest terrible afer! Encara el veurem parant els peus a Berlusconi, com en el seu moment va fer Indro Montanelli! La veritat, em sento incapa? de portar la revisi¨® hist¨°rica personal fins aquests extrems. A m¨¦s, el pa¨ªs tampoc se la mereix. La nit que va morir Eluana es van programar molts debats televisius sobre el cas, per¨° l'espai m¨¦s vist -per quasi vuit milions d'italians!- va ser Grande Fratello, ¨¦s a dir, Gran Hermano. Em¨¨s, naturalment, per una de les cadenes de Berlusconi. Ni el mateix Andreotti s'havia atrevit mai a tant.