Espurnes de geni

De tant en tant el seny catal¨¤ acluca l'ull i deixa fer". Pilar Parcerisas ha posat l'exposici¨® Il¡¤luminacions sota l'advocaci¨® d'aquesta frase de Nicolau Rubi¨® i Tudur¨ª. Sense voler arribar a la simplificaci¨® de creure que la cultura catalana es desplega en funci¨® d'aquesta particular dial¨¨ctica entre l'ordre del seny i la seva suspensi¨® moment¨¤nia, ¨¦s evident que, en un pa¨ªs amb una tend¨¨ncia innata a l'autocontrol, l'inventari dels moments en qu¨¨ s'han afluixat les rendes ¨¦s rellevant. Rescatar aquests per¨ªodes contribueix a la sempre noble causa d'ampliar les fronteres del possible.

Aquesta idea de fer l'altra llista de la cultura catalana ¨¦s el que, des del primer moment, em va semblar temptador de la proposta de Pilar Parcerisas. Es tractava de proposar una revisi¨® d'aquells creadors -en el sentit ampli de la paraula: les arts i el coneixement- que es van deixar endur pels impulsos de la utopia, del misticisme, de la rauxa, del radicalisme, de l'anarquia, de la ra¨® que s'enfila per sobre dels arbres de les idees rebudes que sovint impedeixen de veure el bosc. ?s a dir, totes aquelles experi¨¨ncies que s¨®n cridades a l'ordre quan el seny es desperta de la seva abs¨¨ncia mental transit¨°ria i una certa naturalitat torna a imperar en aquesta terra. I que sovint han passat a segon pla quan la normalitat ha estat massa desperta.

Amb el t¨ªtol, d'arrel benjaminiana, Il¡¤luminacions, Pilar Parcerisas ens d¨®na a entendre ja algunes q¨¹estions b¨¤siques: que sobre aquestes figures singulars ¨¦s possible tra?ar una hist¨°ria d'implicacions i de relacions que va m¨¦s enll¨¤ de l'¨¤mbit estrictament catal¨¤. I que, al mateix temps, cadascuna d'aquestes figures descriu un imaginari molt propi, en qu¨¨ dif¨ªcilment es pot parlar en termes escol¨¤stics i continuistes.

Mentre els noucentistes codificaven, els il¡¤luminats trencaven codis. ?Qu¨¨ ¨¦s l'art si no un exercici permanent de destrucci¨® i creaci¨® de codis ling¨¹¨ªstics i de pautes que ens permet fer m¨¦s penetrant la mirada sobre les coses, sobre el m¨®n i sobre nosaltres mateixos? D'una manera a vegades contradict¨°ria els il¡¤luminats van deixant de costat els t¨°pics i obren portes a les noves formes de modernitat. Per aix¨° tamb¨¦ la seva rauxa provincial, com dir¨ªem en termes pascalians, t¨¦ un efecte d'expansi¨® cosmopolita. Crea lligams amb altres cultures i tamb¨¦ entre generacions, sovint prou llunyanes. I genera codis que formen part de la hist¨°ria universal de la creaci¨®, perqu¨¨ si alg¨² ¨¦s capa? de crear del no-res aquest ¨¦s l'artista.

L'empremta de Llull ressona encara, en una exposici¨® que Pilar Parcerisas ha ent¨¨s com un poema tridimensional. Un poema tra?at amb un material de luxe: las millors obres de la rauxa catalana. Perqu¨¨ Pilar, impregnada de l'esperit dels indomables, ha volgut que l'exposici¨® fos tamb¨¦ una exercici de creaci¨®. No result¨¦s que els nostres il¡¤luminats se sentissin segrestats, per l'ordre. Del seny, evidentment.

Josep Ramoneda ¨¦s director del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona.

Heus aqu¨ª els il¡¤luminats, els visionaris... els adalils de la llum. la llum fecunda, s¨ª. la llum que ¨¦s ignici¨®, ¨¦s vibraci¨®, ¨¦s vida. i la vida creaci¨®, creaci¨® constant irrefrenable, una creaci¨® constant i ubiqua que s'executa amb la mort i esdev¨¦ realitat, realitat tangible, visi¨®

heus aqu¨ª els il¡¤luminats, els visionaris. els que, fent-se llenya del propi foc, donen a llum llum pr¨°pia i aquesta pr¨°pia llum d¨®na llum a la visi¨®, que ¨¦s concreci¨® excelsa, i una veritat indestructible. una veritat que, des que ve del foc, ¨¦s pura, exacta, i neix intacta. una veritat que s'ofereix verge en tots els sentits i a tots els sentits, que la reben de primera inst¨¤ncia. ning¨² ni re no l'ha manipulada, ni tan sols no l'ha mirada. cap influ¨¨ncia de cap mena no li ha posat encara l'ombra d'un vel damunt la fa?. ¨¦s el que ¨¦s i ho ¨¦s al mil per mil i amb totes les conseq¨¹¨¨ncies, amb tota la pot¨¨ncia de ser el que ¨¦s. ¨¦s colpidora, aut¨¨ntica, de fiar. i, des que la llum pot venir de fora per¨° la visi¨® sempre sempre ve de dins, a m¨¦s a m¨¦s ¨¦s pr¨°pia: una realitat ¨ªntima i del tot intransferible... a menys que s'assumeixi la dolorosa barbaritat de fraccionar-la, prostituir-la, lliurar-la a les mans brutes de la interpretaci¨®, que la desfigurar¨¤ ipso facto i la manipular¨¤ de forma irremissible

heus aqu¨ª els il¡¤luminats, els visionaris. els que dormen amb la visi¨® al ventre perqu¨¨ s'han vist i no s'han vist sants sin¨® merament sans i han compr¨¨s que la divinitat ¨¦s inherent a la vida i casc¨² l'assumeix com vol per¨° ning¨² no la pot transmetre; s'han vist i han vist, des de molt endins, des del cor mateix de la flama, i han comptat amb estructura suficient per suportar la visi¨® i amb coix¨ª filos¨°fic per amorosir-ne la bufetada -el mateix coix¨ª que els ha dut fins aqu¨ª sostenint-los la bolla de la carcanada-; els que han mirat m¨¦s enll¨¤, o m¨¦s endins, que la gran majoria dels altres i saben que no rebran m¨¦s alta recompensa que l'apel¡¤latiu de locus, bojos, orats, arrauxats o folls

heus aqu¨ª els il¡¤luminats, els visionaris, els que han lluitat a les primeres l¨ªnies de l'avantguarda, intel¡¤lectual o art¨ªstica, i han trencat motlles; els que han fet un pas endavant en el cam¨ª de l'expressi¨® i han revolucionat conceptes; els que han anat fins l'extrem i han gosat petjar territoris verges; els que han tingut la freixura d'anar fins al llindar del precipici creacional i han fet el salt en el buit; els surfistes que cavalcant el rompent de l'onada evolutiva han desafiat l'hist¨°ric penya-segat i s'han deixat anar buit enll¨¤ sense garanties i sense altre pretensi¨® que el desflorament de possibilitats in¨¨dites; els que, enduts per l'ariet del propi pensament i aferrats a una idea-for?a, o una intu?ci¨® preclara, han reptat les convencions, l'¨¨tica, la moral, per donar a llum noves vies; els experimentadors m¨¦s radicals, els veritables creadors, que solen coincidir amb els que passen m¨¦s desapercebuts i corren m¨¦s risc de ser oblidats; els que han fet un pas m¨¦s, encara que fos t¨ªmid, insegur, balbejant, i seran ignorats per la societat benpensant, per la ind¨²stria, pels mitjans de comunicaci¨® i difusi¨®, que tant sols aposten o s'interessen pels valors segurs i de provada, comprovada, recomprovada i recontracomprovada acceptaci¨®; els que, suspesos damunt l'abisme, se l'han jugada en nom del progr¨¦s, la innovaci¨®, la voluci¨®...

Pau Riba ¨¦s artista, poeta i cantant.

A Ildefons Cerd¨¤ (Centelles, 1815-Caldas de Besaya, Cant¨¤bria, 1876) li va costar poc visionar la ciutat del futur, encara que Barcelona, com tantes altres vegades, no ho va saber veure en el seu moment i s'hi va resistir tant com va poder. L'enginyer, milici¨¤, urbanista i pol¨ªtic osonec en va tenir prou en descobrir el tren en un viatge que va fer el 1944 al sud de Fran?a per veure la llum: la mobilitat i les comunicacions (el tel¨¨graf) serien els elements b¨¤sics que transformarien les ciutats i el territori. Seguidor del socialisme ut¨°pic, el seu Pla urban¨ªstic, que partia d'un acurat estudi demogr¨¤fic de la ciutat, va esponjar Barcelona d'una manera innovadora, encara que els entrebancs i modificacions municipals en desvirtuaren el veritable esperit.

Narc¨ªs Monturiol (Figueres, 1819-Barcelona, 1885) ha passat a la hist¨°ria com l'inventor del submar¨ª, per¨° m¨¦s enll¨¤ d'un simple utopista, aquest empordan¨¨s que creia en una societat justa i feli? va ser un inventor visionari amb un fort comprom¨ªs pol¨ªtic i social. Republic¨¤ conven?ut i simpatitzant de les idees socialistes, el seu invent del submar¨ª, ideat com una nau-peix partint de l'observaci¨® dels amfibis, lluny de tenir un prop¨°sit b¨¨l¡¤lic va ser creat amb la finalitat de millorar les condicions de treball dels corallers a Cadaqu¨¦s. El primer Ict¨ªneo va avarar al port de Barcelona el setembre de 1859 i el segon, el 1864. El frac¨¤s dels seus invents -no nom¨¦s va idear submarins- el van dur a la ru?na i va morir sense cap tipus de reconeixement.

M¨ªstic i visionari entre els visionaris, Antoni Gaud¨ª (Reus, 1852-Barcelona, 1926) ¨¦s el gran al¡¤lucinat que veu en l'arquitectura el cam¨ª cap a la perfecci¨® no ¨²nicament art¨ªstica, sin¨® tamb¨¦ a nivell personal i de la humanitat. Solitari, profundament religi¨®s i d'un escetisme extrem, la seva ¨¦s l'obra d'un boig genial i revolucionari que cerca la perfecci¨® absoluta. L'aconsegueix fent com a bon modernista un pacte amb la natura i actuant com a intermediari.

Menyspreat pels noucentistes, la seva incansable recerca de la forma sustentada per la t¨¨cnica el va portar a crear una s¨ªntesi org¨¤nica en la qual l'arquitectura complementa la bellesa de la natura en un equilibri absolut. La seva revoluci¨® de l'arquitectura ha arribat fins avui.

Home de cortesia extrema, ir¨°nic com pocs, dial¨¨ctic hiperb¨°lic i amant del pensament a raig, Francesc Pujols (Barcelona, 1882-Martorell, 1962) ¨¦s el visionari dels conceptes, el fil¨°sof de la torre de les Hores de Martorell que volia fer una ci¨¨ncia universal i catalana alhora que abast¨¦s tota la condici¨® del real. Impulsat per aquest deliri va establir a la seva obra conceptual, Concepte general de la ci¨¨ncia catalana, editada el 1819, l'exist¨¨ncia d'un corrent filos¨°fic catal¨¤ que arrancava a l'Edat Mitja amb Ramon Llull i Ramon de Sibiuda i arribava fins a ell mateix. Aquesta obra ars magna (hiparxiologia segons el seu sistema) inclou la c¨¨lebre profecia segons la qual els catalans s¨®n ¨¦ssers excepcionals pel fet de ser fills de la terra de veritat.

Pintor, escultor, dissenyador, escriptor i cineasta, Salvador Dal¨ª (Figueres, 1904-1989), el primer gran reivindicador d'Antoni Gaud¨ª, ¨¦s el creador paradigma dels visionaris. Dotat d'una gran habilitat per inventar-se i reinventar-se una i altra vegada, va fer de les visions, al¡¤lucinacions i somnis una eina pict¨°rica i una teoria sobre la concepci¨® humana, la ment i la realitat.

Amb el seu m¨¨tode paranoicocr¨ªtic, que ell defineix com "un m¨¨tode espontani de coneixement irracional basat en l'objectivaci¨® sistem¨¤tica d'associacions i interpretacions delirants", des de 1930, a m¨¦s de fer-se un lloc propi dins el m¨®n del surrealisme, va articular un eix on desplegar tota la seva obra polimorfa: pintura, dibuix, arquitectura.