La for?a de la gravetat

Caure amunt. Muntaner,

Llull, Roig

Francesc Ser¨¦s

Quaderns Crema

277 p¨¤gines. 18 euros

El lector de la trilogia De fems i de marbres sap que en la literatura de Francesc Ser¨¦s (Said¨ª, 1972) no hi ha cap element gratu?t. L'obra de Ser¨¦s ¨¦s tel¡¤l¨²rica i alhora dotada de l'elevaci¨® que proporciona l'epopeia. ?s abarrocada i al mateix temps reposa sobre una estructura formal molt ¨¤gil, en qu¨¨ l'encadenament de veus i temes es fon en un dest¨ª conceptual. ?s densa i velo?. Vertical en els seus arabescos. I sempre, des del cor dels seus plantejaments, ratifica l'observaci¨® po¨¨tica de Tx¨¨khov: si al principi d'una novel¡¤la apareix un clau a la paret, ¨¦s perqu¨¨ l'heroi s'hi pengi. Partint d'aquesta caracter¨ªstica, arran de la publicaci¨® de Caure amunt, ¨¦s inevitable formular-se una pregunta: per qu¨¨ Ser¨¦s, assentat en la solidesa de la seva prosa, ara ha optat pel g¨¨nere teatral?

Caure amunt ¨¦s, a part d'un t¨ªtol elegant i paradoxal, la carta de presentaci¨® d'un llibre que explota el palimpsest, la deformaci¨®, l'exercici conscient de treballar sobre els materials de la tradici¨® per aconseguir -com apunta Shklovski- que all¨° conegut des de sempre sembli experimentat per primera vegada. Com el bust de Janus, aquestes peces sostenen una mirada bifront. Apel¡¤lant a tres autors cl¨¤ssics revelen q¨¹estions d'una vig¨¨ncia aclaparadora, com ara la discutible autenticitat de la hist¨°ria oficial, l'abisme que hi pot haver entre l'obra que l'escriptor llega i la seva percepci¨® sincera dels fets, o els seculars intents d'apropiar-se d'uns materials literaris. En una barreja equilibrada i deliberadament arbitr¨¤ria de ficci¨® i realitat, aquestes peces teatrals -que haurien merescut una edici¨® m¨¦s acurada- recreen un moment de la vida de Muntaner, Llull i Roig, just en el proc¨¦s d'estar escrivint un llibre. Un estol de jurats, procuradors i escrivans intenta decantar l'obra de Muntaner per acomodar-la a les necessitats de la cort. Els deixebles arribistes de Llull desitgen apropiar-se de l'obra que el mestre ha escrit mentre era presoner a Tun¨ªsia. A Roig se li ofereix la possibilitat d'una pr¨¤ctica ociosa i inofensiva de la literatura, imposant-li el preu de no incidir en la realitat material. S'inicia un sumptu¨®s joc de veladures. El to providencialista i laudatori de la Cr¨°nica real de Muntaner contrasta amb el ref¨²s dessacralitzador que aquest escriptor dramatitzat expressa. Lli?¨® di¨¤fana: l'autor no sempre ¨¦s all¨° que escriu. La Veu, ¨¤lies D¨¦u, permet entendre que Llull ¨¦s un mer m¨¨dium de les forces espectrals i, per tant, que la ra¨® creadora sempre arriba mediatitzada per algun tipus de possessi¨®. El doble fons que separa l'obra escrita i la vida emp¨ªrica descobreix un Roig allunyat de la proverbial misog¨ªnia de l'Espill. La concentraci¨® de temps dram¨¤tic, la intenci¨® par¨°dica i la hiperbolitzaci¨® grotesca troben un desplegament harm¨°nic en els c¨¤nons del g¨¨nere teatral, intensificant els ressorts dram¨¤tics de la c¨ªclica pugna per la veritat. Aquestes tres obres, que han de ser llegides en un sentit unitari, subratllen el valor relatiu de la veu autorial, precisen els confinaments que pateixen els escriptors, i conceben que la literatura positiva tamb¨¦ evoca la literatura nonada, aquells llibres que per imperatius subjugadors mai no van (poder) ser escrits. Caure amunt ¨¦s el malabarisme d'un autor poli¨¨dric i gravitatori, una cita amb la intrahist¨°ria.