"La s¨¤tira no pot tenir l¨ªmits"

Sempre passa el mateix. Malgrat no tenir dotaci¨® econ¨°mica, tots els que reben el premi Gat Perich no poden amagar l'immens orgull que senten per ser reconeguts amb un guard¨® que mant¨¦ viva la mem¨°ria del mestre de la s¨¤tira (ai, ?les que podria dir ara en Perich del temps de crisi que patim!). L'humorista gr¨¤fic Jaume Capdevila, Kap, l'¨²ltim en rebre'l juntament amb Andreu Buenafuente, no ¨¦s l'excepci¨®. La concessi¨® del guard¨® ha coincidit amb la publicaci¨® del seu nou llibre, Manar! Manar! (Angle Editorial), una s¨¤tira brutal contra la pitjor pr¨¤ctica de la pol¨ªtica, aquella que consisteix en mantenir-se a la poltrona a qualsevol preu.

Pregunta. En Perich va ser, precisament, una influ¨¨ncia molt important en la seva carrera.

"Els humoristes fem evident el desprestigi de la pol¨ªtica, per¨° no el fabriquem"

Resposta. De petit dibuixava caricatures dels profes i tenia al cap fer c¨°mics. Despr¨¦s vaig descobrir els treballs de Quino i del Perich i em van semblar impressionants. L'humor gr¨¤fic ¨¦s una q¨¹esti¨® de maduresa. ?s a dir, interessar-te per la realitat a trav¨¦s de l'humor nom¨¦s ho pots fer quan ets adult i van ser en Quino i el Perich els que em vam marcar el cam¨ª. Finalment, l'humor gr¨¤fic m'ha acabat apassionant i he dedicat hores i hores a estar a les hemeroteques per trobar un dibuixet fet a la Segona Rep¨²blica.

P. I quines s¨®n les lli?ons que s'extreuen encara del Perich?

R. El seu treball t'ensenya a no empassar-te rodes de mol¨ª i a fer sempre segones lectures de tot el que passa. A m¨¦s, com acuditaire el Perich no tenia contemplacions i era cru si convenia.

P. El m¨®n de la s¨¤tira acostuma a estar animat per individualitats fortes que en morir deixen un buit gran. El recentment desaparegut Pepe Rubianes n'¨¦s un bon exemple.

R. Vaig sentir molt la not¨ªcia de la seva mort. La gr¨¤cia de la s¨¤tira ¨¦s que en temes que s¨®n de domini p¨²blic l'humorista hi d¨®na una interpretaci¨® molt particular, per¨° que a la vegada connecta amb l'opini¨® general. Pepe Rubianes tenia una manera particular¨ªssima de posar el seu humor a l'abast de la gent. Jo hi crec molt en l'humor proca?. El mal gust serveix a vegades per despertar la societat, estem massa adormits. A l'humor gr¨¤fic darrere de l'exabrupte sempre hi ha alguna cosa m¨¦s: la provocaci¨® no ¨¦s la finalitat, perqu¨¨ no es tracta d'esverar les iaies.

P. ?s una mica pen¨®s que la tasca de recuperar el llegat que es troba a les hemeroteques sigui en tantes ocasions fruit del voluntarisme d'aficionats. Tamb¨¦ en aquest cas de l'humor gr¨¤fic.

R. L'hemeroteca ¨¦s el millor lloc per no trobar res. Per¨° a vegades, sense tenir intenci¨®, descobreixes coses espectaculars. L'hemeroteca ¨¦s un cementiri genial, una fossa comuna brutal. Aquest ¨¦s el problema de la premsa, que si deixes nom¨¦s el teu material als diaris queda enterrat entre p¨¤gines i p¨¤gines. ?s un aut¨¨ntic problema, perqu¨¨ hi ha treballs que es mereixen recuperar, com el de Bagaria, que va ser un geni. Va fotre uns acudits demolidors contra Franco, per¨° despr¨¦s de la Guerra Civil el seu nom no es podia ni mentar. I aix¨° va durar 40 anys. En T¨ªsner tamb¨¦ t¨¦ una faceta d'humorista gr¨¤fic poc coneguda, sobretot a la Segona Rep¨²blica i a les acaballes del franquisme.

P. Per escriure Manar! Manar! li haur¨¤ estat molt ¨²til la seva experi¨¨ncia de cap de Govern a diversos estats europeus...

R. (Riu): Experi¨¨ncia de cap de Govern no l'he tinguda encara, per¨° s¨ª de v¨ªctima de diferents governs. ?s el que ens passa a la gent del carrer, que som v¨ªctimes dels pol¨ªtics.

P. Per¨° en aquest llibre all¨° del desenc¨ªs amb la classe pol¨ªtica es queda petit..

R. Els que provoquen desenc¨ªs per la pol¨ªtica s¨®n els pol¨ªtics, malgrat que a vegades li donin la culpa als que es foten d'ells. El desprestigi de la pol¨ªtica es d¨®na quan, per exemple, hi ha un cas de corrupci¨®. Nosaltres fem evident aquest desprestigi de la pol¨ªtica, per¨° no el fabriquem.

P. Quins s¨®n els l¨ªmits de la s¨¤tira? Perqu¨¨ ja varem veure tot all¨° que es va muntar amb les vinyetes sobre Mahoma.

R. Potser s¨®c incorrecte en aquest sentit perqu¨¨ penso que la s¨¤tira no pot tenir l¨ªmits. Jo entenc la s¨¤tira com una disciplina de la filosofia. La s¨¤tira ¨¦s una eina per interpretar la realitat. Per tant, es tracta de pensar i el pensament no t¨¦ fronteres. Tot s'ha de plantejar i tot s'ha de poder discutir. L'¨²nic problema de l'humor sat¨ªric ¨¦s la seva contund¨¨ncia, ¨¦s una eina agressiva que pot provocar respostes a?rades.

P. Per¨° el que practica l'humorisme gr¨¤fic no corre el risc de caure finalment antip¨¤tic? Pot semblar que doni lli?ons a tothom.

R. Hi pots caure, per¨° a m¨ª no m'interessa donar lli?ons sin¨® la meva opini¨®. L'humorista gr¨¤fic t¨¦ pocs fums. I la gr¨¤cia d'aquest treball ¨¦s que nom¨¦s fas la meitat de la feina, perqu¨¨ l'altra meitat la fa el lector.

P. Per cert... El seu poble, Berga, li ha donat material darrerament per fer acudits, no? Em refereixo a all¨° de la Patum i la directiva europea de la pirot¨¨cnia.

R. Ui, aix¨° ¨¦s un culebr¨®n. Primer semblava que la culpa era dels de Brussel¡¤les, despr¨¦s dels de Madrid, despr¨¦s surten els de la cultura popular dient que potser la Patum infantil s'hauria de fer amb peta zetas... S¨®n coses que passen.