Pedestal i severa fantasia

Quan Brossa posa el 1955 de t¨ªtol de llibre la frase El pedestal s¨®n les sabates fa una mena de declaraci¨® graciosa de la gran mod¨¨stia del seu viure d'estar per casa contraposat idealment i frontalment a la grandiloq¨¹¨¨ncia dels monuments del moment. Tamb¨¦ s'ha de dir que la frase en si ¨¦s una veritat ¨°bvia i, en el cas de Brossa, del tot sincera. Ara, quan entres dins del llibre veus que de fet la declaraci¨® ¨¦s grandiosa, i molt. Per comen?ar, aquest pedestre pedestal surt en una oda en estrofes s¨¤fiques, sense comes (nom¨¦s un punt al final de tot) i amb maj¨²scula a tots els comen?aments de vers, que es diu 'El gep incendiat', com si fos una visi¨® del sol post. El poema parla del dia i de la nit i de la lluna, que, entre altres coses, li fa l'efecte d'una tortuga amb cara d'¨°liba en un gran dip¨°sit. A la primera posada havia dit: "El dia branda el seu escut de cuiro". A la segona, diu: "La lluna ¨¦s un llum d'oli enmig del cel". I despr¨¦s, a la tercera: "Els brasers reben cucurulls de fum" i "La cera s¨°lida dels caminals | Combat pres¨¨ncies". Tot seguit ve l'estrofa de la nit: "La nit posa un insecte al diamant | La nit t¨¦ carboners a casa seva | I grans escales fetes amb arrels | entrelligades". La seg¨¹ent comen?a afirmant que "S'apropa la nit curta al dia llarg", que a m¨¦s de poder fer pensar en el mes de juny, a mi em fa l'efecte que ¨¦s una cosa m¨¦s densa de l'esperit original com ell sol de Joan Brossa, en el sentit contrari al dels himnes de la nit rom¨¤ntics: la nit ¨¦s curta sempre, ho ¨¦s en ess¨¨ncia, per comprovar-ho nom¨¦s cal acomparar-la amb el dia... I en fi a les estrofes segona d'¨²ltima i ¨²ltima passa aix¨°: "La llum que necessito llampegueja | Ara ja no vull altre pedestal | que les sabates || Aixeco el cap alt¨ªssim vora el mar | I es topen els meus ulls amb els de l'¨°liba | Que xucla l'oli del vell llanti¨® | Amunt dins l'aire". Sense altre pedestal que les sabates s¨ª que puc aixecar el cap alt¨ªssim i establir contacte directe amb els ulls de la tortuga-¨°liba del cel.

?s en aquest llibre que hi ha la famosa oda 'A la Poesia': "Cada hora modifica't, Poesia; | Fes campejar severa fantasia | Amb l'escalfor de l'esperit del poble". I tamb¨¦ li demana: "Torna, amor meu, integra't a les vides, | Uneix les fletxes a la senzillesa". Aquesta oda a la poesia es pot lligar amb el llibre tamb¨¦ de gran t¨ªtol Els entrebancs de l'univers, i en especial amb el poema 'Foscor d'aurora', que acaba: "No em plau el gripau docte. Cap f¨®rmula. | Cap secta. Dels mestres no s¨®c c¨°mplice | Per enclotar l'enigma amb cap dogma."

El pedestal s¨®n les sabates ¨¦s fet d'uns quants poemes en forma de sonets, que n'hi ha de fulgurants, i una majoria d'odes, com la del comte Arnau ("comte matable"), la de Catalunya ("joia interna en un rac¨® de platja | Abandonada"), la de la set d'acci¨® ("Disparo llamps i afino consci¨¨ncies"), l'extraordin¨¤ria oda 'Matinal' ("Llegeixo roques | I no hi ha res que jo no pugui v¨¨ncer | Roda imponent la roca que llegeixo | Rebo de ple l'esclat de la muntanya"). Cap al final n'hi ha una d'homenatge a Gaud¨ª ('Dibuixat pa¨ªs') i una d'homenatge a Dom¨¨nech i Montaner ('La tanca del bosc') que acaba amb una expressi¨® actual: "Xauxa de xarxes".