Una Lisboa ¨ªntima

Lisboa: llibre de bord

Jos¨¦ Cardoso Pires (traducci¨® i introducci¨® de Vicent Berenguer Mic¨®)

Publicacions de la

Universitat de Val¨¨ncia

104 p¨¤gines. 10,50 euros

Fa unes setmanes, en aquest diari, Enrique Vila-Matas escrivia un article titulat ?Qu¨¦ ser¨¢ de Lisboa?, amo?nat per la not¨ªcia d'un pla municipal per rehabilitar el Chiado, barri emblem¨¤tic de la capital portuguesa: "La especulaci¨®n inmobiliaria -se piensa en muchos pisos de lujo- podr¨ªa acabar con parte del encanto ruinoso de este barrio". Per¨°, com recorda Jos¨¦ Cardoso Pires (1925-1998) en el que va ser l'¨²ltim llibre que va publicar en vida, aquest magn¨ªfic Lisboa: llibre de bord, el Chiado est¨¤ acostumat a les destruccions: a m¨¦s del devastador terratr¨¨mol de 1755 -recordat avui pels murs sense volta del convent do Carmo-, queda encara a prop l'incendi de 1988, "una ferida oberta" no nom¨¦s en la "mem¨°ria col¡¤lectiva", sin¨® sobretot en la de l'escriptor: "Aix¨ª, per m¨¦s r¨¤pida que siga la cicatritzaci¨® d'aquestes parets fantasmes, s¨¦ que quedar¨¤ per a sempre un fum, una ombra dolorosa emboirant-me el passat". La "cicatritzaci¨®" va tirar per la via que tem Vila-Matas, amb l'obertura de comer?os de les mateixes cadenes que hi ha a totes les grans ciutats europees.

Amb tot, la ru?na tindr¨¤ encant pel visitant, per¨° no pel ciutad¨¤ que hi viu. I aquest no ¨¦s un llibre nost¨¤lgic, sin¨® una evocaci¨® personal i atractiva, que defuig tant els t¨°pics tur¨ªstics que no van m¨¦s enll¨¤ de l'est¨¤tua sedent de Pessoa davant la cafeteria A Brasileira, com la visi¨® tirant a ex¨°tica d'intel¡¤lectuals com el cineasta su¨ªs Alain Tanner amb la pel¡¤l¨ªcula A la ciutat blanca, que Cardoso Pires critica. Parlant de tu a la ciutat, llegint-ne les seves p¨¤gines, ell comen?a a desplegar la seva mem¨°ria des del Castelo de S?o Jorge, el mirador m¨¦s alt de la ciutat, i conclou que, des de tan amunt "no et sent, ciutat", perqu¨¨ "no respire les teues intencions ni t'ensume", perqu¨¨ "no copse els gestos de la mirada".

En efecte, la Lisboa que ens vol transmetre no ¨¦s la contemplada, sin¨® l'ensumada (peix a la brasa a la porta de les tavernes, flaires dels molls), la trepitjada i la subterr¨¤nia (la "ciutat que es desdobla, reflectint-se": els paviments dels carrers, plens de lletres, s¨ªmbols i dibuixos que es reprenen a les rajoles que adornen les parets de les estacions del metro). En definitiva, la Lisboa m¨¦s ¨ªntima i popular: "la veu i l'humor, el to i la sintaxi", que s¨®n "registres inconfusibles de l'esperit del lloc", i que ens parlen, per exemple, a trav¨¦s del fado m¨¦s genu¨ª o dels caricaturistes.

Com passa massa sovint en les traduccions de literatura en portugu¨¨s, la versi¨® que se'ns ofereix ¨¦s deficient. En aquest cas, als tradicionals "falsos amics" entre dues lleng¨¹es rom¨¤niques (el funicular de la Bica es converteix en "ascensor"; el gen¨¨ric macaco portugu¨¨s es tradueix literalment, i no per "mico", quan en catal¨¤ macaco ¨¦s una esp¨¨cie concreta), s'hi afegeix una manca de sentit de la llengua, amb rodolins involuntaris ("De flors, a la primavera i a l'estiu, Vila Berta ¨¦s coberta"), traduccions rebuscades ("a perfei??o das coisas" esdev¨¦ "el m¨¦s perfecte de les coses"; els calceteiros, artesans empedradors dels carrers, s¨®n "adobacamins") i, en general, una sintaxi massa propera a l'original, que violenta la llengua. Havent-hi ja una traducci¨® de l'any 2000 -millor, sense ser rodona-, costa d'entendre que amb els diners p¨²blics d'una universitat s'hagi tirat endavant aquesta.