Can Framis

Ha estat inaugurat recentment un centre d'art instal¡¤lat a les naus d'un antic vapor al districte 22@ de Barcelona. El nou centre, que acull la col¡¤lecci¨® de pintura de la fundaci¨® Vila Casas, consta de tres naus, dues d'antigues remodelades i una tercera que les uneix fins a formar un conjunt que ocupa vagament la part central d'una illa. El conjunt apareix lleugerament deprimit respecte a les noves rasants d'aquella part de la ciutat i separat dels carrers per jardins encara tendres, formant un espai trapezo?dal obert cap al carrer Sancho d'?vila.

A l'exterior, el que destaca m¨¦s ¨¦s com s'han remodelat les antigues naus: amb les cobertes de xapa a dues aig¨¹es i carener pla, i les finestres tapiades amb obra. No es pot evitar la impressi¨® que s'han clausurat tantes finestres com quadres s'han penjat a l'interior. La pintura que ho unifica tot, tant els fragments de ma?oneria com els de ma¨®, formig¨® o els panys remolinats, li confereix un aspecte abstracte molt singular. Segur que altres consideracions han pesat als projectistes, per¨° crec que, pintat de color blanc en lloc de gris, hauria estat m¨¦s radical i hauria guanyat matisos. La contund¨¨ncia dels volums fa que a l'espai d'ingr¨¦s li sobrin coses, com ara el porxo de formig¨® que trobem en primer lloc, o l'enjardinament zen que sembla contradir la il¡¤luminaci¨® suspesa. En canvi, ¨¦s un encert absolut que aquest lloc tingui una entrada a l'extrem en qu¨¨ una de les velles naus, la m¨¦s alta, es troba amb la nova, donant lloc a una porta que afavoreix l'¨²s d'aquest espai. Mentre hi accedim, es forma durant uns instants una imatge espectacular. Per sobre de les naus que ens acullen, veiem el perfil singular i extravagant de la nova ciutat que est¨¤ apareixent en aquella part de Barcelona, en relaci¨® amb la qual aquest espai ¨¦s un regal.

El millor, per¨°, ¨¦s a l'interior. S'ha fet de manera exemplar, des del punt de vista d'un edifici concebut per mostrar pintura. La seva construcci¨® ¨¦s neutral, tant en les formes com en els materials. Per¨°, on sembla concentrar-se l'inter¨¨s ¨¦s, sens dubte, en les escales, i m¨¦s precisament en tres de les quatre: les dues dels extrems de les naus velles i la que uneix la nau del costat del carrer Ciutat de Granada amb la nova nau. Tot i que cada escala ¨¦s diferent, tenen en com¨² el material -formig¨® per a murs, replans i graons- i la manera de fer les baranes i els empits. Pel que fa a la resta, difereixen i semblen fetes a mida per al lloc que ocupen. En una de les escales, el que la distingeix ¨¦s la ziga-zaga que uneix tres plantes i la il¡¤luminaci¨®; en una altra, ¨¦s el s¨°col pintat de blanc sobre el paviment de formig¨® i la seva balconada en arribar al primer pis i, a la tercera, el seu tram lineal lleugerament plegat i la finestra gegant que la il¡¤lumina. Totes les finestres s¨®n excepcionals, en un conjunt on s¨®n m¨¦s aviat escasses. Aquestes singulars finestres semblen formar parella amb les escales i ens deixen el seu ampit per seure o perqu¨¨ entrem a dins. En sortir ens adonem que aquestes escales ajuden a formar les fa?anes extremes de les naus i que el mateix material de l'interior es deixa veure a la fa?ana, cosa que refor?a la impressi¨® d'haver estat enganxades d'una sola pe?a.

La col¡¤lecci¨®, en canvi, ja ¨¦s una altra cosa: agrupa les obres segons termes escrits a les parets, que expressen conceptes alguns cops dubtosos, gastats. Si fos una pel¡¤l¨ªcula pensar¨ªem que el que falla no s¨®n les escenes sin¨® el muntatge. En veure la domesticitat dels espais d'aquest edifici, ens interroguem sobre el format de l'art contemporani, tan pensat per encaixar b¨¦ a grans vest¨ªbuls financers. Els responsables han decidit penjar les pintures de format dom¨¨stic als passadissos, que ¨¦s on m¨¦s nosa fan i menys llueixen. N'hi ha una d'especialment aconseguida que trobem a la sortida i amb qu¨¨ m¨¦s sembla encaixar l'esperit de l'edifici: una natura morta feta amb medicaments, que ¨¦s una invitaci¨® a veure art a la farmaciola de casa, i en general a les coses m¨¦s modestes.