Maniobres

Tota maniobra cont¨¦ una dosi d'ironia. La seva pr¨¤ctica es basa en el cogito cartesi¨¤ i en les exig¨¨ncies de l'individu que la du a terme; aquest deixar¨¤ que s'alliberi per si mateixa en una possibilitat, que ¨¦s el seu propi model i la seva realitat. Una maniobra ¨¦s l'aventura des de la profunditat de les coses fins a la superf¨ªcie del sentit. Requereix destresa, habilitat i concentraci¨® per esquivar els obstacles i abolir els prejudicis. S'orienta vers dos pols: cap al present -el m¨¦s limitat possible per un esdeveniment- i cap a un temps c¨°smic on juguen els efectes aleatoris. En el marge de maniobra es troba l'¨²s de la representaci¨®, l'operaci¨® que defineix l'¨²s d'un objecte, la seva fi.

Els artistes reunits a la galeria Toni T¨¤pies per la comiss¨¤ria i cr¨ªtica d'art Natasha H¨¦bet adopten estrat¨¨gies similars per conformar i designar mani-obres equ¨ªvoques, d'un valor artificial i gens convencional. Manipulen objectes quotidians, materials humils, reciclats o de construcci¨®, en deformen maliciosament el sentit i l'¨²s. Creen objectes parcials, paranoides, dividits, bricolats; projeccions, simulacres; objectes perduts, objectes descoberts... Els art¨ªfexs de les "man?uvres" pertanyen a la mateixa generaci¨® i comunitat cultural, la canadenca, i de fet es diria que hi ha un sistema "sonor" semblant en el ritme d'aquests treballs, escultures, v¨ªdeos, fotografies, quasipintures... Catherine Bolduc (Magog, 1970) crea il¡¤lusions en les instal¡¤lacions i els dibuixos, en organitzar superf¨ªcies que tenen la c¨¤rrega d'una tercera dimensi¨®, com una cosa "projectada" i retallada en un cos, una densitat. Michel de Broin (Montreal, 1970) utilitza un seguit d'objectes i accions pels quals desvia el sentit, l'objectiu i el tema, i els reactiva en un conjunt pulsional i pertorbador; descobreix llocs de vida singulars, topologies de contacte que es lliuren a la seva pr¨°pia forma. J¨¦r?me Fortin (Joliette, 1971) evoca l'art de la poesia i la bellesa en el gest repetitiu del collage i el teixit, reprodu?ts en metres de cintes que disposa geom¨¨tricament o en cascada, a manera d'autoretrats i pel¡¤l¨ªcules. Ed Pien (Taipei, 1959, viu i treballa a Toronto) dibuixa figures inquietants sobre els seus l¨ªmits (o en els l¨ªmits d'elles mateixes), ¨¦ssers an¨°nims com ara plantes o animals que estan atrapats en un fons neutre i que, tanmateix, inspira vida. El col¡¤lectiu BGL (Jasmin Bilodeau, Quebec, 1973, Nicolas Laverdi¨¨re, Quebec, 1972, i S¨¦bastien Gigu¨¨re, Quebec, 1972) reuneixen unes absurdes i desconcertants instal¡¤lacions a partir d'una "cosa" comuna a diversos mons, entre l'afirmatiu i l'activisme, el joc i l'absurd intel¡¤ligible. Finalment, la proposta de Jana Sterbak (Praga, 1955, viu i treballa a Montreal i Par¨ªs) explora els efectes irreductibles del que ¨¦s quotidi¨¤ en una de les peces que fan al¡¤lusi¨® als doblaments de la identitat i als punts aleatoris de la sublimitat. En conjunt, una proposta seriosa i solvent que mereixeria segones i terceres parts.

En un altre equilibri de forces i mirades, Patricia Dauder exhibeix al Nivell Zero de la Fundaci¨® Sunyol dibuixos i films meticulosos. S¨®n papers fets amb diferents graus de transpar¨¨ncia disposats en capes, trames i xarxes, amb fragments de color i dibuixos fets a llapis que obren espais on es pressenten arquitectures ut¨°piques, com en la pe?a titulada Overlapping 5, col¡¤locada sobre una tarima de fusta que sembla que es generi a partir de la vibraci¨® d'un quadrat. L'obra de l'artista barcelonina gira entorn de la idea de muntatge i edici¨®, la creaci¨® d'un cont¨ªnuum a partir de la juxtaposici¨® de fragments; i no nom¨¦s als dibuixos hi ha aquest ¨¨mfasi del tall, tamb¨¦ en els films, amb la voluntat de registrar el m¨¦s ef¨ªmer i fr¨¤gil. Surfers (2005), filmada en super-8 i posteriorment transferida a DVD, en color i sense so, sense narraci¨®, mostra un pla fix ¨²nic, amb el naixement i la ruptura de les ones en una platja. A Cutsurf (Bclnt. Feb. 09) es reprodueixen les maniobres i coreografies dels surfistes en un film editat amb la idea que l'espectador no es relaxi en la contemplaci¨®. " Els surfistes -comenta Neus Mir¨®, comiss¨¤ria de la mostra- s'han utilitzat amb l'objectiu de construir una altra imatge: l'abstracci¨® a partir dels moviments executats. La pel¡¤l¨ªcula ¨¦s un esquema-dibuix de les seves maniobres".

I encara m¨¦s, el que s'expressa fa possible l'expressi¨®.

Man?uvres/Maniobras. BGL, Catherine Bolduc, Michel de Broin, J¨¦r?me Fortin, Ed Pien, Jana Sterbak. Galeria Toni T¨¤pies. Carrer Consell de Cent, 282. Barcelona. Fins al 15 de setembre.

Acte 12. Patr¨ªcia Dauder. Horitzontal/Orbital. Nivell Zero. Fundaci¨® Sunyol. Carrer Rossell¨®, 240. Barcelona. Fins al 4 de juliol.