Parker, ocell

Quan a un hom li han posat un motiu, i aquest agafa, i l'home passa a ser conegut per tothom pel motiu, es pot dir que ha accedit a una manera de "ser alg¨²" superior a la dels que tenen un t¨ªtol, un c¨¤rrec o simplement un nom. A vegades el motiu, sobrenom o malnom ¨¦s hereditari, s'aplica a una fam¨ªlia, o a una casa, com a can Pere Llarg, on els amos s¨®n sempre Pere Llargs i les llurs dones totes Pere Llargues. En poesia tenim el trobador occit¨¤ Marcabr¨², que si de jove segons diuen li deien Panperdut (pa perdut), un cop establert com a trobador fou conegut amb el nom heretat de sa mare, na Marcabruna. Un altre trobador que nom¨¦s es coneix pel malnom ¨¦s en Tribulet, l'autor del poema del fotaire (el follador), que presenta la positura vital d'un obsessionat del sexe que no estima cap dona per¨° es passa la vida angoixat perqu¨¨ no folla totes les que follar voldria. Arriba al punt que mentre est¨¤ follant s'angunia perqu¨¨ no folla m¨¦s, que ell follaria per dos, i el s¨²mmum, cl¨ªmax i resum de la seva actitud ¨¦s quan tot follant diu que nom¨¦s li faltaria estar follant, per ser feli?. O, en les seves s¨ªl¡¤labes originals occitanes: "que en fotent ditz: guaritz s¨® se fotia".

Una altra forma d'ennobliment popular no aristocr¨¤tic ¨¦s la del tortos¨ª que es diu Vicent Garcia per¨° la fama universal i popular el coneix de sempre com el rector de Vallfogona. Aquesta mena de motiu, quan t'anomenen per la feina, ¨¦s a l'origen de molts cognoms de fer-rers, fusters i ferreters. El rector de Vallfogona, amb aquesta denominaci¨® i amb els seus flairosos poemes (flaire d'ous al caliu, pudors magn¨ªfiques de peix, el tuf de la comuna que ell mateix es va fer al fons de l'hort...), va entrar per la porta de darrere, la de la sagristia, a la immortalitat, i ara ja hi ¨¦s, fent les seves brometes conceptistes als ovidis i ausiasos que corren per all¨ª.

Una altra cosa tamb¨¦ molt digna de respecte ¨¦s quan al teu nom o al teu t¨ªtol la veu popular o de la fama li adjudica un adjectiu que esdev¨¦ ep¨ªtet i es fa inseparable, com en el cas del div¨ª marqu¨¨s.

Un motiu ¨¦s m¨¦s que un t¨ªtol, no falla. Ara, tamb¨¦ hi ha t¨ªtols (aix¨° s¨ª, unipersonals i intrasferibles ni per her¨¨ncia) que han sorgit del no re an¨°nim i han quedat, com el de pr¨ªncep dels poetes acordat a Carner per ning¨² i per tothom, i s'ent¨¦n que pr¨ªncep t¨¦ el seu sentit primer de "primer", a m¨¦s d'un regust com de faula o de cosa antiga que ve d'una altra civilitzaci¨®.

Tot aix¨° no t¨¦ res a veure amb els t¨°pics dels periodistes, com per exemple que sempre que parlen de la Castafiore li diguin "el rossinyol milan¨¨s". En canvi, s¨ª que hi ha un m¨²sic que de sobrenom t¨¦ el breu i insuperable Bird, que vol dir Ocell, i ¨¦s el saxofonista i perseguidor de m¨²siques Charlie Parker. Ell mateix hi va jugar, escrivint temes com ara la famosa Ornitologia o la Suite de l'ocell de jard¨ª. ?s clar que si entrem al blues o als ritmes cubans o al flamenc, o a altres formes d'art pr¨°pies de poblacions greument oprimides, veurem que gaireb¨¦ tots tenen bells motius, com el pare del blues xicaguenc dit Aig¨¹es Fangoses (Muddy Waters), el jupiter¨ª cantant negre Bola de Nieve, o el cantador xeres¨¤ el Chaqueta, que quin metall de veu que tenia!