La mort i el seu reflex

La mort de Miquel Bau?¨¤

Abel Cutillas

Editorial Fonoll 123 p¨¤gines. 15 euros

La mort de Miquel Bau?¨¤, una petita sorpresa en algun moment en la llista dels m¨¦s venuts, se centra en la figura del c¨¨lebre escriptor de Felanitx per emprendre el cam¨ª de les rimes tem¨¤tiques i de les simetries que l'autor d'aquesta novel¡¤la, Abel Cutillas (Vinaixa, 1976), atribueix a la veu de Bau?¨¤ i a les seves expansions metaf¨°riques. ?s, sens dubte, una aposta d'alt risc. Perqu¨¨ en un projecte com aquest, tot i les llic¨¨ncies fabuladores, la veu autorial haur¨¤ de cenyir-se a uns m¨ªnims de rigor objectiu sobre l'escriptor referit. En aquest punt Cutillas, que debuta en la novel¡¤la amb aquesta obra per¨° que ja ¨¦s autor dels aforismes Viure mata i de l'assaig Pensar l'art. Kant, Nietzsche, T¨¤pies, Bau?¨¤ (ambd¨®s de 2006), tira de veta, abusant de la sintaxi voluble dels somnis bau?anians per dir d'una manera massa arbitr¨¤ria all¨° que ell mateix desitja dir. Aix¨ª, un gresol bigarrat de noms i fets -des de Derrida, Bush, passant per Crist¨°fol Colom o la comparaci¨® de les estructures entre Nova York i Barcelona, fins a arribar a Sartre, Bruce Lee, la guerra de l'Irak o La Marat¨® de TV-3- es desgranen a prop¨°sit de la figura de Bau?¨¤. Aquesta t¨¨cnica es pot acceptar com a convenci¨® novel¡¤lesca, per¨° explotada com a recurs ¨²nic comporta el grinyol de la manca de credibilitat: notar que Bau?¨¤ queda redu?t a instrument, advertir com el subjecte fagocita l'objecte, no sembla ser l'estrat¨¨gia m¨¦s efectiva per rescatar les pot¨¨ncies de l'obra d'un autor que no va tenir el reconeixement que mereixia.

Sempre amb el s¨°rdid final de Bau?¨¤ com a principi fundador del diagn¨°stic dels mals end¨¨mics que afecten la cultura catalana, la novel¡¤la planteja una pivotaci¨® molt ¨¤gil: la recerca detectivesca de la localitzaci¨® de Bau?¨¤ a Barcelona, duta a terme per dos admiradors (el mateix Cutillas i un amic) i l'exploraci¨® de les qualitats al¡¤leg¨°riques que segons l'autor permeten tant l'obra com la vida i la mort de Bau?¨¤. Per aix¨° la novel¡¤la, com reitera Cutillas, no ¨¦s una biografia sin¨® una mortografia. D'una forma honesta s'abandona la via de la recerca, i el relat, ja sense amb prou feines irrigaci¨® vital, desemboca en consideracions interpretatives destinades a establir concomit¨¤ncies luctuoses entre les idiosincr¨¤sies de Bau?¨¤ i la literatura i la cultura catalanes. El trop de Bau?¨¤ actua com a caixa de resson¨¤ncia de la revelaci¨® del kitsch imperant, de la impostura i la gran mentida que caracteritzen una cultura d'obituari.

Escrita amb to deliberadament col¡¤loquial (on els llibres s¨®n putos, la gent salta en pla m¨ªssil), afectada per castellanismes estridents (amb editors avispats o persones que es donen pressa), l'obra tamb¨¦ prodiga fulgors que esclaten enmig d'un desordre acotat, presentant reflexions espurnejants aix¨ª com un alt vigor aforism¨¤tic. Per¨° La mort de Miquel Bau?¨¤ no acaba d'enlairar-se. Per tres raons: perqu¨¨ en moments sucumbeix a la temptaci¨® del dogmatisme de la incorrecci¨® pol¨ªtica (encara que tot estigu¨¦s podrit, dir que tot ho est¨¤ comen?a a ser un lloc com¨² que es complau en el seu lament); perqu¨¨ la figura singular¨ªssima de Bau?¨¤ no es doblega f¨¤cilment a l'abstracci¨® metaf¨°rica; i perqu¨¨ sembla una novel¡¤la precipitada, molt seductora com a (bon) esborrany per¨° inacabada com a obra que exploti totes les pr¨°pies potencialitats.