Incendi II

A finals de juliol, quan Joan Llinares va ser anomenat director executiu del Palau de la M¨²sica en substituci¨® de Millet, em vaig quedar amb una frase que em sonava d'alguna cosa, encara que no vaig ser capa? de recordar de qu¨¨. Deia: "Les administracions en cap moment s'han plantejat un canvi de titularitat", titularitat que com tothom sap ¨¦s privada, de l'Orfe¨® Catal¨¤. La mem¨°ria t¨¦ cops amagats i justament ahir em va tornar. Aquella frase, fil per randa, l'havia sentit, m¨¦s d'un cop i de dos, entre el 1986, quan vaig comen?ar a escriure en aquest diari, i el 31 de gener de 1994, data fat¨ªdica en qu¨¨ el Liceu es va convertir en cendra. "El reconstruirem!", va ser el clam un¨¤nim sorgit de la vergonya d'haver-lo deixat cremar (com va dir el jutge del cas: "entre todos lo mataron y ¨¦l solito se muri¨®"). El problema era qui s'havia d'encarregar de la reconstrucci¨®. Els propietaris no tenien prou calers. Les administracions, que des de 1980 ja pagaven les temporades, s¨ª que els tenien, per¨° no podien posar-los si abans no es resolia el canvi de titularitat. Els estira-i-arronsa van durar un temps, per¨° finalment es va arribar a una f¨®rmula que ha funcionat prou b¨¦: el Liceu ¨¦s des d'aleshores un teatre de titularitat p¨²blica, administrat per una fundaci¨® que integra les administracions, el consell de mecenatge i l'antiga societat de propietaris.

?s a dir que aquella famosa frase va morir sepultada sota la l¨°gica dels fets, que ¨¦s tant com dir de la mateixa Hist¨°ria: diversos teatres europeus al llarg del segle passat havien resolt el proc¨¦s amb solucions m¨¦s o menys semblants. Qui ens havia de dir que 15 anys despr¨¦s tornar¨ªem a ensopegar amb un enunciat id¨¨ntic. Nom¨¦s que ara les inversions p¨²bliques ja s'han fet (vora 24 milions d'euros), per¨° la titularitat continua sent privada i "en cap cas" es pensa discutir-ho. Alg¨² m'ho pot explicar? ?s que l'incendi del Palau no s'ha endut prou coses pel davant? O potser cal que les venerables muses de l'edifici de Dom¨¨nech i Montaner, patrimoni de la Humanitat, per¨°, sobretot, com s'ha constatat, del senyor Millet, treguin fum pel cap?