Bizanci

Un estudiant d'Hist¨°ria em fa saber que aquest ¨¦s l'¨²ltim any que, a la seva facultat, s'imparteix un curs sobre "Hist¨°ria de Bizanci". ?s una conseq¨¹¨¨ncia m¨¦s del malaguanyat Pla Bolonya, pla positiu per a les branques tecnicocient¨ªfiques, per¨° devastador per a les branques d'humanitats. No es morir¨¤ ning¨² pel fet que deixin d'informar-lo sobre aquest Imperi que va rellevar l'hegemonia de l'Imperi rom¨¤ a partir de Constant¨ª; per¨°, a aquest pas, a Hist¨°ria acabaran ensenyant justament els esdeveniments que tothom ja sap: els que abracen els anys de vida i experi¨¨ncia dels alumnes.

Bizanci va ser important per moltes raons -entre elles, per aturar l'expansi¨® del turc i dels musulmans durant una colla de segles-, per¨° avui en destacarem tres, a partir de la lectura d'un llibre espl¨¨ndid que s'acaba d'editar: Judith Herrin, Bizancio. El Imperio que hizo posible la Europa moderna, Barcelona, Debate, 2009. Aquestes tres coses s¨®n: a) la difusi¨® de la forquilla a Occident; b) la s¨°lida instituci¨® dels eunucs, i c) la superviv¨¨ncia de la llengua grega ¨¤tica fins a la fi de l'Imperi (1453), i les seves conseq¨¹¨¨ncies en el gran episodi de l'Humanisme itali¨¤.

La forquilla ja s'havia fet servir a l'¨¨poca de l'Imperi rom¨¤, per¨° quan Roma es va esmicolar sota l'embat de tota mena de b¨¤rbars -inclosos els b¨¤rbars que va generar la pr¨°pia Roma-, els ¨²nics que van conservar- ne l'¨²s, al continent, van ser els bizantins. Norbert Elias va arribar a afirmar, al seu llibre cabdal El proc¨¦s de la civilitzaci¨®, que la propagaci¨® de la forquilla havia estat, a Occident, un dels emblemes de la seva superioritat cultural. Sembla que el giny va arribar a It¨¤lia via Ven¨¨cia, ciutat en la qual Bizanci va construir un dels seus monuments m¨¦s emblem¨¤tics, tan visible avui com fa m¨¦s de mil anys: la catedral que domina la pla?a de Sant Marc. Les relacions militars i comercials entre Bizanci i Ven¨¨cia van assegurar, durant segles, contactes molt estrets entre les dues ciutats -tamb¨¦ amb N¨¤pols, Bari, Pisa i G¨¨nova-, i gr¨¤cies a aquest tr¨¤fic constant de mercaders, soldats, escrivans i diplom¨¤tics, la forquilla va comen?ar a fer-se servir a molts punts d'It¨¤lia. Al clergue Petrus Damianus li va semblar una mostra del car¨¤cter alambinat i "dandi" dels bizantins, i va desaprovar l'estri, com desaprovava que l'emperadriu Argyropoulaina es bany¨¦s amb aigua de pluja, i no, com ho feia tanta gent, amb aigua bruta: en el fons, tenia enveja de la sumptuositat de les formes de vida bizantines. Al final, com s'ha dit, la forquilla es va imposar, i per aix¨° avui no mengem amb els dits.

Els eunucs van resultar, a Bizanci, una de les institucions m¨¦s rellevants que un es pugui imaginar. Al preu de perdre els tan valuosos atributs masculins, molts fills de les m¨¦s nobles fam¨ªlies de l'Imperi van convertir- se en una casta administrativa i de palau que va tenir un paper fonamental en el regiment de la cosa p¨²blica, les aliances matrimonials, i, sobretot, la salvaguarda de l'honor de les dames cortesanes, les quals, en companyia d'homes sense genitals, no patien les sempre inc¨°modes conseq¨¹¨¨ncies de la tan habitual f¨²ria hormonal masculina. L'Esgl¨¦sia bizantina veia amb bons ulls que els eunucs abracessin la vida clerical, extrem que, sens dubte, li va estalviar els esc¨¤ndols que avui esquitxen, en especial, l'esgl¨¦sia cat¨°lica dels Estats Units. Eren bona gent, sense p¨¨l, menuda, caraplens i simp¨¤tics; i, sobretot, cantaven amb un dels timbres m¨¦s seductors que mai hagi donat la hist¨°ria de la m¨²sica: tant, que els papes de Roma tamb¨¦ van tenir-ne, i fins al segle XX: hi ha una raresa discogr¨¤fica en qu¨¨ Alessandro Moreschi, l'¨²ltim castrato del Vatic¨¤, canta, en temps de Lle¨® XIII, un Ave Maria de Schubert que esgarrifa.

De les tres coses que hem volgut subratllar, la m¨¦s important va ser que Bizanci va viure tota la seva hist¨°ria sota el signe d'una s¨ªntesi de les cultures grega, llatina i cristiana. El grec era la llengua oficial i natural de l'Imperi, i, essent com era un "Estat" en certa manera "de nova formaci¨®", sense passat glori¨®s, va tenir sempre un respecte i un amor impressionant i robust, comparat amb la resta del continent, per la llengua de l'?tica i per les literatures arcaiques i cl¨¤ssiques gregues. Quan a Europa nom¨¦s es feien versos lascius i poemes pornogr¨¤fics en llat¨ª, els escolars bizantins encara feien classes de gram¨¤tica i de ret¨°rica sobre la base de l'¨¨pica hom¨¨rica i molts altres autors de la tradici¨® grega. Per aix¨°, poc abans que l'Imperi es desmembr¨¦s, savis de Bizanci, com el fil¨°leg Manuel Crisoloras, van visitar ciutats del Nord i del Sud d'It¨¤lia per ensenyar-hi una llengua que, a Occident, ja semblava perduda per sempre m¨¦s. El cardenal Besarion, de la seva banda, va llegar a Ven¨¨cia una biblioteca important¨ªssima per aprendre-hi el llegat filos¨°fic i cient¨ªfic grec, i "aprendrehi dels seus savis". Gr¨¤cies a tot aix¨° It¨¤lia va poder donar, a partir de mitjan segle XV, les mostres de cultura human¨ªstica que encara perviuen a Europa, malgrat, ai las, les p¨¨rfides intencions dels signants del Pla Bolonya: b¨¤rbars de l'¨²ltima fornada!