Art, vida i reconstrucci¨® d'una ¨¨poca

La nit de les papallones

Jordi Coca

Edicions 62

205 p¨¤gines. 19,50 euros

La prol¨ªfica traject¨°ria liter¨¤ria de Jordi Coca (Barcelona, 1947) revela l'obra d'un escriptor amatent a aplicar contrapunts en les seves pr¨°pies l¨ªnies tem¨¤tiques i expressives. Depurada fins a l'extrem, la narrativa d'aquest autor presenta importants punts d'inflexi¨®. I sobretot a partir de Mal de lluna (1988), segella una aposta per la transpar¨¨ncia. La literatura de Coca ha assolit la virtut de la claredat. Tota pirot¨¨cnia ret¨°rica hi ¨¦s sacrificada en benefici d'un estil fluid i natural, que, comparable al cas d'Augusto Monterroso, transmet la falsa aparen?a de f¨¤cil factura creativa. Des de Lena (2002) Coca ratifica un vast domini dels recursos expressius que exigeix la novel¡¤la, consolidant-se -al costat de Jaume Cabr¨¦, Juli¨¤ de J¨°dar i Emili Teixidor- com un dels actuals mestres catalans en aquest g¨¨nere.

A La nit de les papallones -obra guanyadora del Premi Sant Joan 2009- es reiteren dues de les l¨ªnies de for?a predilectes de la novel¡¤l¨ªstica d'aquest autor: l'exploraci¨® del m¨®n contemporani i l'exposici¨® d'una condici¨® humana sempre sotmesa al moviment pendular entre instints i convenci¨® social. Si a Els Llu?sos (1971) s'abordava la Barcelona dels anys 50, a La dona del ball (2007) els ¨²ltims dies de la Rep¨²blica i a Sota la pols (2001) una cr¨°nica de la postguerra, ara, a La nit de les papallones , resseguint les passes d'una estriper, l'autor cobreix un altre bloc temporal tot endinsant-se en el m¨®n del music-hall de la Barcelona de finals dels 60 fins a les darreries dels 70, una ¨¨poca molt capitalitzada liter¨¤riament per la gauche divine . Si a Sorres blanques (2006), a Lena , a Les coses febles (1983) i a Cara d'¨¤ngel (2004) s'examinava el dif¨ªcil equilibri d'uns protagonistes que confrontaven els seus desitjos idealitzats amb la realitat prosaica que els envoltava, a La nit de les papallones tamb¨¦ es recreen aquests punts nodals. Per¨° intensificant-ne el vitalisme que procuren els avatars tumultuosos de la vida d'una artista que es debat entre l'imperatiu vehement dels sentits i la brida de la sensatesa que li intenten imposar els que l'estimen.

La nit de les papallones relata la vida de Carla, una estriper fict¨ªcia inspirada en la figura real de Christa Leem, la c¨¨lebre artista que a finals dels setanta es va convertir en musa de la intel¡¤lectualitat d'esquerres i del poeta Joan Brossa. Amb resson¨¤ncies d' El professor Unrat , de Heinrich Mann -obra popularitzada pel film L'¨¤ngel blau , de Sternberg-, la novel¡¤la s'organitza a partir de la veu en primera persona d'un periodista que treballa en un diari del Movimiento i que despr¨¦s de descobrir una fotografia de Carla a la secci¨® de necrol¨°giques, reconstrueix la vida d'aquesta dona, de qui havia estat encaterinat i a qui no havia vist al llarg dels darrers vint-i-vuit anys. Prodigant l'efecte d'un temps cristal¡¤litzat i combinant els testimonis de la gent m¨¦s propera a Carla, la novel¡¤la no nom¨¦s ¨¦s un fris que exposa les marques d'una ¨¨poca (boh¨¨mia, dits tacats de nicotina, teatre de variet¨¦s , porros, hero?na, coca, gint¨°nics, Bocaccio, Lord Black, comunes anarquistes, grisor franquista preludiant la grisor de la Transici¨®...), sin¨® que tamb¨¦ ¨¦s la reflexi¨® corprenedora al voltant d'un impuls art¨ªstic nascut de la soledat radical i la desemparan?a d'una dona que sobre les bases febl¨ªssimes de la seva vida ¨ªntima al?a una est¨¨tica poderosa.

En alguns moments el lector pot sentir que la hist¨°ria es dilata massa, que s'abusa de la delicada t¨¨cnica de l'¨¨cfrasi, i que per fer emergir el ric fons existencial de la novel¡¤la no calia exposar tota la minuciosa log¨ªstica de El Molino. Per¨° aquestes percepcions queden compensades per la saviesa narrativa. La nit de les papallones concitar¨¤ el gaudi del lector que sap aturar-se en els meandres de les paraules, en l'art de la composici¨® i en els sentits subtils d'una obra poli¨¨drica. Un narrador que es va desvelant a partir del que ell relata sobre els altres, la ren¨²ncia a l'amor passional en favor de l'autoprotecci¨®, una cr¨ªtica fin¨ªssima a l'avantguardisme i a l' establishment pol¨ªtic de l'¨¨poca, i la revelaci¨® d'un art fet de carnalitat -gens sotm¨¨s a la fatu?tat de l'intel¡¤lectualisme-, converteixen aquesta novel¡¤la en una assaonada mesura vital i liter¨¤ria.