Un plaer pels sentits

L 'edifici de l'Institut de Microcirurgia Ocular ocupa un solar a la banda nord de la Ronda de Dalt i orienta les seves vistes cap a la ciutat amb les cobertes de Bellesguard en primer terme. Les teulades s¨®n presents a les vistes de la ciutat, de la mateixa manera que ho s¨®n quan ens apropem a aquest Institut. Atesa la topografia de Collserola, els edificis constru?ts aqu¨ª (massa i cada cop m¨¦s amunt), acaben per soterrar una part important de la seva superf¨ªcie constru?da. A m¨¦s, en aquest cas, com que una part de les instal¡¤lacions m¨¦s aviat ha de fugir de la llum per q¨¹estions purament m¨¨diques, es justifica que la part visible del conjunt sigui m¨¦s aviat petita, el que fa que pels costats l'edifici sigui poca cosa m¨¦s que una tanca i per darrere quasi desaparegui. Aquest condicionant, a causa tant del programa com de la topografia, fa que l'inter¨¨s es desplaci a la cara que s'obre a la ciutat i que aquesta es faci complexa per tal d'augmentar el seu contacte amb l'exterior. Dir que aquest edifici t¨¦ una porta no fa honor a la veritat ja que la manera com s'ha plantejat l'acc¨¦s fa que hi estiguem entrant constantment. De fet, un pot entrar en aquest Institut i no haver entrat encara a cap espai tancat. A m¨¦s, en alguns llocs com la cafeteria o el vest¨ªbul d'acc¨¦s i informaci¨®, fa la sensaci¨® de ser en un lloc del que algun sentit -com ara l'o?da- ens diria que ens trobem a un interior i algun altre -com la vista- ens diria que som a fora. Aix¨° ¨¦s gracies a les lluernes constru?des de manera similar a les viseres de la fa?ana que ajuden a tamisar la llum a l'interior.

?s clar que molts edificis tenen tamb¨¦ passeres i balcons exteriors que semblen haver estat afegits al volum del edifici, per¨°, freq¨¹entment, aquests recursos s'han vist afectats per la tecnologia que fa que molts cops semblin edificis inspirats en una petroqu¨ªmica. Aquest no ¨¦s el cas. Aqu¨ª el recurs d'alguns elements met¨¤l¡¤lics per donar ombra es troben ponderats i part de la impressi¨® que fa l'edifici, i que el fa tan diametralment oposat a aquests exemples, es deu a una calculada utilitzaci¨® dels gruixos dels elements i al color blanc dominant del revestiment. De fet, des de l'exterior, poden confondre's les baranes amb els suports de formig¨® o amb el cantell de les cobertes de les viseres. El fet d'haver separat els ampits dels passamans, ens parla de la batalla que alguns arquitectes lliuren quan projecten amb la normativa actual que no hi ent¨¦n de bellesa ni d'arquitectura.

Malgrat l'inter¨¨s dels seus espais interiors i de la seva organitzaci¨® funcional, el millor ¨¦s l'exterior de l'edifici. Un exterior que, com els deia, sembla barrejar-se amb els espais p¨²blics de l'Institut: els vest¨ªbuls, les recepcions, el foyer de l'auditori o la cafeteria. L'arquitectura de l'exterior es manifesta en els sostres que, alliberats de les imposicions normatives i de les antip¨¤tiques instal¡¤lacions dels interiors, poden mostrar la seva construcci¨®. All¨ª, un teginat de formig¨® armat, all¨¤ un vidre suportat amb bigues d'acer, m¨¦s enll¨¤ uns umbracles de planxa met¨¤l¡¤lica deploy¨¦ , i en altres llocs la fusta del paviment del pis superior que ara veiem des de baix com un sostre m¨¦s. Tot fa que el conjunt d'espais que es despleguen davant l'edifici sigui excepcional. Es t¨¦ una sensaci¨® semblant a la que apreciem als viaductes del Parc G¨¹ell. Si hi van, estaran d'acord amb mi que no n'hi ha prou amb la vista per fer-nos-en una idea; estem obligats a rec¨®rrer aquesta m¨²ltiple entrada feta de rampes, escales, p¨¨rgoles i balcons.

L'exterior sembla fet perqu¨¨ els nostres trajectes s'allarguin, provocant que "freguem" amb l'edifici, el que representa tota una reconciliaci¨® del cos amb l'arquitectura moderna com reclamava ja fa anys Richard Sennett. L'entrada no est¨¤ pensada per ser travessada r¨¤pidament, sin¨® perqu¨¨ atragui la nostra atenci¨®. Enlloc de resoldre's de manera lineal ho fa plegant i enroscant la fa?ana i el conjunt d'accessos a diferents nivells. Un arquitecte portugu¨¨s especialment dotat pel vessant sensible, Raul Lino, deia que la planta d'una casa havia de ser com un gat prenent el sol. Aquest edifici recorda alguna cosa semblant.