"La literatura pertany a la meva vida de 'zombi"

Imma Mons¨® (Lleida, 1959) volia amb l'obra que acaba de treure, Una tempesta (La Magrana; RBA, en castell¨¤, tradu?t per ella mateixa), fer una hist¨°ria d'acci¨®. "La veritat, no ho he aconseguit", admet. Millor, perqu¨¨ aix¨ª la seva cinquena novel¡¤la torna a oferir un reguitzell de personatges sensibles per¨° comprensibles, met¨°dics d'alguna manera, on reaccions i comportaments s¨®n fruit del que han estat girbant dins del seu cap, per¨° tamb¨¦ per la marca del dest¨ª, gaireb¨¦ inevitable. En qualsevol cas, s¨®n sempre gent ben versemblants i potser aquest sigui un dels seus grans atractius.

Aix¨ª ha anat girbant Mons¨® una de les veus narratives m¨¦s s¨°lides de la literatura catalana d'avui. El marc que utilitza ara ¨¦s el d'una escriptora que ha d'anar a fer una confer¨¨ncia a un poble del Pirineu, trajecte vital per on es creuar¨¤ un seguidor incondicional, un jove que fa parapent i un accident a la carretera que acaba amb un mort, parent d'alg¨² que en principi hauria de ser a la confer¨¨ncia de l'escriptora.

"La literatura ha de plantejar preguntes; on si no buscar la rebotiga de les coses?" "Seria interessant analitzar el paper de xaman de l'escriptor avui"

"Seria interessant analitzar el paper de xaman de l'escriptor avui"

"Jo no s¨¦ per qu¨¦ escric el que escric; la protagonista del llibre escriu dormint, clara met¨¤fora del fort pes que t¨¦ el subconscient en la meva obra", admet Mons¨®. Per¨° alguna intenci¨® ¨²ltima deu tenir, no? "No, no n'hi ha d'intenci¨®: la prova ¨¦s la diversitat de lectures que s'est¨¤ fent de la meva obra; jo no en tinc la clau. Per aix¨° no hi ha lectura tra?dora, la veritat ¨¦s que no entenc com un escriptor pot queixar-se, per exemple, que una pel¡¤l¨ªcula hagi tra?t la seva novel¡¤la".

Per¨°, digui el que digui, la seva narrativa ¨¦s de les que porta de tant en tant a tancar el volum i pensar uns segons amb l'actitud d'aquell o aquell altre personatges, en uns temps on sembla que la majoria de lectors volen respostes, no preguntes. "Crec que sempre esperes que un llibre et digui coses, que et cre? certes inquietuds; la narrativa ha de plantejar preguntes; no hi ha cap lloc m¨¦s; si la literatura renuncia a aquesta funci¨® perdr¨¤ molt del seu sentit i funci¨® social; on anar a buscar si no la rebotiga de les coses?".

No s'atreveix l'autora de Tot un car¨¤cter (2001) a dir que Una tempesta pugui significar un trencament en la seva traject¨°ria, per¨° s¨ª que apunta coses. "Fins ara els meus llibres han portat una c¨¤rrega autobiogr¨¤fica molt dura; en aquest, hi ha menys exercici d'exorcisme que als anteriors, ara m'agradaria obrir-me una mica m¨¦s cap a la fantasia, per¨° em surt m¨¦s amb nens perqu¨¨ amb adults ¨¦s evident que no em surt encara. I tot sense perdre un estil, que ¨¦s el que jo vull trobar sempre en un autor".

?s molt problable que aquesta evoluci¨® - "he tornat a disfrutar escrivint, com en les meves primeres novel¡¤les"- reflecteixi tamb¨¦ un estat an¨ªmic de l'autora. La protagonista reflexiona un cop: "Quant de temps fa que a mi no m'impressiona res ni ning¨²! Impressioneu-me, impressioneu-me d'una vegada; impressioneu la pedra!". I el lector no pot evitar fer el paral¡¤leisme amb qui va haver d'escriure Un home de paraula (2006) per tal d'exorcisar la mort del seu marit. "Un ha passat per moltes coses a la vida; a vegades cal un proc¨¨s de mineralitzaci¨® d'un dol", deixa anar amb el seu fil de veu, sense saber un si fa refer¨¨ncia a ella mateixa o a la seva criatura.

Molts m¨¦s temes, cl¨¤ssics monsonians, van apareixent per Una tempesta : la por ("la conec: ¨¦s all¨° del futur, el patiment pels que estimes"), el dest¨ª ("si no ¨¦s una novel¡¤la de g¨¨nere, ha de sortir; hi ho fa des de la meva primera, per¨° aqu¨ª est¨¤ m¨¦s parodiat, crec")... I dos de nous; el primer, els l¨ªmits de la veritat i si cal dir-la sempre: "?s clar que t¨¦ sentit endarrerir-la com fan els meus personatges o ocultar-la; no sempre cal dir-ho tot a la vida; hi ha qui no la vol saber, jo aix¨° ho he viscut; tampoc es tracta d'encarregar-se del dest¨ª d'un altra; per¨° la veritat, oculta o no, ¨¦s un valor en ella mateixa".

El segon ¨ªtem el proporciona el gaireb¨¦ duel entre l'autor d'una obra liter¨¤ria i el seu p¨²blic. "A les presentacions de llibres, especialment als pobles, on hi ha m¨¦s espontane?tat, he viscut de tot: des que ning¨² obri la boca al rev¨¦s, a no haver d'obrir-la jo perqu¨¨ m'expliquen tota la seva vida o busquen explicacions de coses que jo no puc explicar; all¨° es converteix moltes vegades en ter¨¤pies de grup. Seria molt interessant analitzar el paper de xaman de l'escriptor a la societat actual, com diu Albert S¨¢nchez Pi?ol", comenta Mons¨®, tot citant un dels seus autor afins, juntament amb Sergi P¨¤mies, Merc¨¨ Ibarz i Ramon Erra.

I com ho porta, aix¨° del xamanisme? "Doncs ho passo fatal, la veritat; insisteixo en qu¨¨ l'acte d'escriure, en el meu cas, ¨¦s tremendament irracional; la responsabilitat que et deposita el lector ¨¦s brutal. Quan em diuen 'M'ha ajudat molt', jo no sento res; me'n sento ben distant, ho lamento; la literatura, els llibres, pertanyen a la meva vida de zombi, escric en un estat de tr¨¤nsit, per dir-ho aix¨ª".