L'agonia dels cinemes

Els temps han canviat. No se sap si per necessitat o si per in¨¨rcia o -simplement- perqu¨¨ tocava, per¨° el panorama cinematogr¨¤fic catal¨¤ ja no t¨¦ res a veure amb el que hi havia quan molts creixien anant diumenge a la sala que tenien a tocar de casa. Precisament s¨®n aquests cinemes, les velles sales tradicionals de programa doble que ja van passar-ho malament traslladant-se al model de pel¡¤l¨ªcula ¨²nica i enfrontant-se despr¨¦s al concepte multipantalles, les que no han pogut resistir el final d'una manera d'entendre el set¨¨ art.

De fet, la imatge recurrent de l'espectador escollint pel¡¤l¨ªcula abans de sortir de casa ¨¦s gaireb¨¦ un record del passat: ara la tria es fa en el propi cinema, que ja no est¨¤ situat al casc urb¨¤ del poble o ciutat sin¨® que s'ubica als afores (nom¨¦s a Barcelona resisteixen alguns valents). Al mateix temps, la idea d'anar al cinema ha passat de ser una activitat en si mateixa a convertir-se gaireb¨¦ en un complement de consum: un acudeix al centre comercial de torn i, per acabat, pot anar a veure un film. La tria, habitualment, es produeix in situ .

Naturalment, aquest retrat robot gen¨¨ric no pot incloure tota l'audi¨¨ncia catalana per¨° ning¨² no pot negar que el trasv¨¤s de p¨²blic (gaireb¨¦ obligatori per la desaparici¨® del circuit local, el de tota la vida) ¨¦s un fet constatable. Es podria intentar culpar la crisi o la pirateria per¨° el cert ¨¦s que, tot i no saber si va ser primer l'ou o la gallina, la defunci¨® del cinema popular (ent¨¨s com a lloc d'esbarjo i punt de trobada) es va produint a c¨¤mera lenta des de fa m¨¦s d'un lustre i que el gran perjudicat, a m¨¦s de l'espectador m¨¦s curi¨®s (el que busca alguna cosa fora del massiu circuit comercial), ¨¦s el propi cinema, que generalment es veu obligat a oferir un producte de patr¨® id¨¨ntic setmana rere setmana.

Per si no fos prou, al cinema independent (o diferent) li fan pessigolles els intents made in Hollywood de portar m¨¦s gent a les sales. Invents com la projecci¨® digital o 3D no tenen res a veure amb el p¨²blic tradicional de les propostes m¨¦s arriscades que esperen veure productes diferents des d'un punt de vista conceptual (que no pas t¨¨cnic). Aquests invents, molt adients a l'¨¨poca en qu¨¨ vivim on tot sembla poder-se arreglar amb una bona patada tecnol¨°gica, serviran per millorar l'espectacle per¨° no el faran diferent ni obriran el camp d'acci¨® a altres propostes.

Corren mals temps pel cinema diferent. Al tancament de sales al nucli urb¨¤ de pobles i ciutats catalanes i a la proliferaci¨® de multisales s'hi ha de sumar la caiguda de vendes en dvd, la falta de suport de les televisions (i, en especial, de les p¨²bliques, que s'havien significat per un suport s¨°lid al cinema m¨¦s atrevit) i la baixada de consum cinematogr¨¤fic. Un cercle vici¨®s de dif¨ªcil soluci¨®.

Una mirada a les p¨¤gines d'espectacles fa fer una idea de com es reparteix el past¨ªs catal¨¤ pel que fa al cinema: Cinesa, aut¨¨ntic gegant del sector, compta a la ciutat comtal amb m¨¦s de cinquanta pantalles (dividides entre els seus establiments al centre Diagonal Mar, a la pr¨°pia Diagonal i a Heron City), mentre que Lauren en t¨¦ menys per¨° m¨¦s ben situades -en llocs com Gr¨¤cia i la pla?a Universitat-. L'altre gran grup de Barcelona ¨¦s el Bala?a, propiet¨¤ria dels cinemes Bosque, Aribau, Gran Sarri¨¤ i Palau Bala?¨¤. El refugi cin¨¨fil s'ha articulat al voltant dels m¨ªtics Verdi, cita obligada amb el cinema m¨¦s valent i en versi¨® original, als quals ara fan companyia els Renoir (d'Alta Films) de Floridablanca i les Corts. Ja no hi ha ni rastre de la proposta cin¨¨fila que personalitzava el cinema M¨¦li¨¨s.

Al pessimisme regnant als despatxos de les petites distribuidores s'hi suma la incertesa per l'entrada en vigor de la pol¨¨mica llei catalana del cinema. "El cine independent empitjora cada any. Primer, perqu¨¨ el nombre de sales nostres , les sales situades al centre dels pobles, estan minvant. Ara, la majoria s¨®n en centres comercials on no tenen cabuda els nostres productes", comenta Josetxo Moreno, soci de Golem, una de les companyies espanyoles m¨¦s actives dedicades al cinema independent. "Barcelona sempre ha tingut un paper molt actiu en el m¨®n de la versi¨® original i fins i tot ha estat capa? de competir amb Madrid, tot i tenir molts menys habitants, per¨° ¨¦s cert que cada cop ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil: ¨¦s veritat que no s'havia consumit mai tant de producte audiovisual per¨° tampoc mai s'havia consumit menys d'aquest producte en els propis cinemes", diu Moreno.

Aquesta reflexi¨® pren forma a Catalunya amb el tancament de moltes de les sales de tota la vida. Matar¨® en podria ser un exemple: en sis mesos van tancar tots els cinemes del centre urb¨¤ (en mans de la mateixa fam¨ªlia) incloent-hi el llegendari cinema Iluro, una de les millors sales de Catalunya durant anys. Des de llavors, i fins la remodelaci¨® del Teatre Monumental, el nucli urb¨¤ del municipi s'ha quedat sense cinema.

Enrique Gonz¨¢lez Macho, un dels distribuidors veterans i fundador d'Alta Films, opina respecte a aix¨°: "La mort dels petits cinemes de tota la vida ens ha fet mal tot i que ¨¦s dif¨ªcil de quantificar; ¨°bviament, la migraci¨® de l'espectador al circuit de multisales ¨¦s absolutament leg¨ªtima per¨° no ¨¦s gens positiva per a nosaltres".

El problema principal resideix en qu¨¨ el rol d'aquests cinemes (m¨¦s "valents" pel que fa a la programaci¨® i amb un p¨²blic m¨¦s exigent) no ha estat reempla?at i que aquesta classe d'espectador m¨¦s preparat no t¨¦ ara on veure el que li agrada. "Les multisales tenen una altra pol¨ªtica, basada en el negoci pur i dur", ressalta Gonz¨¢lez Macho. "M'agrada pensar que puc oferir un producte diferent. ?s com els centres comercials, on les botigues s¨®n sempre les mateixes: crec que al supermercat s'hi ha de poder trobar Coca-Cola, per¨° que sota el r¨¨tol 'Begudes refrescants' hi ha d'haver m¨¦s coses. Jo intento que el meu producte sigui com el Trinaranjus...". Gonz¨¢lez Macho acaba afirmant que "¨¦s dif¨ªcil comptabilitzar quant perdem cada any per aquest fenomen per¨° ¨¦s clar que no hi ha marxa enrere".

El cert ¨¦s que el tancament de sales a Catalunya ¨¦s constant i -sembla- imparable. Segons el Gremi d'Exhibidors, del 2004 a 2008 han tancat a Catalunya vint-i-set cinemes, mentre que en el mateix per¨ªode el nombre d'espectadors ha baixat un 23%. "No ¨¦s nom¨¦s la baixada de p¨²blic i el tancament de sales; agafem aquesta setmana mateix: s'ha estrenat la pel¡¤l¨ªcula 2012 amb 606 c¨°pies. Que alg¨² pugui monopolitzar Barcelona o Madrid d'aquesta manera ¨¦s el que em preocupa m¨¦s i tant com la pirateria: fins que no es reguli el tema, recorrent fins i tot a les quotes impulsades per llei, com passa a Fran?a i a Corea del Sud, aix¨° no pot fer m¨¦s que empitjorar", creu Enrique Costa, soci d'Avalon Productions.

Per Costa, "alguna cosa passa a Barcelona: fins ara col¡¤loc¨¤vem tantes c¨°pies -o fins i tot m¨¦s- a la capital catalana com a Madrid per¨° ja portem un temps en qu¨¨ aix¨° s'ha complicat molt¨ªssim; avui el p¨²blic de Madrid sembla apostar de forma m¨¦s s¨°lida pel nostre producte". Costa tamb¨¦ es queixa de "la mort lenta d'aquest circuit de sales de poble que abans perllongaven la vida de les nostres pel¡¤l¨ªcules durant mesos, i que ara sembla haver desaparegut".

Miguel Morales, de Wanda Films, exposa: "Avui, de cada deu pel¡¤l¨ªcules que estrenem nom¨¦s dues s¨®n rentables; ens falten les sales on anava el nostre p¨²blic tradicional, el m¨¦s atrevit, i aix¨° ho notem molt a Catalunya".

S¨ª, Catalunya ha estat un referent pel cinema independent (es calcula que un 25% de la recaptaci¨® d'aquestes distribuidores prov¨¦ del public catal¨¤) per¨° aquest pes est¨¤ disminuint per la falta de sales disposades a apostar per aquest g¨¨nere f¨ªlmic. La nova llei catalana, que preveu subvencions pels cinemes que programin versi¨® original, espera posar remei a aquestes car¨¨ncies: "Hi ha sales que no s¨®n rentables; amb la nova llei creiem que molts empresaris s'animaran a provar coses noves", afirmen fonts de la Conselleria de Cultura de la Generalitat.

Tot un referent nacional com la distribuidora Filmax exposa, en boca del seu cap, Julio Fern¨¢ndez, que "el p¨²blic de pel¡¤l¨ªcules per a adults continua preferint sales del centre que les multisales. Ara b¨¦, no es pot lluitar contra aix¨°: ¨¦s el progr¨¦s". Segurament, el mateix progr¨¦s que fa un mes va fer passar a millor vida els ¨²tims cinemes que quedaven al nucli urb¨¤ de Tarragona, situats al Parc Central i que va fer el mateix amb els de Girona, ara far¨¤ dos anys (curiosament els dos eren propietat de Lauren, que durant anys va ser la distribuidora de cinema independent nord-americ¨¤ -de Woody Allen a Quentin Tarantino- m¨¦s important d'Espanya).

Per¨° no tot s¨®n males not¨ªcies: a Cardedeu, poblaci¨® a priori allunyada dels circuits cl¨¤ssics de la versi¨® original, s'est¨¤ duent a terme un curi¨®s experiment: els cinemes Verdi, punt de trobada cin¨¨fil del barri de Gr¨¤cia de Barcelona, acaba d'obrir una franqu¨ªcia, la primera, en aquesta ciutat barcelonina que des de febrer est¨¤ aconseguint emplenar el cinema Esbarjo (rebatejat Esbarjo-Verdi) amb una proposta cent per cent independent.

Tampoc a Ribes (Girona) es conformen amb el que tenen i han impedit (despr¨¦s d'una massiva mobilitzaci¨® popular) que tanqu¨¦s el Cinema Catalunya, que duia 100 anys de projeccions a la comarca. S¨®n dues iniciatives que demostren que en el m¨®n del cinema a Catalunya no s'ha dit l'¨²ltima paraula.

Tampoc es poden queixar a l'Alternativa, que acaba aquest dissabte i s'ha convertit en una de les cites ineludibles en el calendari cin¨¨fil barcelon¨ª. Aquest festival, que arriba a la setzena edici¨® i no t¨¦ por de projectar pel¡¤l¨ªcules i documentals que d'altra banda seria impossible veure a Catalunya, ¨¦s una mostra de la complexitat del panorama cinematogr¨¤fic actual, en paraules de Marga Maguregui, de l'equip directiu del certamen: "Hi ha d'haver una manera de recuperar tota aquesta audi¨¨ncia que s'ha perdut [en els circuits de cinema independent]. Si festivals com l'Alternativa han fet un cam¨ª no nom¨¦s en la promoci¨® i la difusi¨® sin¨® fins i tot en la pedagogia a l'hora de parlar de noves formes d'expressi¨® en l'¨¤mbit del cinema, ¨¦s evident que, com a conseq¨¹¨¨ncia d'aquest proc¨¦s, hi hauria d'haver cada vegada m¨¦s espectadors que acudissin a aquestes sales d'art i assaig, si les volem anomenar aix¨ª".

"La veritat -continua Maguregui- ¨¦s que es fa dif¨ªcil entendre les causes d'aquest fenomen per¨° el que ¨¦s clar ¨¦s que a l'espectador li agrada veure coses noves: avui mateix ten¨ªem una projecci¨® a l'auditori del CCCB de l'¨²ltima pel¡¤l¨ªcula del roman¨¨s Corneliu Porimboiu i la sala era absolutament plena. De p¨²blic, n'hi ha".