Rebel¡¤li¨® a la Filmoteca

A la Filmoteca ens dediquem a la recuperaci¨® i conservaci¨® del patrimoni cinematogr¨¤fic. Les societats mercantils, tot i que n'hi ha de p¨²bliques, gaireb¨¦ sempre han estat vinculades a vendre producte cultural. Aquestes entitats, com el Teatre Nacional de Catalunya o el Mercat de les Flors, no tenen cap tipus de patrimoni i aix¨° ¨¦s el que els diferencia de la Filmoteca. Una societat mercantil, encara que sigui p¨²blica, t¨¦ ¨¤nim de lucre i molta gent -perqu¨¨ recordem que gran part del patrimoni de la nostra instituci¨® pertany a terceres persones- creu que aix¨° podria obrir la porta a una explotaci¨® mercantilista d'aquest patrimoni". Ho explica una treballadora de la Filmoteca de Catalunya que prefereix que es parli simplement de "col¡¤lectiu" i que no es mencioni el seu nom. El terratr¨¨mol que ha aixecat la publicaci¨® del Projecte de llei del cinema a Catalunya, que, de passada, suggeria la transformaci¨® de la instituci¨® en una societat mercantil, acaba de comen?ar. Fins i tot un grup d'estudiosos del cinema, com F¨¦lix Fan¨¨s, Pere Portabella, Dom¨¨nec Font o Rom¨¤ Gubern que han enviat una carta al conseller reclamant que es desestimi aquesta idea i que es busqui una altra f¨®rmula jur¨ªdica per a la Filmoteca, organisme que actualment dep¨¨n de l'Institut Catal¨¤ de les Ind¨²stries Culturals (ICIC).

Pel departament de Cultura, en canvi, tot ¨¦s una tempesta en un vas d'aigua: "Simplement ¨¦s una opci¨® que estem estudiant per millorar-ne la gesti¨®, res m¨¦s. No hi veiem cap problema. Que si ens preocupa mercantilitzar la Filmoteca? Alg¨² creu que el Teatre Nacional de Catalunya est¨¤ mercantilizat? No, oi?", afirma un portaveu del departament.

Per¨° als treballadors no els agrada que no se'ls hagi consultat a l'hora de suggerir aquest canvi de model i s'inclinen a creure que tot es deu a un factor purament econ¨°mic: "L'explicaci¨® que hem trobat en un informe ¨¦s que s'estalviaven el 16% d'IVA en la construcci¨® del nou edifici de la Filmoteca al Raval. S¨®n 450.000 euros a l'any durant 25 anys". Les obres, despr¨¦s del llarg retard que han sofert a causa, entre altres temes, de l'excavaci¨® arqueol¨°gica, ara ja van endavant a tota m¨¤quina i es confia que es pugui inaugurar a la tardor del 2010.

"L'argument que ens han donat per justificar el canvi ¨¦s que econ¨°micament era la millor opci¨® i que, al mateix temps, agilitaria molt la gesti¨®, per¨° el cert ¨¦s que en el marc en qu¨¨ ens estem bellugant ja tenim bona capacitat de gesti¨®", afegeixen els treballadors.

Des del departament, insisteixen: "Hi ha la voluntat que la Filmoteca sigui un ens m¨¦s ¨¤gil, m¨¦s aut¨°nom, m¨¦s lleuger, aix¨° no ¨¦s una decisi¨® pol¨ªtica sin¨® de funcionament ordinari: es tracta de millorar la capacitat de gesti¨®. El govern ha d'intentar conciliar al m¨¤xim els interessos dels treballadors i el servei p¨²blic, per¨° la prioritat final ¨¦s sempre aix¨° ¨²ltim, el servei p¨²blic. El que estem estudiant ¨¦s simplement com podem donar m¨¦s i millor servei a la ciutadania del pa¨ªs. Si finalment la conselleria creu que canviant l'estatut jur¨ªdic s'aconsegueix que el servei millori, tirar¨ªem endavant amb aquesta reforma. Per¨°, repeteixo: tenint sempre com a prioritat aquesta millora".