De Bartleby a Perec

Ha sortit a les llibreries una nova edici¨® d' Un homme qui dort , una de les primeres novel¡¤les de Georges Perec (1937-1982), un dels valors m¨¦s importants de la narrativa francesa de la segona meitat del segle XX: traducci¨® de Mercedes Cebri¨¢n, Madrid, Impedimenta, 2009. La contracoberta del llibre porta una citaci¨® d'Enrique Vila-Matas -per a la qual cosa em consta que ning¨² no li ha demanat perm¨ªs-, en qu¨¨ l'escriptor barcelon¨ª diu: "Entre els llibres que em van canviar la vida sempre hi va haver els de Perec. Recordo haver-los llegit amb fascinaci¨®". A l'editorial li ha semblat, i no s'equivoca gaire, que el m¨®n literari de Vila-Matas, en especial el seu llibre Bartleby, l'escrivent , ho tenia tot a veure amb aquesta magn¨ªfica novel¡¤la de Perec.

Hi t¨¦ a veure nom¨¦s en part. En efecte, a les p¨¤gines 123 i seg¨¹ent, l'autor hi parla d'un home que "treballava com a escrivent per a un jurista. Amagat darrere d'un paravent, s'estava assegut a l'escriptori i no es movia mai. S'alimentava de galetes de gingebre". No cal llegir m¨¦s: no pot ser ning¨² altre que el personatge de la narraci¨® de Melville. No hi ha dubte, doncs, que L'home que dorm li deu algunes coses al fam¨®s escrivent del novel¡¤lista nord-americ¨¤: ¨¦s un home que un bon dia, en llevar-se, decideix no anar a fer un examen que tenia; es queda estirat en un banc que t¨¦ a la seva mansarda de Par¨ªs; al cap d'uns dies visita els seus pares, al camp, per no fer-hi tampoc res de res; torna a Par¨ªs i es passa el dia ja estirat a la mansarda, ja vagarejant pels carrers de la ciutat; no deixa de llegir Le Monde di¨¤riament i novel¡¤les de lladres i serenos -aix¨° est¨¤ b¨¦-; es renta els mitjons, i fuma Gauloises.

Per¨° la novel¡¤la de Perec ¨¦s important per m¨¦s raons, i desborda el marc de l'ensenyan?a de Bartleby, o les equivalents ensenyances de personatges mandrosos, com ara l'¨ªnclit Obl¨®mov, d'Ivan Gontxarov. La novel¡¤leta de Perec, arribada a la literatura cent dotze anys m¨¦s tard que Bartleby , recull refer¨¨ncies cultes -totes dissimulades en el teixit del text, identificables tan sols per al¡¤lusions- que van, comptant el temps d'aquest mite peres¨®s, molt m¨¦s enrere i m¨¦s avant. Perqu¨¨ l'home de Perec ¨¦s alhora una mena de Di¨°genes modern; un eremita com Sant Antoni -no deixeu de llegir la seva vida narrada per Atanasi, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989-; un aficionat a quedar-se a la seva habitaci¨®, com Pascal -a les Pens¨¦es ve a dir que tots els mals que agafen als homes els v¨¦nen per no ser capa?os de quedar-se tancats a casa, sols-; un admirador del Baudelaire fl?neur ; un bon coneixedor de la literatura sobre el gran t¨°pic de les lletres franceses de la segona meitat de segle XIX, l' ennui , o l'avorriment; un admirador del cap¨ªtol sobre el "vell oce¨¤", dels Cants de Maldoror , de Lautr¨¦amont; un ¨¨mul de Monsieur Teste (Val¨¦ry); un lector dels existencialistes francesos -perqu¨¨ el n¨¦ant de Sartre plana sobre totes i cada una d'aquestes p¨¤gines- ...i qui sap quantes coses m¨¦s. No ¨¦s un llibre que atabali per les seves refer¨¨ncies d'ordre meta-literari, per¨° ¨¦s un fet que n'hi ha un munt, una pila, un gavadal.

En especial, de tot el que s'ha dit, destaca una contra-figura de Bartleby -tan absolutament passiu, ell-, que ¨¦s la del passejant sense dest¨ª per la ciutat -i ara, citar-ne bibliografia seria cosa interminable, sempre comen?ant, jo diria, per aquell conte magn¨ªfic d'Edgar Allan Poe, tradu?t i celebrat per Baudelaire, que ¨¦s L'home de les multituds . L'any 1967 la societat parisenca -i, en ella, la figura d'un home tan especial com Perec- es trobava cansada, ja quasi esgotada pel fenomen de la modernitat, i avan?ava a les palpentes enmig del desconcert i de l'ab¨²lia: si fa no fa com avancem els barcelonins al nostre temps, quan la ciutat se'ns ha convertit, qui ho havia de dir, en "la millor botiga del m¨®n", sens dubte un lloc desavinent per passar-hi la vida: els saltataulells van deixar de fer-ho als anys 1940! Perec va recollir, sense esmentar ning¨² m¨¦s que Kafka en un ep¨ªgraf -"keine Ausweg", diu el de Praga a Un informe per a una acad¨¨mia ; "no hi ha sortida", diu el franc¨¨s- una llargu¨ªssima tradici¨®, molt liter¨¤ria, una mica musical -"Ich bin der Welt abhanden gekommen": "el m¨®n m'ha deixat anar de la m¨¤", Gustav Mahler-, i nom¨¦s una mica pict¨°rica: els pintors, la veritat, quasi sempre a la lluna.

Despr¨¦s va venir el fenomen de la postmodernitat; per¨° quan el lector agafi aquest llibre de gran categoria s'adonar¨¤ que, malgrat la promesa d'una vida sense maldecaps generada per l'oblit de la densitat hist¨°rica als nostres dies, plana damunt nostre, encara, la sensaci¨® que potser el millor que podr¨ªem fer ¨¦s quedar-nos estirats al llit, sortir a vagar pels carrers de la ciutat i fumar una cigarreta cada quaranta-cinc minuts, com aquest enorme personatge an¨°nim de Perec. Perqu¨¨, com llegim en aquest llibre, l'¨²nica soluci¨® del problema hauria estat que el temps hist¨°ric s'atur¨¦s; per¨° el temps, "que coneix la resposta , continua passant".