El Riba de Josep Pla

Com que aquest any es celebra el cinquantenari de la mort de Carles Riba (1893-1959), i la setmana que ve l'Institut d'Estudis Catalans li dedica unes jornades carregades d'especialistes que saben a qui cal retre honor en aquest pa¨ªs tan oblidad¨ªs de mena, dedicarem l'article d'avui a una q¨¹esti¨® que ja ens consta que no ser¨¤ debatuda -perqu¨¨ no n'hi ha per tant- en el transcurs de les dites jornades: la particular visi¨® que Josep Pla va tenir de Carles Riba.

Riba ¨¦s un valor tan enorme, d'un valor tan extraordinari quan s'agafa no precisament a la menuda -sigui en el context de les lletres catalanes del segle XX, sigui en el context que es vulgui-, un home tan sincerament catalanista com profundament cristi¨¤, que, sumant-hi el fet que gaireb¨¦ cap catal¨¤ dels que alenen o alenaven no l'ha llegit o no hi ha ent¨¨s un borrall, ja de la prosa ja dels versos, sempre s'ha tendit a parlar d'ell amb una perspectiva escatol¨°gica i, en el m¨¦s suau des casos, hagiogr¨¤fica. Si no l'han fet sant, a hores d'ara, ¨¦s perqu¨¨ l'¨²nic miracle que se li coneix va consistir a tenir quatre fills, un gendre i dues nores, i pujar-los amb un sou migrat tota la vida: sembla que aquest extrem no ha conven?ut mai el Vatic¨¤, que troba que tenir una dotzena de fills ¨¦s la cosa m¨¦s l¨°gica i natural del m¨®n, i la m¨¦s lloable.

L'¨²nic home de lletres contemporani de Carles Riba que en va parlar amb desimboltura, sense posar cara d'?ngelus, va ser Josep Pla. No ¨¦s que un servidor tingui una devoci¨® pietista pel graf¨°man de Palafrugell, per¨° s'ha de recon¨¨ixer que, en determinades ocasions, ser de pag¨¨s i estar de tornada de gaireb¨¦ tot us desencamina de La Vor¨¤gine i facilita un enfocament poli¨¨dric d'un personatge hum¨¤, massa hum¨¤, molt diferent dels que han practicat els membres de l'esgl¨¦sia ribiana, art¨ªfexs d'un encenser al qual sembla que no se li ha d'acabar mai ni les brases ni l'ess¨¨ncia.

Pla ens ve a dir, en aquesta petita biografia de la s¨¨rie Homenots (Ed. Destino, Obra Completa , vol. 11), que Riba va destacar de seguida, en el context pintoresc i xar¨® de la Barcelona encara amarada de les formes modernistes, com un home de seriosa professionalitat, sever en els seus judicis, exacte en les seves observacions, extenuant en les seves puntualitzacions erudites, gran professor, traductor insigne i autor d'un dels dos llibres m¨¦s importants de tota la poesia catalana del segle, les Elegies de Bierville , essent l'altre Nab¨ª , del seu respectat Josep Carner: "Riba es neg¨¤ rodonament a entrar, des d'un principi, en aquests diversos viaranys del tradicionalisme pairalista. Com que no sentia gens de vocaci¨® per entrar en el martirologi d'aquest ofici i menys encara d'entrar-hi amb un aire rialler, tract¨¤ de resoldre aquest complicat problema: fer d'intel¡¤lectual d'una manera perfectament normal deixant en absolut d'utilitzar l'adulaci¨® o el pintoresc ... I, del pintoresc, el que potser menyspreava amb m¨¦s f¨¤stic era el xaronisme barcelon¨ª, que el treia de polleguera."

Aix¨° no va evitar a Josep Pla esplaiar-se sobre altres aspectes de la persona de l'escriptor: ens assabenta que Riba era, de jove, petit, escanyolit, esblaimat i neulit; ens diu que tenia un rostre que "semblava una cara feta expressa per crispar-se -per produir, en un moment determinat, una sensaci¨® de vinagreta molt carregada, enormement carregada, de vinagre"; ens fa saber que ell, personalment, no va sentir mai cap fal¡¤lera per posar els peus a la famosa i ¨¤ulica tert¨²lia del pont de Vallcarca; comenta que a Riba li va costar molt desfer-se dels "entriquells" provinents d'Eugeni d'Ors, "perqu¨¨ l'objectivitat obliga a dir que la seva obra en prosa d'aquella ¨¨poca est¨¤ molt infeccionada de noucentisme i d'encarcarament dorsi¨¤", i que "potser l?¨²nica cosa que no se li mantenia en la gravetat general era la veu, que tenia lleugerament atenorada i era sempre susceptible de donar un espinguet vitri¨°lic i accidentat". Aix¨° s¨ª: Josep Pla acaba l'esb¨®s de biografia amb una tria de poemes de l'autor que sembla feta per un comit¨¨ de savis i gent de lectura fina: el poema n? 13 del Segon Llibre d' Estances , la segona de les Elegies de Bierville -"S¨²nion! T'evocar¨¦ de lluny amb un cant d'alegria, | tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: | pel teu record, que em dre?a, feli? de sal exaltada, | amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell"-, i el poema n? 7 de Salvatge cor : "Vivim de mort, i no ens ¨¦s grat; | morim d'amor, i no s'hi pensa".

Damunt la pila d'apoteosis i ditirambes generada pels turiferaris que ja hem dit, ?com s'agrairia l'edici¨® d'una antologia d'an¨¨cdotes i faits divers a l'entorn d'aquesta gran figura de les nostres lletres! Aix¨° li donaria un aire m¨¦s gentil, o m¨¦s paradoxal, contradictori i tot, i faria Carles Riba, en la mem¨°ria dels que vindran, m¨¦s tendre i passadora que no ho ha estat fins ara.