M¨²sica al pati

S'ha completat el nou edifici del Conservatori del Liceu. Un conservatori ¨¦s com una escola, per¨° les seves aules s¨®n diferents, s¨®n peces on assajar i s¨®n moltes en comparaci¨® amb qualsevol escola i, ¨°bviament, estan degudament insonoritzades, el que suposa que pr¨¤cticament no es pugui veure el que es fa a cada aula des del passad¨ªs. Es tracta d'una escola en un empla?ament urb¨¤, una escola desenvolupada en al?ada, per plantes. Se situa al barri del Raval, en una part del carrer Nou de la Rambla que des de fa uns anys s'ha vist colonitzat per edificis p¨²blics, comissaries, resid¨¨ncies d'estudiants o oficines d'empreses de l'administraci¨® local amb el seu aire caracter¨ªstic de fa?anes planes, repetitives i endre?ades.

L'edifici ocupa un solar amb dues cantonades que fa que l'edifici tingui tres fa?anes a tres carrers diferents i actu? d'element d'acc¨¦s al parc que es troba a l'esquena de l'esgl¨¦sia de Sant Pau del Camp. La fa?ana curta del Conservatori, transversal al carrer Nou de la Rambla, eixampla la vista cap a la porta del parc amb un gest a la planta baixa que t¨¦ alguna cosa de "torero", clavant el peu i enviant cap al davant el cos de la fa?ana. La fa?ana, en canvi, no ¨¦s especialment rellevant malgrat que la posici¨® de les finestres fa que aquesta s'assembli m¨¦s aviat a un pentagrama que no pas a una fulla de c¨¤lcul com les fa?anes administratives ve?nes. ?s tamb¨¦ un encert que la planta baixa tingui aparadors sobre el carrer Nou de la Rambla, com els d'una botiga -de fet, ho ¨¦s- i permet que la sempre dif¨ªcil planta baixa d'un edifici p¨²blic ajudi a millorar el carrer. Els edificis p¨²blics a Barcelona m¨¦s aviat petits i pr¨¤ctics, comparant-los amb els de Madrid, podrien pensar en com millorar la seva relaci¨® amb el carrer, com ho fa aquest.

El millor del Conservatori ¨¦s a l'interior, i produeix una sensaci¨® similar a quan obrim l'estoig d'un instrument musical de vent i ens captiva amb la seva lluent aparen?a, tant contrastada amb el recobriment exterior. L'edifici per dins ¨¦s auster, potser massa en alguns llocs. El pressupost sembla haver-se invertit en les aules en qu¨¨ es concentra l'activitat musical o en l'auditori, quasi com si fossin un instrument m¨¦s; insonoritzar no ¨¦s barat. Per¨° enmig d'aquest interior d'austeritat funcional apareix un pati de llum circular sobre la primera planta, que reconcilia l'edifici amb l'arquitectura. Un pati de poc m¨¦s de deu metres de di¨¤metre i de tres plantes d'al?ada vidriat en la totalitat de la seva superf¨ªcie i amb un especejament molt elaborat de la seva fusteria met¨¤l¡¤lica que el fan espl¨¨ndid. Nosaltres el veiem en arribar a la primera planta com un cilindre retallat contra el sostre i des del que es transparenta l'organitzaci¨® de l'edifici. El cilindre arrenca sobre un espai exterior de proporcions quadrades, al paviment del qual hi ha la lluerna de la planta baixa. Cap a dalt aquest tambor il¡¤lumina els passadissos interiors de les aules i a la darrera planta, al lloc amb m¨¦s llum, permet disposar seguint la seva circumfer¨¨ncia les places de lectura de la biblioteca. A cada planta fa un servei diferent i t¨¦ uns espais diferents al seu voltant. Per un edifici aix¨ª, que s'ha obligat a seguir les alineacions dels carrers i a edificar tot el volum, aquest pati i, especialment en ser rod¨®, permet ordenar tots els espais de les plantes que d'altra manera haurien resultat laber¨ªntics i naturalment foscos. El pati m¨¦s que il¡¤luminar sembla brillar enmig dels acabats pragm¨¤tics de les instal¡¤lacions del nou Conservatori. En un edifici com aquest el pati representa que la forma no ¨¦s nom¨¦s incumb¨¨ncia de les fa?anes. Els projectistes, en haver donat aire a l'interior del edifici i concentrar-lo en aquest cilindre transparent, han perm¨¨s entendre que l'espai no signifiqui tan sols cabuda o distribuci¨®, aqu¨ª espai ¨¦s forma.

Algunes vegades ens preguntem en qu¨¨ consisteix la feina d'un arquitecte, aquest ¨¦s un exemple perfecte per mostrar-ho. Un edifici ¨¦s una construcci¨® en qu¨¨, com en la que ens ocupa, intervenen moltes coses i on tot ha de funcionar correctament: la posada en obra, el control de qualitat, les instal¡¤lacions. L'arquitectura ¨¦s un "plus", alguna cosa que ning¨² demana, que no figura en el programa per¨° que fa que ens hi trobem millor, com aquest pati, la resta ¨¦s construcci¨®, el pati ¨¦s m¨²sica