L'ou de la serp

Natura morta

de Jordi Faura

Edicions Bromera

96 p¨¤gines. 10 euros

Jordi Faura (Sabadell, 1982) va afermant-se com un dels valors m¨¦s prometedors de la dramat¨²rgia catalana contempor¨¤nia. Les seves peces m¨¦s recents, entre les quals cal destacar Hikikomori ( L'era del buit ), s'inspiren en fets de l'actualitat m¨¦s roent que prenen una dimensi¨® extraordin¨¤ria per captar les patologies dels humans del segle XXI. Natura morta parteix, concretament, d'un cas real que es va descobrir la primavera del 2008: les atrocitats comeses per Josef Fritzl, l'anomenat carceller d'Amstetten , de les quals la premsa es va fer ress¨° amb tota mena de detalls truculents.

M¨¦s que en l'aspecte escabr¨®s d'aquesta barbaritat, l'obra de Faura intenta trobar el sentit metaf¨°ric que se'n pot deduir: els sediments del nazisme latent en la societat austr¨ªaca, la viol¨¨ncia del seu sistema patriarcal i les fugues atroces que es produeixen en societats resclosides, proclius a la temptaci¨® ontol¨°gica del mal. Faura mostra qu¨¨ s'amaga darrere d'una natura morta , en aparen?a harm¨°nica, tranquil¡¤la i ordenada, com pot ser la societat austr¨ªaca que tant va fustigar Thomas Bernhard, especialment a La pla?a dels Herois (1988). Les crueltats perpetrades per Fritzl serien, doncs, un epifenomen de la vertadera plaga que viu el poble austr¨ªac (i europeu en general): la perviv¨¨ncia i amena?a del nazisme (i derivats).

Amb escenes escarides, la hist¨°ria real del carceller d'Amstetten ¨¦s essencialitzada en diverses claus metaf¨°riques que, amb m¨¦s o menys encert, esmolen alguns dels topois de la contemporane?tat: la fam¨ªlia burgesa que viu nom¨¦s d'aparences, l'ordre fal¡¤la? que simbolitza el jard¨ª de la casa, l'autoritat paterna que amaga una conducta desp¨°tica, la submissi¨® de la dona fins a extrems patol¨°gics o la viol¨¨ncia de les interrelacions familiars, entre d'altres. En el context de la societat austr¨ªaca, Fritzl encarna la doble moral que amaga la crueltat m¨¦s esfere?dora sota formes de refinament exquisides.

Natura morta , premi Ciutat d'Alzira 2008, se centra en la recreaci¨® de l' entourage que envolt¨¤ Fritzl i les seves v¨ªctimes per tal d'exposar el grau d'inconsci¨¨ncia o de miopia dels qui, per omissi¨®, es converteixen en c¨°mplices de les monstruositats, i tamb¨¦ per emfasitzar la completa anihilaci¨® mental i f¨ªsica d'Elisabeth i dels seus fills-n¨¦ts , Kerstin i Stefan, incapa?os de fer res per revoltar-se contra l'esclavatge. Paral¡¤lelament, els fills educats de manera impecable en el sistema de valors austr¨ªacs manifesten dues tend¨¨ncies contraposades: Lisa, la voluntat de fugir de la podridura moral; Alexander, la fascinaci¨® per la viol¨¨ncia i la for?a...

La proposta esc¨¨nica de Faura potencia, tant en els personatges com en la disposici¨® espacial i la sintaxi temporal, la contraposici¨® entre el m¨®n de la superf¨ªcie (el de les aparences) i el m¨®n subterrani que n'¨¦s r¨¨plica (l'infern de la barb¨¤rie). A m¨¦s, per defugir del naturalisme est¨¨tic i del sensacionalisme period¨ªstic, concep un espai esc¨¨nic m¨¦s suggeridor que no pas realista i procura la m¨¤xima contenci¨® expressiva a trav¨¦s sobretot de l'el¡¤lipsi, la met¨¤fora i la meton¨ªmia. No interessa els fets en si, prou esbombats, sin¨® el sentit parab¨°lic que expressen: l'ou de la serp que es cova en les ments i els pobles de l'Europa actual.