Els 'yuppies' del XIX

Entre els anys 1800 i 1850, van proliferar a Catalunya una s¨¨rie de personatges emprenedors, sovint d'origen humil i normalment de pobles de la costa, que van anar a fer les am¨¨riques i, en menys de cinquanta anys, van amassar tot l'or que el Regne de Castella els havia negat en prop de tres-cents anys, des del descobriment del Nou M¨®n. Van ser els yuppies del vuit-cents delerosos de fer duros a cabassos i ben r¨¤pidament, amb tota mena de negocis, inclosos els il¡¤legals, i amb molt bones relacions amb la corona espanyola.

Retornats al seu pa¨ªs d'origen, els indianos o americanos , els que van poder-se enriquir, constru?ren, al llarg de tota la costa i tamb¨¦ per a l'interior, caseries imponents i ostentoses, ins¨°lites fins llavors a Catalunya, voltades de jardins ex¨°tics, amb llacs, rocalles, paons, buguenv¨ªl¡¤lees i palmeres a dojo. Un patrimoni arquitect¨°nic passat de voltes i excepcional que va incidir en el paisatge integrant-s'hi com una rara cristal¡¤litzaci¨® geol¨°gica. Una bona part del qual encara est¨¤ per identificar, ben con¨¨ixer i catalogar.

Josep Xifr¨¦, nascut Arenys el 1777, va arribar a ser l''indiano' m¨¦s ric d'Espanya

D'uns anys en?¨¤, per¨°, i per diverses bandes, s'ha comen?at a reivindicar tal com es mereix. Diversos ajuntaments de la costa, el Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya i tamb¨¦, sobretot, la iniciativa privada d'alguns historiadors i periodistes han comen?at a obrir la porta dels indianos i els seus fabulosos o estrafolaris palauets. De Cambrils a Vilanova i la Geltr¨², Sitges o Barcelona, i d'Alella, Caldetes o Lloret, fins a Begur, se'n pot trobar un bon rastre. La feina grossa, per¨°, tot just acaba de comen?ar.

- D'indianes i d'indianos . Tot i que el gruix m¨¦s important es va donar durant els primers cinquanta anys del segle XIX, l'espectre dels indianos, o indians, arrenca cap al darrer ter? del segle XVIII, quan es va liberalitzar el comer? d'ultramar i, per tant, els catalans van poder accedir al mercat d'Am¨¨rica, i s'est¨¦n fins a finals del segle XIX, amb la p¨¨rdua de Cuba i Filipines, i, encara, malgrat aix¨°, continuaria, molt m¨¦s t¨ªmidament, fins a les dues primeres d¨¨cades del XX, en aquest cas centrat sobretot a l'Am¨¨rica del Sud. Els primers comerciants catalans del set-cents que van establir relacions a l'altra banda de l'Atl¨¤ntic ho van fer mig camuflant-se instal¡¤lant seus a Cadis, quan era el port legal d'arrencada cap al Nou M¨®n, juntament amb el de Sevilla que ja havia perdut del seu inicial protagonisme.

Els primers productes exportats pels comerciants catalans van ser l'aiguardent, el vi, els fruits secs, el paper i, entre altres coses, els teixits pintats de lli, un material que s'adquiria ja teixit a diversos pa?sos europeus i es tintava a Barcelona i altres localitats catalanes. M¨¦s endavant es passaria al cot¨®, comprat a Malta procedent d'Egipte, que ja es filaria i teixiria al pa¨ªs i tamb¨¦ s'estamparia per fer les famoses indianes que, per cert, no tenen res a veure amb els indianos , at¨¨s que el seu nom procedia de l'altra banda del planeta, ¨¦s a dir de l'?ndia.

Inicialment, el mercat de les indianes era la resta d'Espanya, m¨¦s tard, amb la proliferaci¨® de la ind¨²stria t¨¨xtil, es va estendre cap a Europa, cap a finals del segle XVIII i l'inici del XIX. L'augment de la producci¨® va fer plantejar-se als fabricants la recerca d'altres indrets prove?dors de la fibra del cot¨®, que via Malta resultava massa cara, i llavors va ser quan van comen?ar a importar-ne de les plantacions americanes, bo i aprofitant els viatges de tornada dels vaixells d'alguns indianos que cada vegada van anar ampliant l'¨¤mbit de les mercaderies fins a arribar a tr¨¤fic d'esclaus, just al moment en qu¨¨ la resta d'europeus havien comen?at a deixar-lo de banda quan va ser declarat il¡¤legal.

- De Cuba a Barcelona. El lloc clau dels comerciants catalans va ser l'illa de Cuba convertida, arran de la p¨¨rdua de les col¨°nies continentals, en el punt estrat¨¨gic i neur¨¤lgic del comer? entre Espanya i Am¨¨rica. Cal aclarir que ni tots els americanos van fer fortuna -n'hi va haver molts que van fracassar- i que tampoc no tots no eren ni molt menys catalans, mallorquins o valencians. Al nord d'Espanya tamb¨¦ van proliferar i, de fet, l' indiano principal de tots, Antonio L¨®pez, marqu¨¨s de Comillas, era de Cant¨¤bria, tot i que s'acabaria instal¡¤lant a Barcelona i s'emparentaria amb els G¨¹ell, que no en va era una altra influent fam¨ªlia d' indianos .

A m¨¦s del transport mar¨ªtim, que van catalitzar uns quants, molts catalans van muntar botigues -encara avui a un colmado gran all¨¤ se'n diu un catal¨¢n . Tamb¨¦ els que van poder, sovint mitjan?ant tr¨¤fic d'influ¨¨ncies, van establir grans xarxes comercials que arribaven fins als Estats Units, via Nova York. Altres van adquirir Ingenios i es van dedicar al sucre, amb el benent¨¨s de l'esclavatge que encara imperava a l'illa, i del que tamb¨¦ ells n'eren responsables. Els m¨¦s relacionats amb el poder pol¨ªtic i militar espanyol van aconseguir monopolis que els comportarien suculents ingressos a les respectives fortunes.

Uns indianos es van quedar a Cuba i van fundar grans empreses com Partag¨¤s o Bacard¨ª. D'altres, no gaires, van ser partidaris de la independ¨¨ncia cubana, segurament devien ser els menys afavorits per la fortuna i no hi tenien res a perdre. La majoria, per¨°, en van ser totalment contraris i van adoptar una postura dretana i reaccion¨¤ria. Les dues guerres cubanes, del 1868-1878 i del 1895-1898 -que va comportar la p¨¨rdua definitiva de les col¨°nies- van acabar tamb¨¦ amb el gruix de les anades i vingudes dels americanos . El 98, marca la darrera onada de retorn de Cuba a Catalunya, un fet que va comportar paradoxalment una decisiva nova entrada de diner al pa¨ªs, i que va propiciar una part important de les construccions fetes amb l'or d'ultramar, moltes d'elles ja inscrites en el modernisme.

Per¨° els indianos m¨¦s rics ja havien retornat molt abans, malgrat que continuessin tenint negocis de molta volada a l'illa. Joan G¨¹ell i Ferrer, per exemple, nat a Torredembarra el 1800, i pare d'Eusebi G¨¹ell -el mecenes de Gaud¨ª-, ja s'havia instal¡¤lat de nou a Barcelona el 1862, igual que Josep Xifr¨¦, nascut a Arenys de Mar el 1777, que ja es trobava a Barcelona a la d¨¨cada de 1830. Els poderosos G¨¹ell, Xifr¨¦, o els Vidal Quadras, entre altres, es van fer cases, o en van restaurar, en un estil neocl¨¤ssic, auster i lux¨®s alhora, que tenia connotacions italianes i tamb¨¦ colonials. Uns edificis que embadalien quan els va con¨¨ixer Joaquim Torres-Garc¨ªa -la fam¨ªlia del qual tamb¨¦ era d'indians, encara que dels pobres- i que el pintor catal¨¤/uruguai¨¤ va considerar com l'arquitectura m¨¦s bonica del m¨®n.

Altres indianos primerencs, menys rics i cultivats, van utilitzar un estil m¨¦s popular i tamb¨¦ m¨¦s clarament colonial, amb refer¨¨ncies ex¨°tiques i crom¨¤tiques preses directament de l'arquitectura i el paisatge antill¨¤. El poble de Begur ¨¦s un dels millors exemples d'aquesta altra arquitectura, m¨¦s na?f, per¨° igualment plena d'encant. Cap a les d¨¨cades de 1870 i 1880, aquest estil colonial s'unir¨¤ a l'eclecticisme premodernista, i donar¨¤ obres espectaculars i una mica inclassificables estil¨ªsticament com ara el Palau de la Plana Novella, a Olivella, o, tamb¨¦, el Parc i el Palau Sam¨¤ de Cambrils, aquest darrer projectat per Josep Fontser¨¨ el 1882 per a Salvador Sam¨¤ Torrents, segon marqu¨¨s de Marianao, tamb¨¦ promotor i propietari del Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat.

Poc despr¨¦s, irrompria el carnaval del modernisme i val a dir que l'estil del 1900 deuria molt a les excentricitats, agosarades, i tamb¨¦ de nou ric, que havien encarregat pr¨¨viament molts indianos obrint cam¨ª a la interessant disbauxa. De fet, molts d'ells, sobretot els nouvinguts arran del 98, serien grans clients del modernisme, almenys fins ben entrada la d¨¨cada de 1910.

?s un fet indiscutible que els catalans revinguts de Cuba -la majoria dels quals havien estat, o coneixien ben de prop, Nova York que tenia l¨ªnia directa amb l'Havana- van injectar riquesa i modernitat a Catalunya. Per¨° tampoc van ser ni de bon tros els ¨²nics. L'anterior p¨¨rdua de les col¨°nies del continent americ¨¤ a la d¨¨cada de 1820 ja havia propiciat una pujada de l'economia, sobretot en l'emergent sector industrial. No obstant aix¨°, els indianos m¨¦s poderosos van impulsar les xarxes ferrovi¨¤ries, com la de Matar¨® creada per Miquel Biada, segurament per donar flu?desa als propis negocis, tamb¨¦ van incidir en alguns eixamples i millores urban¨ªstiques, i en alguns casos van crear hospitals i escoles i van restaurar o bastir de nova planta esgl¨¦sies, tant per demostrar la pr¨°pia riquesa com, segurament, per tranquil¡¤litzar la seva consci¨¨ncia d'haver fet el diner r¨¤pid i, sovint, amb pocs escr¨²pols. No cal dir que van incidir igualment als cementiris, amb panteons superbs, encara avui admiraci¨® de propis i estranys. Tamb¨¦ van saber invertir, comprar o crear ind¨²stries, sureres, t¨¨xtils, metal¡¤l¨²rgiques o de materials per a la construcci¨®. Si a Catalunya es furga per qualsevol gran empresa o realitzaci¨® de l'¨¨poca -arquitect¨°nica, cultural o del tipus que sigui- sempre acabar¨¤ apareixent algun indiano , ja sigui de Cuba, Venezuela, M¨¨xic, Argentina o l'Uruguai. Fins i tot en la nostrada Ben Plantada, que d'Ors va fer n¨¦ixer a Assunci¨®n; naturalment, per¨°, els pares de la Teresa eren de Vilanova!

- Un boc¨ª de cel per a en Xifr¨¦. Josep Xifr¨¦ i Casas (Arenys de Mar, 1777-Horta, Barcelona, 1856) va ser l' indiano m¨¦s ric d'Espanya. Fill d'un altre indiano que va morir arru?nat a Cadis quan ell nom¨¦s tenia deu anys. Amb vint-i-un va embarcar-se cap a Cuba i va entrar a treballar en una f¨¤brica de baguls de l'Hanava propietat d'un seu covilat¨¤ anomenat Mari¨¤ Carb¨®. Paral¡¤lelament va iniciar el comer? amb Estats Units, amb sucre, melassa, caf¨¨, aiguardent i esclaus -quan encara aix¨° es podia fer a Am¨¨rica del Nord. Despr¨¦s, en va continuar tenint al seu Ingenio de Cuba i els tenia ben vestits amb barret incl¨°s amb les inicials de la casa. Fins i tot va idear un sistema d'alliberar-los, sembla que a canvi d'una explotaci¨® laboral desmesurada. Tamb¨¦ es diu que pel dia del seu sant, per celebrar-lo, cada any alliberava un esclau.

Ben aviat, l'arenyenc va obtenir el monopoli del comer? de pells i va ser-ne un gran distribu?dor a Nova York on es va casar amb la filla del seu soci nord-americ¨¤, la Juditt Downing. Va fer tants diners, que, despr¨¦s d'estar un temps a Nova York fent de prestamista , es va retirar a Par¨ªs el 1830, bo i passant pr¨¨viament una temporada a Anglaterra. A Barcelona va comen?ar a invertir en negocis immobiliaris, i va fer construir el fam¨®s edifici neocl¨¤ssic on hi ha Les Set Portes, conegut com els Porxos d'en Xifr¨¦, que va fer dentetes a la millor burgesia barcelonina. Cap al 1840 ja s'hi havia instal¡¤lat deixant enrere la capital parisenca. Entre 1845 i 1848 tamb¨¦ va construir un magne hospital al poble d'Arenys, segons disseny propi, tamb¨¦ d'exquisit neocl¨¤ssic, inspirat directament en un dels edificis m¨¦s emblem¨¤tics de San Fernando de la Isla a Cadis. A la cripta de l'hospital va situar el seu propi sepulcre, amb escultures d'un dels autors de l'?pera de Par¨ªs, Achille Gumery. L'edifici d'Arenys era una construcci¨® tan fant¨¤stica com desmesurada, de milers de metres quadrats, at¨¨s que llavors nom¨¦s hi havia deu malalts per instal¡¤lar-hi.

Jose¨ªto Xifr¨¦, fill del negrer mecenes, va pactar amb l'Ajuntament d'Arenys la reutilitzaci¨® de l'hospital, amb una part destinada a guarderia i, despr¨¦s, a escola que sempre regides per monges. L'any 1924, es va cedir l'¨²s a la Diputaci¨® i va fer d'hospital fins al 1933. Llavors la Generalitat va instal¡¤lar-hi un orfenat i m¨¦s tard va passar a dependre de la Junta de Protecci¨® de Menors, i, encara en temps de la Rep¨²blica, un Preventori-Escola per a Tuberculosos, tal aclareix Gl¨°ria Camarero, estudiosa de Xifr¨¦ i el seu emblem¨¤tic edifici. L'any 1940, de nou en mans de la Diputaci¨® es va cedir al Frente de Juventudes fins al 1954, just llavors va ser un Alberg Juvenil, tamb¨¦ regit per la Falange Espa?ola fins al 1977. Ja en ¨¨poca democr¨¤tica una campanya popular va preservar el jard¨ª/hort que el presideix d'una intervenci¨® immobili¨¤ria. Despr¨¦s va ser Institut i, el 1990, Jutjats, nom¨¦s per dos anys, arran d'una invasi¨® de termites que van deixar l'antic hospital desallotjat. I finalment, el 2001, es decideix convertir-lo en el nou ajuntament i s'inicien les obres de restauraci¨® en mans de l'Escola Taller municipal.