Scott

No s¨¦ si aprofitant les rebaixes o no, un company em va dir que s'havia comprat un e-reader . I que entre els llibres incorporats i un obsequi especial, a dins hi tenia 1.500 e-books . "Ja em puc desfer d'un ter? de biblioteca; el que guanyar¨¦ al pis!", deia cofoi.

Com que el tema ¨¦s, d'uns anys en?¨¤, gaireb¨¦ arma llanc¨ªvola de divorci, enmig de l'insomni vaig passejar pel despatx de casa. Quins podrien anar fora, en el meu cas? Potser ?ltimas tardes con Teresa , amb aquella portada impagable d'una Teresita Serrat en el descapotable fotografiada des de dalt pel gran Oriol Maspons i que un va intentar reproduir sense gr¨¤cia ni enquadrament i amb un Ford Fiesta des del balc¨® quan tothom tenia vint anys... No, aquest deixem-lo.

Aix¨° s¨ª: o la versi¨® catalana (Mallafr¨¦) o la castellana (Mar¨ªas) del Tristram Shandy : el que soni millor, aix¨ª, a l'atzar, el mateix fragment... Ara entenc per qu¨¨ porten tants anys. I Anna Karenina ? El subratllat que m'hi van fer en aquella plana sempre el podria reproduir a l' e-reader , diuen... Aquest, segur: el Ross McDonald de La piscina de los ahogados , que t¨¦ la punta rosegada pel cocker, que no va soportar els gelos quan el nen. Li sortien llavors a aquell boig (el ca) les dents.

Els dos manuals de literatura del batxillerat! Aaaara! Fora romanticismes: ni la lletra formal irreconeixible avui per infantil que es combina amb dibuixets pels marges ni la nota tragic¨°mica: "Si este libro se perdiera, como puede suceder, es de un pobre estudiante, que lo ha de menester". I aquest?: La torcha al o¨ªdo, de Canetti, ja sense la hiperb¨°lica dedicat¨°ria que sab¨ªem que no es compliria i que, amb els anys, vaig mig arrencar...

Van passar dues hores i tres cossos de lleixes, les necess¨¤ries per comprendre que no me'n desfaria de cap, mai. Res d'esporgar, ni de truca digital. D'alguna manera, cada llibre explica la meva vida o cap¨ªtols d'ella. S¨®c jo mateix i els meus, passat i present, de peu a cada prestatge. No vull buits, fantasmes, abs¨¨ncies de marques que s¨®n les meves... I s¨¦ llavors que el meu dest¨ª ser¨¤ una mica com el del Scott, que es va pesar els queviures per alleugerir la seva motxilla i la dels companys per sortir del desert gelat per¨°, tot i aix¨ª, van morir a disset kil¨°metres d'un dip¨°sit de provisions. No se sap si duia la selecci¨® de novel¡¤les poloneses i russes que havia passejat per tota l'Ant¨¤rtida, per¨° s¨ª que arrossegava al trineu setze kilos de f¨°ssils del Paleozoic tard¨¤. Ja veig que la negociaci¨® amb l'advocat de la dona ser¨¤ dura.