Encontre a Malapaga

La descripci¨® del m¨®n.

Llibre de les meravelles

Marco Polo

Traducci¨® de Manuel Forcano

Proa

714 p¨¤gines. 29 euros

La cultura occidental va estar de sort aquell any 1298: a la genovesa pres¨® de Malapaga, Marco Polo va con¨¨ixer un altre captiu, l'escriptor de novel¡¤les de cavalleria Rustichello da Pisa, que en llengua d'o?l va recollir el relat dels continguts del m¨®n que el veneci¨¤ havia vist al llarg dels vint-i-cinc anys que va passar a Orient. Les grans extensions asi¨¤tiques l'havien dut fins a la cort del m¨¦s gran dels emperadors, el Gran Khan Kublai, a qui Niccol¨° i Mateo Polo portaven una mica d'oli de la ll¨¤ntia del Sant Sepulcre de Crist.

Aviat el jove Marco es va guanyar la confian?a del Senyor de tots els T¨¤rtars i el va servir en importants missions; fins i tot va tornar a Ven¨¨cia el 1295 com a ambaixador del Khan davant Roma i "els altres reialmes de la cristiandat". La cr¨°nica liter¨¤ria de Rustichello va tenir tant d'¨¨xit que ja en aquell moment s'ajuntava la gent a les portes de la pres¨® per saber de l'aventura. I l'¨¨xit ¨¦s un dels condicionants que fa molt dif¨ªcil editar La descripci¨® del m¨®n de Marco Polo perqu¨¨ durant els seus primers cent cinquanta anys de vida va ser copiada una centena i mitja de vegades i no hi ha dos manuscrits iguals. Despr¨¦s la impremta va fer que augment¨¦s enormement la seva difusi¨® i la fama del m¨¦s conegut dels viatgers de totes les ¨¨poques. La m¨¤ de Rustichello va ser determinant a l'hora d'aconseguir un ress¨° tan extraordinari, ajudat, dos-cents anys despr¨¦s, per la primera edici¨® del relat, incl¨°s en una de les col¡¤leccions de viatges m¨¦s importants del Renaixement, els Navigationi et viatggi de Giovanibattista Ramusio. Aqu¨ª Marco Polo ¨¦s ja el m¨ªtic prototip de viatger renaixentista: el nou Ulisses veneci¨¤ s¨ªmbol de l'¨¤nsia expansiva i descobridora occidental.

La gent anava davant d'una pres¨® a escoltar la 'primera versi¨®' del viatge de Marco Polo

Un mite lloat i tamb¨¦ injuriat, perqu¨¨ aquest ¨¦s el preu que ha de pagar l'art¨ªfex d'una gran gesta singular envoltada de silenci biogr¨¤fic. Gaireb¨¦ tot el que se sap de Marco prov¨¦ del seu propi relat; res estrany, per altra banda, perqu¨¨, quina import¨¤ncia podia tenir la hist¨°ria d'una senzilla fam¨ªlia d'emigrants venecians -croats d'origen catal¨¤, com s'ha suggerit- a la Constantinoble del segle XIII?

Si actualment ¨¦s dif¨ªcil portar els comptes bibliogr¨¤fics sobre els que han dedicat temps a un dels viatges m¨¦s fascinants i m¨¦s ben relatats de la hist¨°ria d'Occident, m¨¦s conflictiu ¨¦s decidir com s'edita un text que ja des del seu mateix t¨ªtol crea problemes. Aquest ¨¦s el repte que s'imposen Manuel Forcano, responsable tant de la traducci¨® al catal¨¤ i les anotacions com de les imprescindibles introduccions a les diferents parts del viatge poli¨¤, i Francesco Ardolino, autor dels excel¡¤lents i personals pr¨°leg i ep¨ªleg. Des de l'estudi de les diferents versions manuscrites -les de la tradici¨® francesa agermanades pel t¨ªtol Le divisement dou monde (descripci¨®, disposici¨® o mesura del m¨®n), les italianes marcades pel sobrenom amb el que es coneixia la fam¨ªlia Polo, Milione , les llatines, De mirabilibus mundi , i les v¨¨netes, a m¨¦s de versions en d'altres lleng¨¹es- i des de l'an¨¤lisi dels posteriors esfor?os filol¨°gics per oferir edicions fidels a un possible arquetipus de la cr¨°nica, el lector en llengua catalana disposa per primera vegada d'una versi¨® integral del llibre poli¨¤. Forcano i Ardolino es basen en l'edici¨® anglesa de 1938, on Paul Pelliot i Arthur-Christopher Moule recollien tota la tradici¨® textual de l'obra, i en la posterior edici¨® francesa de 1955 a c¨¤rrec de Louis Hambis.

Aquesta edici¨® catalana acompanya al lector amb els ajuts documentals i hist¨°rics de Forcano on s'expliquen les realitats orientals i occidentals contempor¨¤nies al viatge, i s'entenen aix¨ª, situacions, dist¨¤ncies i decisions al llarg de molts anys de contacte amb les cultures de l'altre i moltes de les meravelles retingudes per la mem¨°ria del viatger. En el seu ep¨ªleg, Ardolino ofereix un estudi de la recepci¨® catalana de La descripci¨® del m¨®n on s'endevinen tamb¨¦ les tribulacions de l'editor d'una obra universal. I en aquestes meditacions se sent al propi Rustichello pensar en la "gran desgr¨¤cia" que hagu¨¦s estat no posar "per escrit totes les grans meravelles que va veure o va acceptar de veres , de tal manera que les altres persones que ni les han vistes ni les han conegudes pas, les s¨¤piguen gr¨¤cies a aquest llibre."