Lenz

De la m¨¤ traductora de Jordi Ib¨¢?ez Fan¨¦s -que ha reelaborat, molt b¨¦, una traducci¨® seva de fa uns quants anys- ens arriba una de les obres, totes emblem¨¤tiques, de Georg B¨¹chner, aquell autor alemany del qual Luk¨¢cs, a la Breu hist¨°ria de la literatura alemanya , va dir que significava la veritable fi del romanticisme germ¨¤nic i l'inici d'un g¨¨nere que sens dubte apreciava m¨¦s, ¨¦s a dir, els or¨ªgens del nou realisme, si m¨¦s no aquella incid¨¨ncia de la secularitat, inclosa la pol¨ªtica, que va significar l'anomenat per¨ªode del Vorm?rz alemany, que va del 1815 al 1848.

Com faria tamb¨¦ amb Wozzeck , o Woyzeck , B¨¹chner va narrar un segment de la hist¨°ria d'un contemporani seu, en aquest cas el literat Jakob Michael Reinhold Lenz (1751-1792), home tirant a l'extravag¨¤ncia, les fac¨¨cies i la melancolia, amic de Goethe durant els anys d'Estrasburg de tots dos, i autor d'una s¨¨rie prou abundosa d'obres dram¨¤tiques, narratives i d'informes militars -va ser el primer a proposar que als ex¨¨rcits hi haguessin dones, per apaivagar els fogots de la soldadesca-, relativament desconegut del m¨®n sencer, i m¨¦s aviat fam¨®s, avui dia, per haver donat nom a aquest esb¨®s de narraci¨® -que en tant que esb¨®s ¨¦s una cosa genial i no l'hi falta res, com a la "Simfonia inacabada" de Schubert- del molt m¨¦s enorme Georg B¨¹chner.

De Lenz, l'home, Goethe en parla a Poesia i veritat en termes no del tot despectius -i aix¨° ja ¨¦s molt, tractant-se d'ell-: "Lenz va comportar-se sempre d'una manera m¨¦s iconoclasta [que Herder] contra els usos tradicionals del teatre, i volia que s'actu¨¦s a la manera shakespeariana absolutament a tot arreu ... Per definir la seva manera de ser nom¨¦s sabria emprar la paraula anglesa whimsical [un diccionari la tradueix com "capritx¨®s", per¨° tamb¨¦ com "inestable", "de car¨¤cter err¨ªvol"] ... i potser per aix¨° ning¨² com ell no va estar tan capacitat per sentir i imitar les extravag¨¤ncies i els desvaris del geni de Shakespeare". Van tenir amistat un quant temps, com s'ha dit, per¨° despr¨¦s Goethe se'l va espolsar, entre altres raons perqu¨¨ l'admirava en exc¨¦s i perqu¨¨ Lenz es va enamorar de la mateixa dona que Goethe pretenia, Friederike Brion.

Partint de la vida err¨¤tica, i al final alienada de Lenz, B¨¹chner, de vida escassa (1813-1837), va elaborar aquest text tamb¨¦ molt breu, que ¨¦s una de les perles de la literatura alemanya del ja anomenat per¨ªode del Vorm?rz, per¨° tamb¨¦ un vague ress¨° de l'¨¨poca de l'Sturm und Drang. All¨° que va interessar a B¨¹chner d'aquesta figura -com havia estat el cas de la seva atenci¨® per la figura d'aquell soldat que va matar la seva dona a causa de la gelosia, i despr¨¦s va tirar, a la llum platejada de la lluna, l'arma del delicte, tot plegat en una mena de prefiguraci¨® d'una imatge molt estimada per Garc¨ªa Lorca- va ser el car¨¤cter inclassificable d'una persona, la seva radical incomoditat respecte a les classes i els arranjaments socials de l'¨¨poca, el tarann¨¤ mudable, i la tirada -ja quasi pr¨°pia de les figures nihilistes d'un Dostoievski- a fer front a aquests abismes amb una imaginaci¨® o una capacitat simb¨°lica for?a fora del com¨²: si voleu veure-hi, tamb¨¦, una prefiguraci¨® del m¨®n de Kafka, aix¨° estar¨¤ ben vist.

Hi ha un altre home de lletres important¨ªssim, ara del segle XX, que en va parlar amb una admiraci¨® sense mesura: Elias Canetti. En el pr¨°leg d'aquesta edici¨®, que ¨¦s un treball de fin¨ªssim germanista, Ib¨¢?ez ens adre?a a les primeres p¨¤gines d' El joc d'ulls , en qu¨¨ Canetti narra el seu descobriment de Woyzeck i de Lenz malgrat les precaucions de la seva dona, Veza. Aquesta havia amagat el volum d' Obres completes de B¨¹chner que Canetti havia comprat una vegada, amb por que el seu home no arrib¨¦s a escriure ni una sola p¨¤gina si les llegia. Va passar el temps; Canetti va escriure Die Blendung , o Auto de Fe , i nom¨¦s despr¨¦s Veza li va ensenyar el lloc en qu¨¨ havia amagat l'obra de B¨¹chner: darrere d'uns drames de Victor Hugo que, sens dubte, Canetti mai no s'hauria proposat de llegir. L'escriptor li va dir a Veza, llavors: "Per qu¨¨ me l'has amagat?" Ella va respondre: "Pots estar content de no haver-lo conegut abans. Et penses que, si l'haguessis conegut, hauries estat capa? d'escriure res? B¨¹chner tamb¨¦ ¨¦s el m¨¦s modern de tots els escriptors. A B¨¹chner no se'l pot imitar. L'¨²nica cosa que es pot fer ¨¦s sentir vergonya i dir: 'Per qu¨¨ escric, jo?'. L'¨²nic que es pot fer ¨¦s mantenir la boca tancada. I aix¨°, no volia que ho fessis".

Nom¨¦s despr¨¦s d'aquest episodi Canetti va llegir B¨¹chner, i m¨¦s endavant va escriure: "Vaig acomodar-me i, sense afegir-hi paraula, vaig llegir el fragment en prosa m¨¦s extraordinari que ha existit. La nit de Wozzeck va anar seguida del mat¨ª de Lenz , sense haver dormit ni un sol instant. Llavors la meva novel¡¤la [ Die Blendung ] se'm va fer miques, va quedar redu?da a pols i cendra". La lli?¨® ¨¦s clara: si el nostre lector escriu en aquests moments, que llegeixi Lenz quan haur¨¤ acabat el llibre; si ha escrit i ho ha fet molt malament, que el llegeixi i no escriur¨¤ mai m¨¦s; i si no escriu, que no es preocupi: aquesta lectura ¨¦s per a ell.