El metro del carrer "A"

Fins fa uns anys era un carrer estrany, m¨¦s pensat per a xofers que per a vianants, de fet el nom carrer "A" ja sembla insinuar que no es tracta d'un carrer com els altres. S'obre pas a la Zona Franca entre llargues tanques, naus industrials i contenidors apilats que formen la seva fisonomia. Ara aquest carrer ha canviat, li ha aparegut una estructura de formig¨® armat que suporta el doble viaducte de la l¨ªnia 9 del metro. Aquesta estructura encara per acabar mereix un comentari.

Evidentment no ¨¦s pr¨°piament el que podr¨ªem dir un edifici, malgrat que cont¨¦ tres estacions visibles sobre el seu perfil, per¨° ¨¦s innegable que ¨¦s una poderosa construcci¨®. Quasi en la totalitat del seu trajecte l'estructura forma dos viaductes -com dues bigues en "U" lleugerament obertes- que descansen sobre pilars de formig¨® de secci¨® rectangular i en forma de "T" lleugerament asim¨¨trica. En algun tram aquesta secci¨® i la forma dels pilars varia, per¨° la primera imposa la seva impressi¨® al conjunt. Encara que amb les seves imperfeccions, que s'acusen especialment en les futures estacions elevades, el conjunt queda per sobre d'aquests problemes.

En veure-la ens adonem que alguns cops ¨¦s la repetici¨® la que dona valor una obra. Qualsevol cosa o gaireb¨¦ qualsevol cosa insignificant, en repetir-se, adquireix un valor que un element no tindria per si sol; esdev¨¦ quasi monumental. Les desfilades o els estocs industrials tenen aquesta qualitat, les infraestructures tamb¨¦. La repetici¨® associada a un ordre, a una cad¨¨ncia, d¨®na lloc a una certa satisfacci¨® est¨¨tica que associem a l'obra humana m¨¦s antiga, la de pagesos i soldats. A algunes obres d'enginyeria els escau millor limitar-se a fer efica?ment el paper encomanat que no pas voler adquirir un estil. Ja s¨¦ que molts pensen que el pont del carrer Bac de Roda de Barcelona, constru?t als voltants de la celebraci¨® dels jocs ol¨ªmpics, per exemple, ¨¦s una bonica obra d'enginyeria. Per¨° al costat de l'obra que ens ocupa resulta afectada i gestual. El viaducte, en canvi, no s'ha proposat ser una obra d'art i paradoxalment resulta millor malgrat les seves incorreccions. Els dos exemples s¨®n l'expressi¨® de la vella lluita de les construccions contra els estils.

El conjunt que forma el viaducte elevat i el carrer "A" ¨¦s una prova tangible que la ciutat no sols est¨¤ formada per monuments muse?tzats del passat o per arranjaments i reformes boniques i originals, o per carrers de vianants. La ciutat ¨¦s un conjunt i tamb¨¦ ha de tenir dosis de coses ¨²tils i espais per al treball com aquest. Ara, per¨°, queda una cosa molt dif¨ªcil i en qu¨¨ aquests tipus de viaductes elevats se sotmeten a la seva prova de foc i ¨¦s qu¨¨ s'hi fa a sota. Resulta molt diferent aparcar cotxes que fer mercat o deixar-ho buit, el temps dir¨¤.

Hi ha tres estacions elevades sobre el viaducte en poc m¨¦s d'un quil¨°metre. Semblen fetes d'una pe?a, com si les haguessin desemmotllat d'un cop i el formig¨® hagu¨¦s resolt tot all¨° essencial: pantalles de suport, escales, caixes d'ascensors, andanes i marquesines. Aquesta potent estructura d¨®na sentit a aquest carrer de tiral¨ªnies pendent de batejar i el fa m¨¦s urb¨¤. La paraula estructura sembla m¨¦s obeir al fet d'haver "estructurat" aquest carrer que no pas al pes que suporta. Fins no fa gaire el carrer "A" no tenia pres¨¨ncia per dir-ho d'alguna manera, la seva brutal linealitat quedava amagada darrere de qualsevol cami¨®. Ara el viaducte elevat li ha atorgat una cosa molt simple, per¨° molt important: perspectiva. Potser altres construccions similars per¨° empla?ades al centre de la ciutat no ens permeten una valoraci¨® adequada. Per¨° aqu¨ª, enmig del no-res, aquest quil¨°metre de formig¨® armat ens fa sentir com el poeta Mayakovsky davant el pont de Brooklyn.