Una pel.l¨ªcula abjecta?

Els adjectius i comentaris que Juan Mars¨¦ ha fet servir per qualificar la pel.l¨ªcula de Sigfrid Monle¨®n sobre Jaime Gil de Biedma -"grotesca, rid¨ªcula, falsa, inversemblant, bruta, pedant, dirigida per un fallero incompetent i desinformat, mal interpretada, amb di¨¤legs deplorables ... desvergonyida, de t¨ªtol infamant i produ?da per gent sense escr¨²pols ... pitjor que dolenta, una ofensa a la mem¨°ria del poeta per la seva estupidesa i barroeria, una cosa que va m¨¦s enll¨¤ de l'absoluta insolv¨¨ncia cinematogr¨¤fica"- s¨®n adjectius i comentaris molt adequats a aquesta criatura malgirbada que ¨¦s la pel.l¨ªcula sobre un dels m¨¦s grans poetes barcelonins de la segona meitat del segle XX. Que Monle¨®n li hagi respost acusant-lo de ressentit no li treu, a les paraules de Mars¨¨, ni un bri de veritat. En especial, ¨¦s inoport¨² i molt equivocat que el director de cine acusi l'autor d'El embrujo de Shangai de "deslleial", perqu¨¨ podem suposar que ell no t¨¦ cap obligaci¨® de ser lleial amb una persona que no aprecia, per¨° s¨ª que la t¨¦, i la demostra, amb un amic que estimava.

"Fer una pel.l¨ªcula sobre un poeta ¨¦s la cosa m¨¦s impossible del m¨®n"

Per¨° Mars¨¦ es va descuidar, en la seva rastellera d'adjectivacions, d'un adjectiu que, havent vist la pel.l¨ªcula dues vegades, ¨¦s la que m¨¦s escau a aquesta cinta: abjecte. L'abjecci¨® ¨¦s definida, en un diccionari, com la condici¨® substantiva d'all¨° abjecte, i l'abjecte hi ¨¦s definit com "pervingut al darrer grau de l'abaixament, baix, vil, digne del m¨¦s gran menyspreu". ?s una categoria lleugerament distinta de "sinistre", per¨° el lector far¨¤ b¨¦ de llegir l'article fam¨®s de Sigmund Freud sobre aquest terme per fer-se una idea aproximada del que es troba un grau, o tres, m¨¦s avall en l'escala de la degradaci¨® i de la vilesa: sinistre, horror¨®s, abjecte.

Julia Kristeva va escriure tot un llibre sobre aquesta categoria, Pouvoirs de l'horreur, Essai sur l'abjection (Seuil, 1980) dedicat a la literatura de C¨¦line, que tamb¨¦ serviria per entendre qu¨¨ volem dir, en aquest article, en fer servir la paraula "abjecci¨®" i el seu adjectiu corresponent. ?s abjecte, etimol¨°gicament, all¨° que ¨¦s portat al punt m¨¦s baix de consideraci¨® que pot portar-se una cosa (del prefix "ab" i el verb llat¨ª "jactare"), i, de fet, el catal¨¤ t¨¦ moltes paraules (per la veu neollatina "gitar") que porten aquesta mateixa arrel, amb diversos prefixos: subjectar, foragitar, conjecturar, injectar, projectar, etc¨¨tera. Com que "gitar", en llengua catalana, vol dir "llan?ar", l'"abjecte", per als usuaris del catal¨¤ dels nostres dies, equivaldria a "llan?ar a dist¨¤ncia, lluny d'un mateix" una cosa, una persona... o una pel.l¨ªcula que ens repugnen sense remissi¨®, d'una manera inapel.lable.

Naturalment, una digressi¨® com que la que hem fet demana proves. Heus-les aqu¨ª: fer una pel.l¨ªcula sobre un poeta ¨¦s la cosa m¨¦s impossible del m¨®n, a no ser que deixem de banda el poeta i agafem les an¨¨cdotes de l'home i res m¨¦s. Monle¨®n podria haver agafat qualsevol homosexual una mica desfermat, fora de s¨¨rie i canalla -¨¦s veritat que Gil de Biedma ho era en el seu vessant gai, per¨° nom¨¦s en aquest vessant- i fer-ne una pel.l¨ªcula que hauria estat molt m¨¦s ajustada a veritat que la que ha fet: Barcelona, en aquests moments, ¨¦s plena d'homosexuals que nom¨¦s s¨®n homosexuals i res m¨¦s: basta dedicar un vespre de divendres o dissabte a rec¨®rrer els locals del gaixample per adonar-se'n.

Per¨° un poeta, sigui gai o no ho sigui, ¨¦s una altra cosa, per molt que hi hagi uns quants poemes de Jaime Gil de Biedma que narrin les seves experi¨¨ncies en aquest camp -menys que en el cas de Cavafis, per exemple. Un poeta ¨¦s, abans que res -i aix¨° ¨¦s el que una pel.l¨ªcula sobre ell hauria de fer veure al p¨²blic- un ¨¦sser m¨¦s o menys alat, m¨¦s o menys envilit en certs aspectes de la seva vida quotidiana, que condensa en una rara mena de cristalls ling¨¹¨ªstics -els versos, els poemes- unes experi¨¨ncies de qualsevol ordre, entre elles, l'amor i el desamor. Portar aix¨° al cinema ¨¦s del tot impossible, perqu¨¨ un bon poema est¨¤ afectat, per molt narratiu que sigui, per una mena de suspensi¨® del temps i sublimaci¨® de l'anecd¨°tic tan radicals, que ¨¦s impossible fer-ne un enfilall de seq¨¹¨¨ncies. Una foto de qualsevol constel.laci¨® de la volta celeste seria m¨¦s adequada per exemplificar l'univers d'un poeta. Per contra, una narraci¨® com la que ja va fer Miquel Dalmau i ara ha portat a les imatges Monle¨®n, significa oferir al p¨²blic tot el contrari del que significa fer un vers, un poema, un poemari, o ser poeta. De fet, aix¨° passa amb tota mena d'escriptors: no fa molts anys es va fer una pel.l¨ªcula sobre la vida de Kafka que ¨¦s un dels productes m¨¦s in¨²tils per entendre l'essencial de la po¨¨tica narrativa d'aquest escriptor. Per aix¨° podem arribar a aquesta conclusi¨®: si all¨° essencial de la vida d'un poeta no pot posar-se en imatges -perqu¨¨, en un poeta, una sola paraula val m¨¦s que mil imatges-, llavors hem d'agafar un producte aix¨ª i llan?arlo tan lluny de nosaltres com sigui possible, llevat que, en el cas d'avui, no vulguem entrar mai, o entrar-hi del rev¨¦s, en l'univers del poeta Jaime Gil de Biedma.