L'escola hist¨°rica de Vicens Vives

Quina petja va deixar Jaume Vicens Vives en aquells estudiants que el van tenir com a professor de la Universitat de Barcelona, a la Facultat de Filosofia i Lletres i, poc despr¨¦s, tamb¨¦ a la d'Econ¨°miques? Aquella universitat en la qual va fer la seva carrera professional -en 12 intens¨ªssims anys, de 1948 a 1960- no tenia res a veure ja amb aquella Universitat Aut¨°noma de la Rep¨²blica on es va doctorar mesos abans de l'inici de la Guerra Civil, amb una de les primeres tesis defensades en catal¨¤ i sense passar per Madrid. Depurat del servei per "rojo" i "separatista", no va desistir en opositar i aconseguir la c¨¤tedra d'Hist¨°ria Universal Moderna i Contempor¨¤nia, des d'on dur a terme el seu ambici¨®s projecte de renovaci¨® dels estudis hist¨°rics.

Tot i aquell context gens favorable, Vicens volia situar la investigaci¨® hist¨°rica al nivell que s'estava desenvolupant a Europa. El seu grup de deixebles va realitzar els seus primers treballs de recerca -influ?ts, orientats i / o dirigits per Vicens- en els anys 50. Com a reflex de l'evoluci¨® intel.lectual de Vicens, era un grup heterogeni pel que fa a especialitats, m¨¨todes i enfocaments. Els integrants d'aquest primer grup, que Vicens va denominar, amb exc¨¦s d'euf¨°ria o precipitaci¨® entusiasta, "Escola Hist¨°rica de Barcelona", van dur a terme investigacions que van abastar des del segle XIV fins al segle XX, des de la hist¨°ria diplom¨¤tica de tall tradicional (N¨²ria Coll, Pere Voltes) fins a la que va constituir el nucli principal centrat en la contemporane?tat i la hist¨°ria social i econ¨°mica, especialitzada en l'¨¤mbit catal¨¤. Aqu¨ª hi ha els estudis sobre comer? de Barcelona al XVII (Emili Giralt, Josep Fontana) o demografia catalana (Jordi Nadal), fins als relatius a moviments pol¨ªtics i socials o les condicions de vida de les classes populars (Casimir Mart¨ª, Miquel Izard, Carme Batlle, Mar¨ªa Jos¨¦ Sirera, Merc¨¨ Vilanova, N¨²ria Sales), passant per q¨¹estions d'epistemologia de la hist¨°ria (Jordi P¨¦rez-Ballestar). Reis, virreis i grandes s¨®n desallotjats del centre de l'escena. La mateixa evoluci¨® de Vicens exemplifica el canvi de rumb ja que ell va transitar des de Ferran II (la seva tesi doctoral), passant per la Hist¨°ria dels remences , fins a arribar a Industrials i pol¨ªtics .

Per¨° tot i que per a Vicens la Universitat era el lloc en qu¨¨ els seus deixebles havien de desenvolupar la seva carrera, l'acc¨¦s a les c¨¤tedres va ser dificult¨®s i tard¨¤. Alguns van optar per la doc¨¨ncia en els llavors instituts d'ensenyament mitj¨¤ (Joan Roig, Ramon Gubern, Montserrat Llorens, Rosa Ortega), i gaireb¨¦ tots van col.laborar en les iniciatives promogudes per Vicens des del Centre d'Estudis Hist¨°rics Internacionals que va crear el 1949 (i que avui continua) per intentar consolidar una escola hist¨°rica amb denominaci¨® d'origen, aix¨ª com en les dues revistes fundades per ell, Estudios de Historia Moderna i ?ndice Hist¨®rico Espa?ol .

Aparentment inassequible al des¨¤nim, va saber encomanar la seva empenta perqu¨¨ iniciessin les seves pr¨°pies aventures hist¨°riques, que ha portat a alguns a consolidar especialitats hist¨°riques de reconegut prestigi de la m¨¤ d'aquests primers deixebles, com van ser Giralt, Nadal i Fontana en l'¨¤mbit de la Hist¨°ria econ¨°mica, esdevenint especialistes en temes punters com la industrialitzaci¨®, la demografia o la hist¨°ria agr¨¤ria.

Tamb¨¦ es pot resseguir la seva petjada innovadora a trav¨¦s dels deixebles que exerciren a l'ensenyament secundari fent-los c¨°mplices de la seva passi¨® per la pedagogia. El talent de Vicens per l'esquematitzaci¨® i la s¨ªntesi s¨®n ben evocats pels seus alumnes, a alguns dels quals (el trio Roig-Llorens-Ortega, principalment) Vicens va dirigir cap a una fruct¨ªfera elaboraci¨® de manuals per a l'ensenyament de l'editorial familiar Teide primer i que continu¨¤, despr¨¦s de mort, a la que duu el seu nom. Qui no recorda els llibres Tierra , Orbe , Occidente o Ib¨¦rica ?

Transcendint la seva activitat acad¨¨mica, la pot¨¨ncia de Vicens el va convertir fins i tot en intel.lectual de refer¨¨ncia per a sectors de gran influ¨¨ncia: Carles Ferrer Salat, Jordi Pujol, Josep Tarradellas, Josep Benet...

L'obra de Vicens ser¨¤ sempre una obra de joventut, com va apuntar el seu deixeble Nadal, i per aix¨° deixa gaireb¨¦ sempre un cert regust d'inacabada. Per¨°, tot i aix¨ª, el seu llegat constitueix una "her¨¨ncia poderosa i diferent" com reconeix Josep Termes, per¨° si en alguna cosa coincideixen tots aquells que van con¨¨ixer Vicens ¨¦s, sens dubte, a destacar la seva passi¨®, la seva for?a comunicativa, la seva gran capacitat de treball i la seva ambici¨®. Per sobre de conceptes i m¨¨todes, Vicens els (ens) va llegar sobretot una actitud. Super Adversa Augeri ¨¦s el lema que va imprimir al paper de carta -i que tamb¨¦ ¨¦s al seu epitafi-, veritable declaraci¨® de principis.

Lola Harana ¨¦s coordinadora del Centre d'Estudis Hist¨°rics Internacionals.