Els laberints de Potocki

Quaderns Crema ens ofereix, en pulcra traducci¨® catalana d'Anna Casassas, la versi¨® m¨¦s completa i filol¨°gicament acurada de qu¨¨ disposem, ara com ara, de la novel¡¤la de Jan Potocki (llegiu Potoski), Manuscrit trobat a Saragossa , Barcelona, 2009. Edmund Chojecki va dur a la impremta l'any 1847, a Leipzig, l'obra original francesa de l'autor perqu¨¨ la tradu?ssin al polon¨¨s, i es creia que, els tip¨°grafs havent acabat la feina, va perdre's el manuscrit original. Despr¨¦s, una colla d'editors van fer tot el possible per reunir els membra disjecta de l'atzarosa edici¨® d'aquest gran llibre, que el mateix Potocki havia redactat a batzegades. A l'endemig, Charles Nodier, Maurice Cousin i el mateix Washington Irving en van plagiar jornades senceres. L'any 1958, Roger Caillois va editar nom¨¦s una quarta part del llibre; i Ren¨¦ Radrizzani, a Jos¨¦ Corti, Par¨ªs, va fer-ne una edici¨® m¨¦s suposadament completa. La gran novetat ¨¦s que, ara, els investigadors Rosset i Triaire, despr¨¦s d'haver remogut els arxius Potocki i mig m¨®n per escreix, han trobat tots els manuscrits originals, en especial la versi¨® definitiva de l'autor, de 1810. Aquesta edici¨®, doncs, resulta imprescindible i gloriosa.

"Per fi tenim una edici¨® fiable del 'Manuscrit trobat a Saragossa"

De fet, tampoc no s'hauria acabat el m¨®n si no hagu¨¦s estat aix¨ª, perqu¨¨ la novel¡¤la ¨¦s un aplec de contes o narracions a la manera del Decamer¨® de Boccaccio -d'altres comparen l'obra a Les mil i una nits -, i si ens falten o faltessin unes quantes peces del puzzle (aparentment, ja no en falta cap), o ens manqu¨¦s el manuscrit franc¨¨s original, la cosa no seria grav¨ªssima: llegim sovint edicions de l'Antic Testament tradu?t del grec o del llat¨ª, i no de l'hebreu, i tamb¨¦ ens guanyem la vida eterna.

El Manuscrit ..., de fet, t¨¦ m¨¦s a veure amb una tradici¨® liter¨¤ria moderna que amb Xahrazad o Boccaccio. Cervantes ¨¦s la primera clau per entendre la novel¡¤la de Potocki, i, aix¨ª, figura que el seu llibre ¨¦s un manuscrit trobat per un oficial de l'ex¨¨rcit val¨®, durant la Guerra del Franc¨¨s, en una "caseta for?a ben feta" de Saragossa, igual com al Quijote figura que el narrador va trobar la continuaci¨® de les aventures nom¨¦s encetades a l'Alcan¨¢ de Toledo. L'autor va fer-se traduir el manuscrit de Cide Hamete per un vailet que sabia ¨¤rab, com Potocki diu que va traduir al franc¨¨s all¨° trobat a l'Arag¨®.

Tot plegat un embolic, ben cert, resolt admirablement pels editors d'aquesta edici¨® despr¨¦s de dos segles de trifulgues. Per¨° no haur¨ªem d'oblidar que la hist¨°ria de la literatura, ella mateixa, a mesura que va progressar entre els cl¨¤ssics d'Israel, de Gr¨¨cia i Roma, s'ha convertit cada cop m¨¦s en una embrolla: els antics van deixar tot el que van deixar; els bizantins i els monjos d'Occident van conservar-ho fins al segle XIV; Petrarca i els humanistes italians van redescobrir-ho quasi tot; i, a partir d'aquells segles, la impremta ajudant-hi efica?ment, ja no hi ha hagut mai m¨¦s literatura ing¨¨nua: tot est¨¤ empeltat d'altres obres liter¨¤ries; tot sona a un d¨¦ja-vu ; tot ¨¦s, poc o molt metaficci¨®, com diuen els te¨°rics: Borges, Pale Fire , de Nabokov, o les novel¡¤les d'Enrique Vila-Matas en s¨®n tres exemples als nostres dies.

Si va haver-hi confusi¨® en la divulgaci¨® d'aquest gran llibre, tamb¨¦ n'hi ha hagut quan els cr¨ªtics han volgut determinar a quin g¨¨nere pertany. Diuen els uns que es tracta de "novel.la g¨°tica", ¨¦s a dir, novel.la d'encunyament fant¨¤stic. D'altres remeten a Cervantes i posen l'¨¨mfasi en all¨° que Hegel anomenava el "costat aventura" de tota obra de ficci¨®: hi passen moltes coses, els esdeveniments s'encadenen prodigiosament els uns amb els altres, i, com sempre va fer la literatura de gran p¨²blic -no solament els best-sellers dels ¨²ltims anys-, el lector t¨¦ ganes de continuar llegint per veure com es descabdellen les hist¨°ries.

M¨¦s encara: el llibre t¨¦ un peu en la literatura de la Il.lustraci¨® -aquesta havia estat la formaci¨® de Potocki-, per¨° en t¨¦ un altre en la literatura incipient del Romanticisme; i ¨¦s part del m¨¨rit gen¨¨ric d'aquest llibre el fet que tracta els episodis m¨¦s inversemblants o "fant¨¤stics" des d'una ¨°ptica -altra vegada com al Quijote - que obliga el lector a fer-ne una consideraci¨® ad¨¦s psicol¨°gica, ad¨¦s moral, ad¨¦s metaf¨ªsica. Un passatge d'aquesta versi¨® catalana ens acosta Potocki, fins i tot, a Edgar Allan Poe i la seva Philosophy of Composition : "La paraula colpeix l'aire i l'esperit, actua sobre els sentits i sobre l'¨¤nima. Tot i ser profans, podeu arribar f¨¤cilment a la conclusi¨® que deu ser l'aut¨¨ntic intermediari entre la mat¨¨ria i les intel¡¤lig¨¨ncies en tots els ordres. Tot el que us puc dir ¨¦s que nosaltres adquir¨ªem cada dia no solament m¨¦s coneixements, sin¨® tamb¨¦ un poder nou". ?s cert que aix¨° ho diu un cabalista (I.9), per¨° el contingut d'aquestes frases ens permeten assegurar que el Manuscrit ... no ¨¦s una mera novel¡¤la d'aventures: ¨¦s un dels llibres ¨¦s importants de la literatura europea per entendre, com d¨¨iem, com ¨¦s d'intricada, rica per aix¨° mateix, la hist¨°ria liter¨¤ria dels ¨²ltims tres o quatre segles