Naufragis vitals

L'ILLA DE

L'?LTIMA

VERITAT

Flavia Company

Proa, 2010

141 p¨¤gines

17 euros

L'illa de l'¨²ltima veritat ha estat presentada com una obra "que es llegeix en dues hores". Ja ho sabem: el temps ¨¦s vers¨¤til. I sovint al plaer de la brevetat tamb¨¦ cal afegir-hi el goig d'algunes dilatacions. Intensitat i persist¨¨ncia seran dos dels atributs d'aquesta novel¡¤la de tra? net, que amb la seva velada sofisticaci¨® narrativa, culminant en un final inesperat que imposa una inversi¨® de la lectura, convida a la relectura.

Amb aquesta novel¡¤la Flavia Company (Buenos Aires, 1963), escriptora biling¨¹e en catal¨¤ i castell¨¤, rubrica una traject¨°ria liter¨¤ria caracteritzada per l'efic¨¤cia dels seus artefactes narratius. Allunyada de l'experimentalisme de Ni tu, ni jo, ni ning¨² (1998), i propera a la superposici¨® dels plans de realitat de Melalcor (2000) i al thriller de L'apartament (2006), L'illa de l'¨²ltima veritat invoca d'una manera singular els mecanismes cl¨¤ssics de la novel¡¤la d'aventures ?Defoe i Conrad passats pel tam¨ªs de Poe? tot transformant els paisatges exteriors en paisatges interiors i explorant els inferns morals d'uns individus que des de condicions extremes expressen la proverbial lluita humana per la subsist¨¨ncia.

La novel.la imposa la descodificaci¨® de camins ambigus

El cirurgi¨¤ Matthew Prendel ¨¦s v¨ªctima d'un atac pirata mentre creua l'Atl¨¤ntic amb un veler. De manera ag¨°nica aconsegueix arribar a un illot del sud-oest del Golf de Guinea, habitat per un altre n¨¤ufrag, Nelson Souza, precisament un dels pirates que l'han atacat i que ara, repudiat pel seu mateix grup, es refugia en aquella illa deixada de la m¨¤ de D¨¦u. En una cascada narrativa molt calibrada els dos homes manifestaran un control diferent del temps: mentre que Prendel vol sortir de l'illa al m¨¦s aviat possible per tornar a Nova York, Souza desitja passar-hi molt de temps, anys, fins que els pirates l'hagin oblidat. Souza va armat i disposa d'aliments i d'un petit bot. ?s ell qui dicta les normes que regiran a l'illa. Ha salvat la vida a Prendel, refent-lo quan va arribar deshidratat, esgotat, mig mort. Per¨°: per qu¨¨ li ha salvat la vida? A trav¨¦s de la t¨¨cnica del fora de camp s'assoleix una gran tensi¨® narrativa: la por i el proc¨¦s d'introspecci¨® del n¨¤ufrag-presoner s'intensifiquen a costa de suggerir all¨° desconegut, tots aquells retalls de vida que es despleguen m¨¦s enll¨¤ de l'abast de Prendel, a la zona de l'illa que cau sota els dominis de Souza i a la qual Prendel no t¨¦ acc¨¦s. El predomini d'aquesta cara oculta de la realitat es prodigar¨¤ sobre tota la novel¡¤la. En un tancament magn¨ªfic, tots els enigmes queden compactats en la veu de Phoebe Westore, amant del n¨¤ufrag que retorna a la civilitzaci¨®, receptora d'una confessi¨® secreta.

El lector queda absorbit pel doble fons d'afirmacions i recerques vitals aplicables a una illa amb dos n¨¤ufrags per¨° tamb¨¦ al cor de les nostres urbs populoses ("Volia un testimoni de la seva exist¨¨ncia. Alg¨² amb qui ser alg¨²"). La novel¡¤la imposa la descodificaci¨® de camins deliberadament ambigus, feli?ment equ¨ªvocs. Com a Lord Jim de Conrad, a L'illa de l'¨²ltima veritat el passat tamb¨¦ persegueix el navegant. Despr¨¦s d'un naufragi vital, summa de conquestes i remordiments, queda poderosament exposada la nuesa de l'individu davant del tribunal inapel¡¤lable de la pr¨°pia consci¨¨ncia moral. L'astorament que assola Phoebe Westore, que potser no sap de qui ha estat enamorada, tanquen aquesta vigorosa aventura liter¨¤ria.