Provar i millorar

En primer lloc ¨¦s necessari referir-se a la consulta, ara ja inevitable. Les dues opcions "positives", la A i la B: "bulevard i rambla", comporten acceptar un mitj¨¤ de transport no gaire flexible, per¨° sobretot dif¨ªcil d'encaixar en una avinguda central com aquesta. El tramvia vol dir una barrera radical entre les dues bandes amb voreres i far¨¤ molt dif¨ªcil creuar-les. El tramvia suposa una concessi¨® a una empresa, una empresa a la qual no li ha importat finan?ar els 220.000 euros que ha costat el curtmetratge publicitari a favor de la reforma, donant la impressi¨® que s¨®n els m¨¦s interessats. Oposar el tramvia a les desfilades militars, com apareix a la pel.l¨ªcula ¨¦s simplement demag¨°gic. Votar A o B vol dir "s¨ª, vull el tramvia".

Escollir la tercera opci¨®, la C, espero que no vulgui dir que estem d'acord amb el seu estat actual

En segon lloc escollir la tercera opci¨®, la C: "que es quedi com est¨¤", espero que no vulgui dir que estem d'acord amb el seu estat actual. L'actual govern de la ciutat, despr¨¦s de quasi trenta anys, ¨¦s tamb¨¦ responsable de l'estat en qu¨¨ avui es troba l'avinguda principal de la ciutat. ?s evident que li calen millores, i moltes per cert. Si s'hagu¨¦s reparat el que s'ha anat fent malb¨¦ (arbres, paviments, bancs, fanals), ara no caldria la reforma integral.

En tercer lloc resulta inevitable fer una reflexi¨® sobre aquest tipus de reformes integrals, especialment a partir de les perspectives que ens mostren la imatge de les dues propostes A i B, publicades a tots els mitjans de difusi¨®, i sobre les quals els ciutadans votaran els propers dies. No es pot evitar veure-les com una versi¨® urbana d'aquests reportatges dom¨¨stics de reformes integrals de cuines i banys. Crec que no m'equivoco si dic que cada cop m¨¦s fugim d'aquest tipus d'intervencions. Hem apr¨¨s a posar all¨° nou on estrictament ¨¦s necessari i fugim d'aquestes intervencions llepades, rect¨ªssimes, de cantells tallats amb la precisi¨® del l¨¤ser, paviments lluents, elements perfectament aliniats que confereixen a l'espai p¨²blic un aire lleugerament fals. Veient-les entenem els qui sospiten que el mal gust ¨¦s cada cop m¨¦s en el que ¨¦s nou.

Aquesta reforma hauria de fer bascular la voluntat democr¨¤tica mostrada en la consulta cap a un altre pol. Personalment dubto que preguntar si A, B o C sigui la millor forma de donar veu a les persones. Penso que f¨®ra millor l'opci¨® de poder provar. Fer ciutat no ha de voler dir necess¨¤riament donar solucions definitives. Si volem que la Diagonal sigui m¨¦s coses que una art¨¨ria de transport, per qu¨¨ no provar altres usos, per qu¨¨ no assajar posar horaris i fins i tot calendari per als nous usos? Regulem amb horaris quan volem c¨®rrer o passejar; quan volem fires o quan jugar o fer esport, quan jeure o simplement badar sense cotxes. Provem quins dies s¨®n per als cotxes o els autobusos i quins no. A fi de comptes a la ciutat tots amb diferents proporcions segons els dies som vianants, automobilistes, usuaris del transport p¨²blic o ciclistes. No crec que siguem d'una sola manera. Provar vol dir tamb¨¦ un disseny dels espais menys "especialitzat", per tant menys definit i m¨¦s flexible.

Provem qu¨¨ passaria si dissabtes i diumenges la Diagonal no fos per als cotxes, com fan a Bogot¨¤ amb la Carrera Seis i la Siete, per qu¨¨ sempre en mat¨¨ria d'espai p¨²blic hem de mirar cap a Europa? Provem si uns autobusos, com ja han dit molts, el¨¨ctrics si ¨¦s possible, poden resoldre la connexi¨® entre els dos trams de tramvia, entre Gl¨°ries i Francesc Maci¨¤, al cap i a la fi en les dues places els autobusos poden fer la volta com un circuit non stop. Provem com ho fem servir i qu¨¨ se'n deriva, d'aix¨°, per a la Diagonal, i despr¨¦s executem la millora que calgui. El millor vot que la ciutadania pot exercir ¨¦s el del seu ¨²s. Provar ¨¦s democr¨¤tic, paradoxalment en aquest cas votar potser no.