Poemes fora del llibre

Com cada primavera, torna el festival Barcelona Poesia. Sota aquesta denominaci¨® s'encabeixen la Setmana de Poesia, el Festival Internacional de Poesia i els Jocs Florals de la ciutat, que ofereixen una programaci¨® atape?da d'actes i trobades, buscant la complicitat dels barcelonins amb el m¨®n dels versos. Aquest any coincideix amb un canvi en la seva direcci¨®, i amb una aposta m¨¦s decidida pel que s'ha qualificat com a poesia oral, poesia p¨²blica o poesia fora del llibre.

Fruit de l'efervesc¨¨ncia que en els darrers quinze anys ha fet de Barcelona una de les capitals mundials de la poesia contempor¨¤nia, aquest nou gir reconeix la import¨¤ncia d'una manera d'entendre la relaci¨® dels poetes amb el p¨²blic, molt allunyada del poeta greu i inaccessible a qu¨¨ est¨¤vem acostumats fins a aquell moment. Potser la imatge m¨¦s potent d'aquesta nova percepci¨® del festival ¨¦s l'actuaci¨® al Palau de la M¨²sica Catalana d'artistes tan experimentals com Lydia Lunch, Carles Santos o els m¨²sics de B¨¨stia Ferida.

La barreja de g¨¨ners de la postmodernitat din¨¤ ales a un fenomen que esclat¨¤ els anys 90

Xavier Sabater, Carles Hac Mor i Eduard Escoffet s¨®n els noms fonamentals d'ara

'L'ajuntament detect¨¤ que hi ha un p¨²blic creixent i que al festival li calia una renovaci¨®'

Barcelona, referent fa 15 anys, ha perdut el nord, com si tot valgu¨¦s

'Per renovar, caldr¨¤ fer tallers i donar suport a iniciatives privades'

Mentre se celebra el 150¨¨ aniversari de Joan Maragall, la poesia prova de consolidar la normalitzaci¨® d'aquest g¨¨nere a casa nostra, en el que ha estat una de les corrents m¨¦s sorprenents de la cultura catalana dels darrers anys. El recitat de poemes en viu no havia estat mai com ara una possibilitat de lleure, per a unes noves generacions que poden escollir entre dedicar el cap de setmana a anar a veure teatre, un concert de m¨²sica o un recital de poesia.

De les avantguardes a la postmodernitat. La poesia oral va ser una forma corrent durant gran part de l'antiguitat cl¨¤ssica i l'edat mitjana. Joglars i trobadors cercaven entretenir els seus espectadors —que no lectors— amb una combinaci¨® de versos, m¨²sica, teatre i humor, on la paraula tenia la for?a d'all¨° que es diu en veu alta. Tanmateix, l'aparici¨® de la impremta i el control de la nova burgesia sobre la cultura van fer que l'oralitat qued¨¦s redu?da als poetes populars i a certes formes de versificaci¨® folkl¨°rica, com el bertsolari basc, el payador sud-americ¨¤, el griot afric¨¤ o els dozen entre els esclaus negres de l'Am¨¨rica colonial. A partir de llavors la poesia occidental queda fixada com un g¨¨nere literari, lligada exclusivament al llibre.

Aquesta situaci¨® no es q¨¹estionar¨¤ fins al principi del segle XX amb les noves avantguardes. Tant el futurisme, com el dadaisme, el surrealisme o les tend¨¨ncies sorgides despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial van investigar el text po¨¨tic com un objecte que es podia barrejar amb altres disciplines i que podia ser concebut com una creaci¨® no nom¨¦s liter¨¤ria. Aquest nou corrent trobava el seu lloc ideal en el p¨²blic. Ja sigui amb el treball amb sorolls de m¨¤quines dels futuristes, amb els poemes d'onomatopeies dels dadaistes, amb la investigaci¨® de la performance po¨¨tica dels beatniks, o amb la introducci¨® —tan als EUA amb l'spoken word i els slam poetry, com a Europa amb la polipoesia— d'una nova sensibilitat po¨¨tica que ha trencat la centralitat que tenia el llibre i els premis literaris, per situar-la en l'¨¤mbit —m¨¦s democr¨¤tic— del recital po¨¨tic. Un espai on qualsevol, amb bons texts i prou energia per dir-los, pot ser conegut pel p¨²blic malgrat no haver publicat ni haver guanyat uns Jocs Florals. En certa manera, representa l'entrada dels m¨¨dia —de l'espectador vist sense prejudicis— en un m¨®n fins fa ben poc controlat en exclusiva per petites capelletes que decidien qui era i qui no era poeta.

Poesia P¨²blica. Lis Costa ¨¦s cofundadora de l'Habitual Video Team (que conserva un arxiu en imatges de gran part dels actes i recitals que s'han fet a Barcelona des de 1991), i membre del grup POCI? dedicat a oferir unitats did¨¤ctiques a les escoles a partir d'un extens cat¨¤leg de poemes (www.ub.edu/aulapoesiabarcelona/pocio/). Prefereix parlar de Poesia P¨²blica en definir aquest seguit d'estils que tenen en com¨² haver optat pel recital com a canal de comunicaci¨®. Catalunya va ser un dels llocs on es va desenvolupar de forma m¨¦s primerenca aquest corrent. Gr¨¤cies a la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona va ser dest¨ª per l'exili de molts poetes experimentals, que van deixar la seva petja en el panorama art¨ªstic catal¨¤. Autors com Salvat Papasseit o J.V. Foix van representar els t¨ªmids intents de la poesia local per acostar-se al que estava passant fora de les nostres fronteres. La dictadura va trencar aquesta tend¨¨ncia, tot i que formes experimentals com la poesia visual, la poesia objectual o la poesia esc¨¨nica van ser conreades pel gran Joan Brossa, que ha estat un nom clau per entendre l'evoluci¨® posterior de la poesia catalana, amb mestratge reconegut sobre diverses generacions de poetes locals.

Segons explica aquesta professora de filologia catalana de la UB, tot canvia a partir dels anys 80, coincidint amb la consolidaci¨® de la societat de la comunicaci¨®. La postmodernitat afavoreix la barreja de g¨¨neres, l'esva?ment dels l¨ªmits entre disciplines i el sorgiment d'una escena po¨¨tica on es troben autors que v¨¦nen de la poesia sonora com Bartolom¨¦ Ferrando o Jordi Pope, amb recitadors m¨¦s convencionals com Jes¨²s Lizano, Enric Casasses, Jaume Sisterna, Albert Subirats o Joan Vinuesa, molt relacionats amb idees pol¨ªtiques properes al moviment llibertari i a la contracultura. "Aquests, la majoria d'ells situats a l'entorn del grup O Aix¨ª, volen un escenari sense renunciar a publicar. I comencen a fer recitals en llocs no convencionals fins a aquell moment. Tanmateix, l'esclat de tot aix¨° t¨¦ lloc als anys 90, amb l'aparici¨® de la primera fornada de polipoetes, com els grups Poliphon¨¦tica Din¨¢mica i Accidents Polipo¨¨tics, Josep Ramon Roig o Jordi Teixid¨®. ?s en aquest moment quan es consoliden una s¨¨rie d'iniciatives, capaces de coordinar tot aquest moviment i de crear un nou p¨²blic del no-res, a l'entorn de locals propers a la m¨²sica com l'Heliogabal o les programacions del G's Club (primer al bar Comuniqu¨¦ i despr¨¦s al Sidecar), en petits teatres com el Malic, o en sales municipals com el Comissariat de Reus, des d'on Francesc Vidal publica el primer monogr¨¤fic dedicat al tema, anomenat Audiopo¨¨tiques".

Hi ha tres noms fonamentals en aquest moment, tres poetes que es converteixen en animadors i programadors culturals. "Primer, Xavier Sabater, que funda el Festival de Polipoesia i que actua com a punt d'enlla? entre gent molt diversa; despr¨¦s Carles Hac Mor, que venia de l'art conceptual i que munta la Revista Parlada i la Revista Caminada; i m¨¦s tard Eduard Escoffet, que organitza els Viatges a la Polin¨¨sia i, amb aquesta experi¨¨ncia, el Festival Propost, l'any 2000, que ser¨¤ el punt de ruptura i la definitiva equiparaci¨® de la poesia com una activitat cultural de pes a Barcelona. ?s ara quan s'aconsegueix connectar amb l'escena internacional i fer que l'acte po¨¨tic ja no sigui una raresa; sobretot a partir que el festival itinerant Poliphonix —el m¨¦s important del m¨®n, fundat per Allen Ginsberg i Jean Jacques Lebel— decideix celebrar la seva 30a edici¨® al CCCB de Barcelona. A partir d'aquest moment, els poetes barcelonins comencen a sovintejar en les programacions de molts festivals internacionals".

La tercera etapa es pot situar des de l'any 2000 als nostres dies, amb l'extensi¨® del fenomen a la resta de l'Estat espanyol i de la comunitat europea, fixant un cert model barcelon¨ª que ha quedat com a refer¨¨ncia imprescindible. Festivals tan importants com el de Berl¨ªn o el de Medell¨ªn inclouen un apartat experimental en els programes, i surten iniciatives com el Yuxtaposiciones de Madrid o el Perfopoesia de Sevilla, que donen ress¨° a la poesia p¨²blica. "Tanmateix, tot i apar¨¨ixer una xarxa potent d'activitats, amb un nombre creixent d'autors, el recital perd risc, en un proc¨¦s natural de desgast. D'alguna manera, com diu Joan Vinuesa, despr¨¦s d'anys tan intensos i trencadors, ara ens estem llepant les ferides".

La Poesia a dia d'avui. Aquest 2010 el festival Barcelona Poesia estrena nous directors. La poeta de Sant Feliu de Gu¨ªxols Ester Xargay i els barcelonins Eduard Escoffet i Mart¨ª Sales en s¨®n els caps visibles. Els dos ¨²ltims s¨®n al despatx que tenen al centre de la capital catalana. A primera vista no estan gaire d'acord en l'aire rupturista que molts han cregut veure en el seu nomenament. De fet, a l'anterior etapa condu?da pel poeta i periodista David Castillo ja tenien cabuda moltes de les propostes que configuren el programa d'aquest any. Segons diuen, la idea ¨¦s repensar el festival i articular-lo amb una escena cada cop m¨¦s potent: "L'Ajuntament ha notat que hi ha un p¨²blic en creixement i que el model del festival necessitava una renovaci¨®, despr¨¦s de tant de temps en la mateixa direcci¨®. Les in¨¨rcies maten els projectes, per tant no ¨¦s una ruptura sin¨® un enfortiment d'algunes de les l¨ªnies mestres que ja havien donat personalitat a la Setmana de Poesia". Com afirma amb vehem¨¨ncia Eduard Escoffet: "?s necessari recalcar el paper de Castillo alhora de normalitzar i professionalitzar els recitals. La idea que el poeta ha de cobrar per la lectura dels seus poemes va ser una de les claus del seu projecte. Estimular els creadors per canviar la lectura en veu alta com un tr¨¤mit en les presentacions de llibres, i convertir-ho en un espectacle en si mateix. Va ser el primer que va fer un gran esfor? per tenir un festival multitudinari i amb ress¨° medi¨¤tic; per¨° tamb¨¦ un lloc on als poetes se'ls reconegu¨¦s la seva feina com a qualsevol altre professional de les arts".

Del que podem trobar avui en dia coincideixen que hi ha m¨¦s locals i m¨¦s programaci¨®, per¨° l'escena est¨¤ m¨¦s ensopida i ¨¦s menys original que la dels anys 80 o 90. "Fins i tot estem veient coses m¨¦s interessants a fora —a Madrid o a Sevilla—, que aqu¨ª. Barcelona ha estat en els darrers 15 anys un referent po¨¨tic, no sols pel que fa a l'experimentaci¨®. I just quan s'estava exportant aquest model de recital i de gesti¨® a la resta de l'Estat espanyol i a gran part d'Europa, la ciutat perdia for?a i el panorama local s'anava afeblint. Hi ha una certa p¨¨rdua del nord, un tot s'hi val. Els poetes m¨¦s joves imiten Casasses si escriuen en catal¨¤, o als Polipo¨¨tics si ho fan en castell¨¤. Costa trobar alguna cosa sorprenent, tot i que encara ¨¦s d'hora per saber quins fruits donaran aquests autors".

El moment actual implica repensar el que s'ha fet fins ara per poder potenciar la feina de cara al futur, tenint molt clar que les relacions entre iniciatives p¨²bliques i privades ocuparan la centralitat del discurs. "Barcelona, per la pr¨°pia especificitat, ha de mantenir un model mixt, ja que aqu¨ª la cultura sempre s'ha generat des de baix. El treball de bars o petits teatres va esdevenir clau per aquest esclat po¨¨tic, en uns anys que les institucions vivien ignorants del que estava passant a la ciutat. Curiosament, quan els poders p¨²blics van comen?ar a invertir en cultura, sobretot al final dels anys 90, l'escena barcelonina va perdre espontane?tat i pistonada. En certa manera aqu¨ª ha passat el mateix que a Alemanya o a Fran?a, on existeix una pol¨ªtica cultural molt s¨°lida, i alhora una certa sensaci¨® d'estancament. Per¨°, per a la propera d¨¨cada, hem de procurar que programacions p¨²bliques com la Setmana de Poesia siguin capaces no nom¨¦s de mostrar bones propostes de tota mena i d'arreu del m¨®n, sin¨® d'articular la seva feina amb la d'altres iniciatives similars, incorporant tallers de creaci¨® i de traducci¨®, on el propi festival sigui capa? de provocar propostes art¨ªstiques. I al mateix temps, donar suport a les programacions d'iniciativa privada que es fan en diverses sales de la ciutat, perqu¨¨ puguin seguir generant creaci¨® i assegurant el relleu". De fet, el gran debat futur passa per aquesta coexist¨¨ncia dif¨ªcil entre tots dos models.